Dissenys-MODICAL- |
La ciutat -on vaig néixer i visc- és famosa per les seves sabates i la pell en general, per aquest motiu se la coneix com "la ciutat de la pell". Antigament, la majoria d'empreses eren fàbriques de sabates o auxiliars d'aquestes, fins i tot, es treballava des de casa per a elles, les famoses "cosidores", a les quals les fàbriques entregaven els "cortes" (peça bàsica per la sabata, ja que és la que és més visible a l'hora de comprar-les). Moltíssimes famílies vivien del calçat. Avui en dia, en queden molt poques.
Firmes com Yanko, Camper, Lottusse per anomenar les més conegudes van anar tancant a poc a poc o reduint personal fins a quedar en un no res. No entraré a discutir els motius, però ja podeu imaginar quantes famílies es van quedar sense feina. Les fàbriques auxiliars es van tancar també i el treball de les dones cosidores desaparegué.
L'empresa on treballo en l'actualitat és una empresa auxiliar del calçat. Fabriquem les soles de les sabates. Les fotos següents us faran una idea...
Us sembla d'una sola peça? No, no ho és.
Els materials que utilitzem per a la seva fabricació són el cuiro i el TPU (goma), a més de viras, coles, tatxes... La sola o base, és la peça que utilitzem per recolzar la sabata a terra. Aquesta pot ser totalment de cuir, de goma o combinant ambdues. Els talons, també poden ser de cuiro o de goma. Les viras són els marcs que porten les soles al seu voltant, també fabricades en cuiro o goma i poden ser llises o pespunteadas, depenent del model que es vulgui realitzar.
Fem dues temporades, la d'hivern i la d'estiu. A l'hivern fem el prefabricat per a les sabates d'estiu ia l'estiu a l'inrevés.
Es comença amb el mostrari, els nostres clients-els fabricants de la sabata pròpiament dit-es posen en contacte amb el nostre modelista per llançar el mostrari per a la temporada, els dissenys van prenent forma ...
Quan s'han posat d'acord en formes i materials, comença part del meu treball, fer les comandes de tots els materials per a la seva elaboració, treure les notes de fabricació i, un cop rebuts els materials, posar-les en marxa a la secció del tallat.
Un cop tallades les soles, passen al tren de fabricació, on diverses persones manegen diferents màquines amb les que peguen les viras a les soles, modelen si són per sabata de taló alt, tenyeixen i claven els talons, tenyeixen els cants de les soles segons el gust del client (generalment negre, gris o marró), donen brillantor a les soles i arriben a l'envàs, on revisen possibles tares i les col · loquen en caixes per tal d'enviar al client. Tot això es fa aquí ...
Un cop acabades les mostres, són enviades al client per acabar la sabata. Algunes firmes ho fan en la seva pròpia fàbrica, altres ho deixen en mans d'altres empreses auxiliars. Els cortes es munten en els prefabricats i un cop enllestida la sabata, es presenta en les diferents fires de calçat. Allà és on realment es signen les comandes, depenent de l'acceptació de les tendes i dels futurs clients.
Abans de sortir de l´ empresa, les notes de fabricació passan per les meves mans. Desprès de quedar d´acord amb el clients en la forma d'enviament, faig els corresponents albarans, les notes d'enviament i truco a l'agència de transport. Tot això des d'un racó que de vegades em sembla una presó, per la quantitat d'hores que estic en ell, però he de dir que treballar sola té avantatges i desavantatges ... però això és un altre tema per un altre dia, us deixo al racó on acaba tota aquesta història.
Mare meva, quantes coses he après avui que no sabia! :) Ara si que puc anar a dormir ben tranquil·la!
ResponEliminaBona nit, sa lluna, abraçadeta:
Jo he quedat tranquil.la de que hagis dormit bé ;)
EliminaUna aferradeta, nina, bona tarda!
A mi el teu racó em sembla un molt bon lloc, aquesta finestra ha de donar molt de joc! Bé, suposant que hi tinguis persianes per si et ve el sola a la cara, és clar... Com la Carme, jo també aniré a dormir havent après un munt de coses que desconeixia, ja es veu que cada feina és un petit univers, molt més complicat del que sembla des de fora!
