249è joc literari- Jesús M. Tibau |
Míra'm!
Et juro que el destriparé!!
Què li he fet perquè em deixi amb aquestes pintes?
Un tupè passat de moda, una camisa que s'assembla més a
la camisola que portava la meva àvia.
I els braços, què em dius? no s'haurà trencat la closca per tan poca cosa.
I els ulls de maniàtic depressiu, quan en realitat són d'un cel amorós.
I el que m'ha emprenyat més, més -vaja, del tot- és la manera d'agafar el ganivet...
Doncs saps què?
Ara tindràs el teu merescut
-caricaturero d'estar per casa-
no faràs cap vinyeta més!!
quan tornis de fer el cafè,
em trobaràs destrossat...
ZISSSS-ZASSSSS! ... Ziss-Zass! ... Zis-Zas! ... Zis-za ... zis ... zs ... .. .
JO TROBO QUE TÉ PROU RAÓ...
ResponEliminaVAJA! QUINA MANERA D'AGAFAR EL GANIVET!
ÉS QUE NO HI HA DRET!!!! ÉS FATAL!!!! POBRE!!!
:) Bona nit i bon cap de setmana, bonica!
Una abraçadeta.
si, siiiiii, l'hi va deixar a punt de fer desastres i després passa el que passa!
EliminaBona tarda , Carme!
Tu veus? Ja han tornat.;-)
ResponEliminaSembla que si Jp, però no et vull comptar com!! ;)
EliminaMotí a bord!!!!
ResponEliminaJo diria harakiri a bord, porquet, cal veure el que hem de fer perquè se'ns escolti!!
EliminaHahaha anava a posar un comentari semblant al de la CARME!!!
ResponEliminaA veure què dirà el dibuixant quan es trobi els trossos! :-D
Imagino que com ell té la paella pel mànec, recollirà els trossos i en dibuixarà un altre...pobre noi ;)
EliminaA veces los niños pueden mostrarnos en un sencillo dibujo toda la maldad del mundo...
ResponEliminaSe queda uno como sintiendo escalofrios...
Un abrazo, amiga
Yo creo, amic, que la maldad está fuera del dibujo.
EliminaUna aferradeta, Antiqva!
la millor venjança....tot esparrecat
ResponEliminatu creus Joan?
Eliminaheheh! Molt bo!!! La veritat és que jo també penso que té tota la raó!! ;) Besets!
ResponEliminasi molta i mira com ha acabat, pobret!!
Eliminamolts gràcies per participar
ResponEliminaGràcies a tu per fer-ho possible.
EliminaUna aferrada.
Molt bo! Així aprendrà, el dibuixant (però que no córrega la veu, que igual els museus d'art contemporani perden la meitat dels seus fons sense saber com ha estat...)
ResponEliminaAhir vaig anar a una exposició, realment a dues, però en una de elles si que crec que l´obra es podria amotinar contra l´autor...només és la meva opinió ;)
EliminaY no será la caricatura de un Españolito de a pié??, que cansado de tanta tijera, piense que es mejor un buen cuchillo, y de esa forma dejarse de recortes, y comenzar a cortar por lo sano???, sabiendo que en este país lo único saneado (economicamente) que queda (por sus prebendas y atracos), son los políticos de todo signo.... Algo exagerado.... pero, todo llega y como dice un refrán, a todo cerdo le llega su San Martín.... ahora solo falta identificar al cerdo, esperar a San Martín... y alehoppppppppppppppp, que tenemos cuchillo..... manos a la obra..... ((uffff esto es de juzgado de guardia))
ResponEliminaAnónimo enmascarado
Querido amigo enmascarado, ya le tocó su turno (no, no, no es San Martín), dije turno, y poquito más podría añadir a tan brillante exposición de los hechos. Lo que si está claro es...QUE TENEMOS CUCHILLO...busquemos al cerdo!!
EliminaDe su amiga, sutilmente emboscada.
haha, és clar que sí!!! Així m'agrada, amb tota la força ;)
ResponEliminaes va quedar sense cap, pobret!!
ResponEliminaL'amor que es converteix en destrucció. Una vella i antiga história ancestra des dels inicis de la humanitat. La pregunta és: perquè no aprenem? Perquè es repeteix una i altra vegada? Abradaçades, sa lluna
ResponEliminaEl pobre no estava molt content del seu aspecte i és que, de vegades, qui fa les coses no hi posa tot el "carinyu" que es mereixen. ;)
EliminaAferradetes i molt bona nit!!
Pero qui l'ha fet aquet dibuix...?! Te l'has trobat per sorpresa.. o ha sigut una venjança d'algú conegut ..?! hahahaha..Saps que, jo m'aparto que no prengui mal, i em vaigi tot el café per damunt meu i amb "cremi".. !!!
ResponEliminaAferradetes..sense cap ganivet pel mig, clar..!!
JAC.
És un dibuix d'una proposta d'un joc literari den Jesús M. Tibau. Ell ens va mostrar el dibuix i nosaltres havíem de posar el que ens inspirava...i aquesta és la meva participació.
EliminaEiii no et cremis i tampoc et tallis!! :)
Aferradetes, mataroní.
Ni un pel...segur..!! :))
ResponEliminaAferradetes Lluna.
:)
EliminaBon divendres, Josep!
Aferradetes!