 |
| Imatge internet |
L'excés de treball minva l'estat de gràcia,
els musos s'han anat amb l'última lluna
i no sé quan tornaran ...
mentres, espero
-com el nano-
-com el nano-
anhelant veure'ls
. . .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Ei que jo n'he vist un corrent per la blogosfera i em sembla que és dels teus, ja li he dit que torni aviat que el necessitem. I saps què m'ha contestat? Que el teu estat de gràcia no minva mai, nina!!
ResponEliminaPS: Quin dibuix més xulo, és teu??
I no s´ha equivocat Sílvia, el teu estat de gràcia no minva mai ;)
EliminaNo sé pintar, de tant en tant embruto fols, o parets!!
no, no, el teu el teu... està convençut que no el necessites... Bon dia, bonica!!!
Eliminatranquil · la dona, feia broma ;)
EliminaBon dia!!
Ai, ara veig que és d'internete, que sóc una mica miopa, perdó. Petons :))
ResponEliminaPerdonada, ja estic en tractes amb Afflelou, esperant una bona oferta per un lot d'ulleres ;)
EliminaBessets, ninona!!
Paciència, paciència, tard o d'hora tot es calma i podràs tornar a respirar i veure tots els estels que vulguis.
ResponEliminaÉs una gran virtut que crec que tinc, encara que em mossegui les ungles ;)
EliminaGràcies Xexu, tindré paciència, no me´n queda altra.
Bona nit!
Jo com sempre, totalment despistat. No sé de què va la cosa.
ResponEliminaÉs clar Jp, a tu -les muses- t'acompanyen sempre!!
EliminaNo hi ha com agafar-se les coses amb calma.....ho se per experiència
ResponEliminaEt faré cas, l `experiència és un grau ben important ;)
EliminaBessets!
Ai, m'has fet pensar molt fins que finalment crec que he arribat a la conclusió que els musos deuen ser els xicots de les muses! Així que, reposa, descansa, pren energia i ja veuràs com tornen a aparèixer... i potser venen amb la parelleta!
ResponEliminaM´has fet riure nin, almenys sé que s'ho estan passant d'allò més bé...
Eliminaidò que ho disfrutin!!
Demà podré descansar com cal i més.
Aferradeta!
I si vénen amb la parelleta que facin cria d'unes quantes musetes i musos petits més... que mai no en sobren ;)
EliminaA descansar, nina!
Ufff...ara que ja no sé si sabria canviar bolquers, deixa, deixa...
ResponEliminaNanit Carme!
Has pensat en obrir la finestra.
ResponEliminaObre-la, veus la lluna ?
Tanca els ulls, respira poc a poc.
Veus la lluna al teu interior ?
Si la veus és que ja t'has trobat a tu mateixa.
Agafa llapis i paper, posa música i deixa anar els sentiments..
Nosaltres t'escoltarem.
Bona nit, nina.
Benvolgut Pep, ja saps que la busco cada nit, fins i tot quan juga amb els núvols a amagar-se ... però els musos són capritxosos i -van i vénen- no s'acosten quan estic esgotada, em volen veure àgil, riallera ... feliç.
EliminaUna aferradeta des del cor, nin!
Ese estado de gracia (que gracia) dicen que se consigue de la mano de las musas (en su caso musos), supongo que se puede elegir género, aunque no creo, que ni musos ni musas tengan en cuenta el cansacio, solo el instante adecuado..... y solo ellos saben cual es, ese instante rodeado de magia en el que te susurran al oido ideas, ocurrencias, y hasta chismes, si se dá el caso.
ResponEliminaLo cierto es que cuando se nos acercan, lo sentimos, y lo sentimos con ese valor añadido (será el iva del 18%) de la imperiosa necesidad de compartirlo.
Amiga mia, hoy las musas me dejan un poema para usted en el que le ofrecen claves de como vienen y cuando lo hacen
SOLEDADES (D.ANTONIO MACHADO)
Yo voy soñando caminos
de la tarde. ¡Las colinas
doradas, los verdes pinos,
las polvorientas encinas!...
¿Adónde el camino irá?
Yo voy cantando, viajero,
a lo largo del sendero...
—La tarde cayendo está—.
En el corazón tenía
la espina de una pasión;
logré arrancármela un día;
ya no siento el corazón.
Y todo el campo un momento
se queda, mudo y sombrío,
meditando. Suena el viento
en los álamos del río.
La tarde más se oscurece;
y el camino se serpea
y débilmente blanquea,
se enturbia y desaparece.
Mi cantar vuelve a plañir:
Aguda espina dorada,
quién te volviera a sentir
en el corazón clavada.
Antonio Machado
Afortunado usted, estimat amic, que sus musas le miman constantemente!
Elimina¿Ha visto el detalle que me han hecho llegar de su mano? Si, me siento mimada por sus musas, en muchos momentos en que estoy a punto de tirar la toalla, en otros en que amanece con esos grises en los que sólo usted sabe encontrar la belleza de los tonos...porque ya sabemos, usted y yo, que en los momentos en que la vida nos sonríe, todos se apuntan al convite...y es en aquellos donde nos falta el aliento, cuando una sabe quién es quién.
Mi agradecimiento a Machado, a sus musas y, especialmente a usted -querido anónimo- por ser y estar.
Serà la calor? :-)
ResponEliminaHehehe però si això li passa a tothom! En una setmana faries un post cada dia i a la setmana següent voldries escriure una cosa i... no, no "et ve" res... Doncs calma, paciència... i ja vindrà solet ;-))
Serà, serà Assumpta! Ja has vist que he incorporat medidor de temps al bloc? però ja se sap que "l'home del temps" no sap on és Mallorca, la majoria de vegades no endevina res de res ... i et puc assegurar que la humitat fa pujar la sensació de calor com bombolles en una copa de cava!
EliminaSaps? de vegades estic més inspirada en els comentaris que als posts, puc fer un recopilatori i pujar-ho com a post ;)
Bon dia, guapa!!
Hehehe això passa sovint! La resposta a un comentari et pot donar una idea per un post! ;-))
EliminaAaaai, xiqueta, que jo sóc de Barcelona i ja sé que és la humitat... cosa enganxifosa!... T'entenc :-))
hola sa lluna,
ResponEliminaaquesta és una sensació que ens arriba a tots i totes, més o menys sovint. A vegades va bé també agafar una mica de distància, aturada, com bé t'han dit en molts comentaris des de la calma, i agafar embranzida... doncs les persones sensibles sempre tindrem coses a dir i a compartir
gràcies per tot i una abraçadeta
joan
Descansaré, mentres us seguiré en tot el que feu.
EliminaGràcies a tu Joan.
Una aferradeta!
Muses i musots ballen fox-trot.
ResponEliminammm...és diu musots? prenc bona nota Jordi i m'apunto al fox-trot, i tu?
EliminaBenvingut i gràcies!
Volveran, amiga, volveran... Los vi tomando una cerveza en el bar de la esquina. Se les veia felices... Ya mismo volveran...
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Uiss amic Antiqva, cómo se nota que les has dado un toque, han vuelto...
Eliminaalgo mareadillos, pero aquí están!
Un abrazote!