ResponEliminaHi ha unes cortines Xexu, però mai em dóna el sol a la cara. Al matí, el tinc al finestral de la dreta, quan va girant pega darrere la fàbrica i, a la tarda, el veig desaparèixer per l'altre finestral de la esquerra. És tot un luxe de llums i paisatge!
EliminaBona tarda!
amb el que m'agraden a mi les sabates!!!
ResponEliminam'ha encantat el que ens has explicat i veure'n les imatges
ostres..aixo es una bona ideia..s'aprend molt!!
tots podriem fer el mateix..explicar el que fem, segur que es interesant
i alegrat...veus arbres per la finestra !
un petó enorme reina
Idò ja saps, en expliques el teu treball, si?
EliminaSi ninona, el paisatge és molt maco i gràcies a ell puc suportar tantes hores aquí.
Davant hi ha un jardí amb molts arbres diferents, els ocells solen venir a visitar-me, fins i tot una gavina que porta molts anys per aquí. I la vista de la Serra de Tramuntana és un espectacle cada dia ... però estic tancada!
Bessets preciosa!
Uaaaaaau, així que ets una experta del món de la sabata?! Doncs, com el XeXu trobo que el teu racó és ben acollidor. Almenys hi tens una finestra ben generosa, jo només tinc un finestró que em comunica amb el món exterior i que de tant en tant s'hi posa un colom (però molt de tant en tant). Bon dia, bonica!!
ResponEliminaExperta, experta no Sílvia, porto molts d´anys al món de la sabata i algunes coses si he après, encara que el meu treball no consisteix a fer les soles, sinó a preparar tot perquè es facin i més coses, jo sóc la "chica para todo", així organitzo la producció, com atenc als clients, porto part de la comptabilitat, l'arxiu, la centraleta i, si em queda temps, preparo cafè;)
EliminaCom he explicat a l´Àngels, són un luxe els tres finestrals que tinc aquí.
Bessets!
òstres! no coneixia pas aquest món... De vegades veiem tant les coses en el seu estat final que desconeixem del tot quin és el procés que han seguit per arribar fins allí. Això passa amb les sabates.
ResponEliminaM'ha agradat molt el post d'avui, ens has explicat un raconet de la teva intimitat!
Una abraçadota!
Si Alba, és com l´acudit del brik de la llet, que encara hi ha gent que no ha vist
Eliminamai munyr una vaca, malauradament ;)
És tot un món i només us he explicat una part molt petita.
Ben forta la aferradota, eh!!
Meravellosos els oficis, que s'han anat perdent a poc a poc.
ResponEliminaÉs una pena Pilar, perquè la sabata artesanal és una meravella i, a més, donava de menjar a tot aquest poble (que ho és, encara que li diguin ciutat).
EliminaMolt bona tarda, nina!
Ummmmmmmmmmmmmm, ya sabemos como se hacen las suelas de zapatos, ahora falta saber como se monta el cristal encima, y lo más importante, como encontrar la Cenicienta idónea para probarlo, y además, si todo ello se dá a sastisfacción, incluida nuestra deseada Cenicienta, esperemos que la autocalabaza tenga la suficiente autonomía, para llevarnos en la noche (después del baile), a descubrir sitios espectaculares donde poder caminar descalzos....
ResponEliminaEl Impresentable Anónimo Enmascarado
ummm veamos cómo puedo ayudarle... montar el cristal encima de las suelas no es tarea difícil, más bien hace falta persona con experiencia.
EliminaSitios espectaculares para andar descalzos, muchos... y con luna llena, mucho más espectaculares.
Como es ya sabido, soy brujilla, pero no llego hasta poder adivinar sus gustos, la parte de la elección de la Cenicienta me temo, mi querido impresentable, que le corresponde a usted.
Ya sabe que de impresentable a presentable sólo hay un destape ;)
Un abrazote!!
El racó ens agrada. Té una perspectiva molt airosa. Sí!
ResponEliminaMoltes gràcies Jordi, encantada de que siguis per aquí!
EliminaJo podria explicar detalls de la feina de tècnica auxiliar de biblioteca, com ho faig a les escoles, però no tinc el bloc adequat!
ResponEliminaI si en fas un?
EliminaCrec que seria molt interessant llegir-te!!
Una aferrada, Helena!
