RETALL DE TRISTOR

En aquesta ciutat (poble) difícilment es poden trobar actes culturals, ni cap altre tipus d'entreteniment. No sé per quin motiu, els seus habitants sempre han preferit sortir fora per gaudir del seu temps lliure. Res a veure a quan jo era petita, que es preparaven unes estupendes festes, amb tot tipus d'actes. Antigament hi havia tres cinemes, en l'actualitat estan els tres tancats i, com això, tota la resta.

Fa pocs dies vaig descobrir un blog que parlava de les activitats a Inca, per curiositat el vaig guardar per anar veient que es cou en aquesta ciutat. Em vaig dur una gran sorpresa, en contra del que s'estava fent en els darrers anys, vaig descobrir que hi havia gent que s'anaven movent i em vaig alegrar per la gent, que com jo, trobem a faltar una mica de vida.

Al matí havia llegit que hi havia un concert de piano al mateix claustre de l'exposició de fotografies. Vaig posar la meva atenció en això, però en veure que només era per al 13, vaig pensar que potser no podria assistir, més que res per l'hora de sortida de la feina, el cansament i milers d'excuses més que apareixen quan les coses no em quadren com vull, en aquest cas, el dia i l'hora de l'esdeveniment.

Al migdia vaig rebre un correu que va fer que la tristesa m'acompanyés la resta de la tarda. I potser per la tristesa, em va venir una necessitat d'assistir al concert, si o si.

A la sortida del treball, sense temps per anar a casa a canviar-me, em vaig dirigir al claustre. Un fantàstic piano de cúa, instal · lat en una cantonada de l'interior del pati, al costat d'un xiprer, donava un aspecte acollidor a un claustre que dies abans m'havia semblat molt fred.

Hi havia gent, poca, la majoria molt més gran i ja en els seus seients. Em vaig fixar en tres cadires buides al costat del pou, havia de passar per davant de gairebé tots   -em vaig arreglar els cabells, sense pensar-hi més-   vaig creuar el passadís format per cadires i em vaig seure.

Just a temps per a la presentació de la joveníssima pianista Anastasia Rizikov (14 anys),  jove i excel · lent concertista. Amb un vestit negre i un llaç blanc a la cintura, melena recollida en una trena i amb un gran somriure va saludar al seu públic.

Feia fresqueta, vaig pensar que al final agafaria fred, però només escoltar les primeres notes, vaig saber que no podia perdrem aquesta meravella.

De mica en mica vaig anar submergint-me en el seu món, sense cap partitura a seguir, moltíssimes hores de treball i un do que se li havia concedit, potser sense ser molt conscient...

Em sentia nua, tots els sentiments van aflorar nota a nota, no em vaig poder contenir, hi va haver llàgrimes, somriures, records, admiració ... certa enveja, per què no! i la serenitat fou obrint-se camí entre els meus porus, mica en mica, transformant la tristesa en acceptació, en infinita pau.

Quan va acabar el concert, després d'obsequiar-nos amb un bis, em vaig dirigir a la sortida i va arribar la cirereta de la nit. Sota els arcs vaig veure a na Paula, la meva professora de piano, feia més de trenta anys que no ens havíem trobat. Ens van fondre en una fortíssima aferrada, mentre no parava de dir-me "ai Paulons, quant de temps sense veure'ns!". Vam recordar temps passats, comentarem el concert i em vaig acomiadar.

Anava caminant, lentament, molt a poc a poc, volia assaborir cada segon de la nit i no tenia pressa en arribar a casa, feia una nit esplèndida i la lluna em va acompanyar tot el camí.