16 de juny 2012

RETALL DE TRISTOR



En aquesta ciutat (poble) difícilment es poden trobar actes culturals, ni cap altre tipus d'entreteniment. No sé per quin motiu, els seus habitants sempre han preferit sortir fora per gaudir del seu temps lliure. Res a veure a quan jo era petita, que es preparaven unes estupendes festes, amb tot tipus d'actes. Antigament hi havia tres cinemes, en l'actualitat estan els tres tancats i, com això, tota la resta.
Fa pocs dies vaig descobrir un blog que parlava de les activitats a Inca, per curiositat el vaig guardar per anar veient que es cou en aquesta ciutat. Em vaig dur una gran sorpresa, en contra del que s'estava fent en els darrers anys, vaig descobrir que hi havia gent que s'anaven movent i em vaig alegrar per la gent, que com jo, trobem a faltar una mica de vida.

Al matí havia llegit que hi havia un concert de piano al mateix claustre de l'exposició de fotografies. Vaig posar la meva atenció en això, però en veure que només era per al 13, vaig pensar que potser no podria assistir, més que res per l'hora de sortida de la feina, el cansament i milers d'excuses més que apareixen quan les coses no em quadren com vull, en aquest cas, el dia i l'hora de l'esdeveniment.
Al migdia vaig rebre un correu que va fer que la tristesa m'acompanyés la resta de la tarda. I potser per la tristesa, em va venir una necessitat d'assistir al concert, si o si.

A la sortida del treball, sense temps per anar a casa a canviar-me, em vaig dirigir al claustre. Un fantàstic piano de cúa, instal · lat en una cantonada de l'interior del pati, al costat d'un xiprer, donava un aspecte acollidor a un claustre que dies abans m'havia semblat molt fred.
Hi havia gent, poca, la majoria molt més gran i ja en els seus seients. Em vaig fixar en tres cadires buides al costat del pou, havia de passar per davant de gairebé tots   -em vaig arreglar els cabells, sense pensar-hi més-   vaig creuar el passadís format per cadires i em vaig seure.
Just a temps per a la presentació de la joveníssima pianista Anastasia Rizikov (14 anys),  jove i excel · lent concertista. Amb un vestit negre i un llaç blanc a la cintura, melena recollida en una trena i amb un gran somriure va saludar al seu públic.
Feia fresqueta, vaig pensar que al final agafaria fred, però només escoltar les primeres notes, vaig saber que no podia perdrem aquesta meravella.
De mica en mica vaig anar submergint-me en el seu món, sense cap partitura a seguir, moltíssimes hores de treball i un do que se li havia concedit, potser sense ser molt conscient...

Em sentia nua, tots els sentiments van aflorar nota a nota, no em vaig poder contenir, hi va haver llàgrimes, somriures, records, admiració ... certa enveja, per què no! i la serenitat fou obrint-se camí entre els meus porus, mica en mica, transformant la tristesa en acceptació, en infinita pau.
Quan va acabar el concert, després d'obsequiar-nos amb un bis, em vaig dirigir a la sortida i va arribar la cirereta de la nit. Sota els arcs vaig veure a na Paula, la meva professora de piano, feia més de trenta anys que no ens havíem trobat. Ens van fondre en una fortíssima aferrada, mentre no parava de dir-me "ai Paulons, quant de temps sense veure'ns!". Vam recordar temps passats, comentarem el concert i em vaig acomiadar.
Anava caminant, lentament, molt a poc a poc, volia assaborir cada segon de la nit i no tenia pressa en arribar a casa, feia una nit esplèndida i la lluna em va acompanyar tot el camí.


38 comentaris :

  1. Generalment no estem gens a l'aguait del que fan a la nostra ciutat, sempre n'hi ha una de més gran a prop que sembla que acapara tota l'oferta cultural, però estem equivocats, a tot arreu es munten actes i segur que alguns ens poden interessar. Només cal fixar-s'hi una mica, segur que a partir d'ara ho faràs.