Sospecho, amiga, que eres feliz en tu trabajo... ¡Que maravilla...!
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Luna
mmm...más feliz estoy fuera de él, pero la verdad es que siempre me ha gustado mi
Eliminatrabajo, "las circunstancias" que lo rodean, no tanto.
Preciosa foto la tuya, amic.
Una aferrada forta!
ja veig que tu ets de les que mira primer les soles de les sabates abans de comprar.
ResponEliminaHi han moltes coses que no en sabem el procés de fabricació.
jeje, no Joan, primer miro si m´agraden, desprès si són còmodes, desprès els materials i ja per acabar, si la butxaca m´ho permet ;)
EliminaBona nit!
Llavors podem dir que ets una privilegiada artesana. Em pregunto si els xinesos ho fan igual? :)
ResponEliminaRealment en tenen part de culpa de que ens hàgim quedat sense fàbriques, ells no exactament, els empresaris que van començar a provar de fer la sabata allà i van tancar totes les petites empreses auxiliars d´aquí. Aquest va ser el problema.
EliminaI no, no ho fan igual, ni els materials són més bons i de la feina, no en vull xerrar.
Bé, tu ho saps tant bé com jo...
Bessets, nina!
S'ha de tenir molta cura en el calçat i val la pena fer una bona tria. Aixx quants peus que pateixen empresonats!
ResponEliminaM'ha encantat l'explicació :)
Si Joana, els materials són molt importants a l´hora de calçar bé, encara així, a mí em fan mal esl peus sovint ;)
EliminaHe intentat explicar-ho d´una forma simple per la gent que no ha vist mai tot això, cada treball té el seu nom, però el post s´hagués allargat eternament.
Gràcies, uns bessets!
Jo hi entro poc a poc, que sóc de les que destrossa sabates, Un autèntic plaer...espero que, arribant a l'estiu, et seguiré de més a prop! Petons!
ResponEliminaBenvinguda Zel!
EliminaNo et preocupis, jo també deixo les sabates fetes pols ;)
Ens veiem, bessets!
Quin post tan interessant, Sa Lluna!!... M'ha agradat moltíssim tot aquest procés que ens has explicat!
ResponEliminaJo tinc els genolls malament i, perquè no "pateixin" necessito portar sabates molt còmodes, molt toves i sense tacó. Per l'hivern em comprava d'aquelles 24 horas, però les darreres que vaig comprar l'any passat, són "Pitillos" (ho acabo de mirar) i per l'estiu en tinc dues Pikolinos (en tinc molt poquetes jo, dos per l'estiu, dos per l'hivern i ja està)... Però com s'agraeixen unes sabates ben fetes!! :-))
Ei, però al teu raconet tens una finestra ben bonica ;-))
Ara vaig a llegir els altres comentaris hehe
Jo porto sabata plana sempre i, si pogués, aniria descalça.
EliminaSóc d´aquelles que van a la tenda, es proven les sabates, val tot perfecte! i quan ja les tinc a casa i fa una hora que les porto, mer... em fan mal!!!...
A les tendes t´haurien de deixar passejar amb les sabates, mínim una hora, per saber si no et molesten ;)
Fes...fes...ets a casa teva!!
Ai, això em passava molt a mi amb les sandàlies... ufff... era terrible. Me les provava, m'anaven bé, còmodes, tot correcte i, quan hi caminava una estona... "aquesta tira" m'apreta aquí, "aquella altre" em fa mal allà... aisss ara se m'ha encetat just aquí... Res, un patiment :-)
EliminaVols anar còmoda a l´estiu, idò mira aquestes i si vols dur una micona de taló aquestes altres. Ara fan autèntiques virgueries en espardenyes d´espart i pels peus mà de sant!!
EliminaBon dia!!
Com les primeres en tinc unes! ;-))
EliminaLes segones són maquíssimes, m'encanta aquest tipus de sabates... però ja és massa tacó per mi (tinc els genolls fets un fàstic, filla) :-)
molt interessaant tota l'explicació que fas de l'elaboració de les sabates i gràcies per ensenyar-nos una mica més del teu món real
ResponEliminaabraçadetes aferrades
joan
Si, aquest és el meu món, gairebé tot ...
Eliminatinc un horari molt complicat per tenir més món. :(
Abraçadetes ben aferrades :)