248è Joc LITERÀRI- El CrAnC



248è Joc literari de Jesús M. Tibau

Era hora de tornar. Cinc anys enrrere la Comunitat l'havia deixat en aquest planeta per observar l'evolució i poder trobar les causes del seu deteriorament. Només era un cranc, però com a tal podria passar desapercebut, podria anar i venir, ficar-se en els racons més foscos. S'havia adaptat perfectament al seu entorn, tant que la tornada li resultaria molt difícil.
Era hora de recopilar la informació rebuda, d'explicar les seves vivències.
Quan la comunitat el va rebre afectuosament, va fer un gest de desconfiança amb el que deixà perplexos als seus companys.

- Allà regeix la llei del més fort.
Va dir, i va prosseguir sense immutar-se davant les cares de preocupació dels presents ...

- Els humans disfressen la seva ambició, la seva supèrbia, les seves ànsies de poder amb gestos solidaris i belles paraules  -sempre hi ha persones (poques molt poques) de bon cor que els serviran per fer reals els seus plans-  sent aquest el seu gran poder, l'engany.

Hi havia un silenci absolut.

- Té tant poder l'engany, que fins i tot es practica en les coses més simples, en cada activitat que realitzen, fins i tot en els jocs dels nens. Tot està dirigit per a aquesta finalitat, SER EL MÉS ..., peti qui peti.

- I a tu que et sembla, com ho has viscut?, Va preguntar el més ancià.

- Al principi vaig trigar a comprendre-ho, però molt aviat vaig aconseguir fer-me l'amo de la roca. Cada dia tenia més i més i tots em tenien por.

I aixecant la veu, va concloure ..

- I més tindria si no em haguéssiu fet tornar!

El més ancià, amb gest trist, movia el cap com si no pogués creure el que estava veient. Es va aixecar i li va dir ...

- Tens dos camins, tornar al planeta o passar per recuperació.

El cranc,  que encara seguia amb la forma adopatada, va dir somrient maliciosament ...
- Com podria perdre tot el que he guanyat!!. Aquesta ha estat una pregunta ximple, retorn al planeta.