    Em sorprèn la capacitat de la gent d'emocionar-se amb la música d'aquesta manera, però si de joveneta havies tocat, també em sembla normal que un concert així et desperti moltes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poble ha estat una ciutat dormitori durant molt d´anys, fins i tot ara, els dissabtes i diumenges sembla un poble fantasma, i ja no et parlo dels mesos de juliol i agost.

      la música sempre em porta emocions, no tan sols per haver tocat de petita, abans de tocar, ja m´agradava molt.

      Uns bessets!

      Elimina
  2. una bona manera de donar el volt a la tarda
    es bo eser aixis sensible
    ens fa rics!!

    petons blancs i negres

    =)

    ResponElimina
    Respostes
    1. tu ho saps bé , nina!

      Blancs, negres, vermells, liles, verds...de tot color ;)

      Elimina
  3. Però a Ses Illes hi ha alguna nit que no siga esplèndida?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Ses Illes molt poques, que les illenques estiguin amb ànims de gaudir-les, si.

      Una aferradeta, Jp

      Elimina
  4. Un piano que nos acompañe siempre.

    Saludos y feliz domingo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes mucha razón, es muy buena compañía.

      Gracias por venir, Antonio, feliz noche!

      Elimina
  5. m¡agrada que al final el dia acabés bé i podessis amagar una mica la tristor......bon diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. la tristor no fuig quan hi ha un motiu per estar així, però és una bona manera d'enganyar-la, per dir-ho d'alguna forma.

      Bona nit, Joan!

      Elimina
  6. Uhm, veo que todavia hay gente que se siente desnuda cuando escucha musica clasica,en la noche, a la sombre de un cipres...

    Uhm...

    El mundo podria tener, todavia, arreglo...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunadamente la hay, si amic.

      Una aferrada, Antiqva!

      Elimina
  7. Ho veus tot són senyals!! Has de recuperar el piano, tal com parles i com el sents crec que és un amic oblidat que et reclama. O potser no, sigui com sigui... m'ha emocionat molt aquest post. Me l'has fet sentir de molt lluny aquesta vetllada. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt important transmetre el que sents en tot moment, crec que ens aniria més bé a tots i si ho he aconseguit, estic molt contenta.

      Bessets!

      Elimina
  8. Quina experiència més maca! Tal i com ho narres m'has transportat allà mateix al claustre i fins i tot he pogut escoltar una d'aquestes melodies de piano tan i tan ben tocades! Jo també m'he emocionat!!
    Petoneets bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una joia aquesta nena, espero que ho pugui gaudir molts d´anys i, així, fer-ho arribar als qui van als seus concerts.
      Va aconseguir el més difícil, asserenar-me.

      Bessets, nina!

      Elimina
  9. Justament ahir a la nit vaig anar a un concert del Miquel Àngel Tena, que feia deu anys que no cantava, i em vaig sentir com tu de captivada per l'espectacle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps Helena? Tenia previst assistir al concert de´n Miquel Àngel...a darrera hora hi va haver un problema per a fer el viatge i em vaig quedar amb les ganes, no saps quin greu em sap...
      Estic segura que tot va anar molt bé, ell ens captiva sempre!

      Bona nit!

      Elimina
  10. Potser sí que has de recuperar el piano. :)

    En qualsevol cas vas fer molt bé de decidir-te a anar al concert i no perdis la pàgina de els activitats... sempre va bé d'estar al dia. A vegades el que tenim més a prop és el que ens passa per alt.

    Bona tarda de diumenge, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi havia poc fins fa poc, pero si, tinc el bloc a prop i vaig mirant el que hi ha de nou per aquí.
      El piano és una assignatura pendent, per quan sigui una iaia gran i pugui fer sentir el que sent als meus nets(si és que en tinc...)

      Molt bona nit , nina!

      Elimina
  11. Hi volia anar i finalment, com tu dius, cansada de la feina, ho vaig deixar passar. Potser i haguéssim pogut anar plegades. Quan vulguis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesca, ho tindré present per a una altra ocasió.

