 |
| Pawel Kuczynskiego |
- Bon dia nen!. Quin cotxe més xulo! ... però està una mica brut, vols que t'ho netegem?
- Què dius tu ara? Va, vés, aparteu-vos del meu camí!!
- Però portem estris per fer-ho.
Mira, aquest és en José i jo sóc Luis Alberto, i tu ... com et dius?
- No tens res a fer amb el meu nom!! Què pot ser que no sàpigues qui sóc??
- Ho sento, però no, no sabem qui ets.
- Sóc Francesc, fill del Sr Pons, l'amo de mig poble, i si vull, us porta a tancar.
- Si nosaltres només volíem netejar el teu cotxe ... vols que juguem?
- Amb vosaltres? ni mort! Aparteu-vos us dic, feu pudor!!
- Luis Alberto ens anem, no vol jugar amb nosaltres, anem-nos!
- Adéu Francesc, que ho passis bé! Bona tarda!
- Egsssssss escòria!
brrrrrrmmmm ... brrrrrrrrrrmmmm ... nyeeeec ...
quan es fa un paralelisme com aquests.... és veu tot molt més dur i cruel!
ResponEliminaBon ull critic lluneta!!! petons!
Ho és Alba...i el més cruel és veure com els infants imiten als seus majors.
EliminaGràcies, bessets!
Hi ha moltes persones amb un acusat sentit de classe. Encara que no valguin gens humanament.
ResponEliminaEncara són massa, un dels meus somnis és veure arribar el dia en que aquestes coses deixin de passar.
EliminaMolt bon dia, Helena!
Encara passen, aquestes coses.
ResponEliminaBon dia Francesca, gairabé tarda ja...
Eliminano estic molt fina avui però, si em recupero, seré en el lliurament de premis.
Uns bessets!
Hi ha molta gent que tot i haver perdut la classe encara es pensa que es el rei del mambo
ResponEliminaMolta, molta encara, malauradament.
EliminaBona setmana, Joan!
Aquest en Francesc és un burricot! I els altres també per fer-li més cas del que es mereix. Un diàleg àcid i alhora tendre, que mostra que hi ha nens purs. Una abraçada, guapa :)
ResponEliminaEls nens són nens, això per ells és només un joc, un joc que es tranformarà amb una manera de viure amb els anys.
EliminaUns bessets, nina!
els nens sempre ens imiten, hauriem de donar-los bon exemple, però els pares d'aquests nens creuen que això és el millor exemple. És difícil canviar aquestes coses.
ResponEliminaTens raó, és molt difícil que puguin canviar tinguent aquests exemples de petits.
EliminaUna aferradeta!
M'agafo al que diu la Sílvia: els nens solen ser purs.
ResponEliminaI les onomatopeies hi són ben escaients.
Els nens juguen i quan són grans disposen...
EliminaBona nit, Jordi!
Els pares són el model a seguir dels infants. És trist però és realment difícil canviar actituds que es porten arrelades a l'ànima d’ençà generacions molt antigues.
ResponEliminaCrec que és de nens que s´han de canviar i d´això en som responsables tots.
EliminaBenvinguda al meu raconet!
Ostres, què dur!!
ResponEliminaI el pitjor de tot és que pot ser real i ben real...
Potser? jo crec que és real, ben real i molt cruel, pels nens i pel seu futur.
EliminaUna aferradeta, bonica!
Sí, imiten, imiten... és trist aquest diàleg!
ResponEliminaI si te fixes, imiten més les coses dolentes que les bones...per què serà?
EliminaUns bessets, ninona!
Les enfants, dans leurs jeux, prennent vite le '' pli'' de leurs ainés. Cette histoire courte en est la preuve.
ResponEliminaBravo pour l’illustration.
Roger
Merci Roger pour venir ici, et aussi laisser votre commentaire.
EliminaBisous!
Malauradament, aquest text fa honor al nom que li has posat. Després, quan la petita realitat es converteix en gran realitat sorgeixen molts problemes. Però tot poc començar en aquest punt. Per culpa dels adults que fiquem idees al cap dels nens, és clar.
ResponEliminaI de vegades, pensem que els nens no escolten res del que parlem i són esponges, tot ho absorbixen, i al final acaben imitant els nostres comportaments.
ResponEliminaUna aferradeta, nin!