      Uns bessets!

      Elimina
  12. Noia, jo no hi era, però ho has explicat tan bé, que has aconseguit fer-me arribar la sensació de ser ben a prop del claustre... I no tinc cap dubte que si havia d'estar molt, molt bé... amb la música (que vaig escoltant de fons)... i la bellesa de la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Assumpta, hi va haver molt bona música i ben interpretada o sentida, que a mi m´agrada més dir-ho així.
      Tots els mestres recordats, d´una manera magistral, per aquesta noieta amb àngels a les mans.

      Hi ha molt poques sensacions com aquesta (per a mi, és clar), el naixement del meu fill, la natura en tota la seva dimensió i la lluna.

      Bessets i molt bon dia!

      Elimina
  13. Un gran retall. Tan exquisit com els haikus anteriors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi!

      Molt bon dia!!

      Elimina
  14. Amb nits com aquesta tot es possible fins i tot no quedar-se sense aprofundir-nos .

    Petonet bonica

    ResponElimina
  15. Amb nits com aquesta tot és possible.

    Bessets, Martona i gràcies per venir!

    ResponElimina
  16. Havies d'assistir-hi, sí o sí! ^0^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això era Pilar, sí o sí, tu ho entens ;)

      Una aferradeta!

      Elimina
  17. recupera el piano lluneta i venim a fer-te un concert per a TU sola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir nin, que si no hi ha piano no hi ha concert?

      Ja m´agradaria ja!!
      Uns bessets.

      Elimina
  18. és ben cert sa lluna, la música fa despertar els sentiments, a mi el piano m'encanta com parla... Celebro que passessis una tan bona vetllada.

    que tinguis una bona revetlla de sant joan

    una abraçada
    joan
    pd.- gràcies pel teu poema-comentari al meu bloc !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, que passis una bona nit de Sant Joan i
      moltes felicitats pel teu dia!!

      Una aferradeta

      Elimina
    2. No tinc paraules per el teu relat. Només esgarrifances i emoció. Quasi una llàgrima em cau, llegint-lo. Perqué crec entendre tots els punts de vista. El teu i el de la pianista. La tristesa, la fervor d'una emoció provocada per la música tocada per una persona dotada per un instrument. Però que sigui dotada, no vol dir que no hagi passat hores i hores de treball i esforç per treure l'exceléncia de la partitura que toca. Són joves prodigis, si. Però, la majoria, també es mouen en un remolí d'emocions contradictories. Perqué potser saben expresar lo sublim al piano, però en la vida, si no creixen amb persones adequades, estàn indefensos. És una humil opinió. Hi ha de tot, obviament. No sé, si he acertat amb el comentari. O com sempre, me n'he anat per les branques. Ja em vas coneixent. Sóc l'atramuntanat de l'Empordà. I m'has tocat un tema molt a dins meu. Una Aferrada ben forta,

      Elimina
    3. Comparteixo la teva opinió, Xavier.
      Les persones que tenen aquest do per un instrument, com per altra faceta artística, són molt sensibles i de vegades aquesta mateixa sensibilitat és mal entesa a la vida quotidiana.
      La Tramuntana en sap un munt d'aquestes històries. ;)

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  19. una vetllada de triple encertada pel que he pogut lleigir...el fantástic concert de piano, la trovada inesperada amb una vella amistat, i el dolç passeig acompanyt de la Lluna, per acompanyar-te en recordar aquells ultims minuts viscits amb benestar i emoció...
    Aixó es mereix una tripe aferradeta..la del J, la del A. i la del C. ..i afeigirem una triple riatlla.. :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una vetllada magnífica, tant que encara la recordo passats quatre anys. Aquella nit tot l'Univers es va confabular perquè la màgia m'envoltés.
      Ja veus, el dia no havia començat molt bé i va acabar de la millor manera.

      Triple aferradeta? Això sí que és màgia!!
      Mil somriures cap a tu, Josep. :)

      Elimina

Benvinguts al racó!