Avui em passa
i no sé si toca o no toca
però em passa.
Recordo el lloc
com si ja hi hagués passat
com si ja hi hagués passat
abans ... ja fa anys
quan vaig prometre no tornar.
quan vaig prometre no tornar.
No, no em vull quedar
i avui em passa
no sé si toca o no toca
però no puc volar.
Unas veces me siento
como pobre colina
y otras como montaña
de cumbres repetidas.
Unas veces me siento
como un acantilado
y en otras como un cielo
azul pero lejano.
A veces uno es
manantial entre rocas
y otras veces un árbol
con las últimas hojas.
Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones
una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces,
sereno en mi confianza
confiando en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.
como pobre colina
y otras como montaña
de cumbres repetidas.
Unas veces me siento
como un acantilado
y en otras como un cielo
azul pero lejano.
A veces uno es
manantial entre rocas
y otras veces un árbol
con las últimas hojas.
Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones
una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces,
sereno en mi confianza
confiando en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.
Mario Benedetti
No, no t'hi quedis, nina! No val la pena. Comença a volar poc a poc...
ResponEliminaNo, no m´hi vull quedar,
Eliminatot té el seu temps...
i el seu preu.
Gràcies Carme.
Vola, amiga meva, agafa't al meu coll i utilitza les meves ales. No et quedis en aquest lloc de desesperança. Remunta el vol i anem junt cap a la llum!
ResponEliminaUns bessets voladors!
Fan bona pinta les teves ales...
Eliminagràcies, amic meu.
Uns bessets encoratjadors!
Llavors no t'hi quedis.
ResponEliminaPer cert, gràcies per canviar el cos de la lletra, no em vaig atrevir a dir-t'ho, però costava molt llegir.
Màgic Benedetti...
Saps? quan em vulguis dir una cosa,
Eliminanomés m´ho has de dir, sigui el que sigui!!
Celebro que tothom ja pugui llegir bé.
Bessets, nina!
és que això de volar és complicat.... però no ho hem de deixar d'intentar!!!!! Volem ben alt que sinó aquí al terra ens tocarà rebre!
ResponEliminaPetonets!
Enlairada voldria estar sempre,
Eliminaperò els lligams et fan baixar,
i de vegades, no et deixen volar.
Una aferradeta, Alba.
Si no pots volar, corre.
ResponElimina...i si no pots córrer, camina
EliminaGràcies, Jp!
Jo he desistit de fer prometences que després sé que pot passar que no les compleixi, fins i tot les d'aquí no hi tornaré a posar els peus.
ResponEliminaEt veig amb molts dubtes, bonica... un xic encriptada, però amb dubtes. Ànims i endavant. Sense por!
No es tracta d'un lloc físic, és un estat anímic, un tocar fons. Quan per fi aconsegueixes sortir -perquè en aquests moments no escoltes a ningú, només no pots- dius que no tornarà a succeir. Aquest és el teu desig més fort pel que s'ha viscut, però mai saps si tornaran les mateixes o altres circumstàncies i es tornarà a repetir.
EliminaGràcies pels teus ànims.
Si et para's a pensar la vida es una gran mentida, que tots ens disfressem d' una forma o d' un altra.
ResponEliminaNosabria que dir-te en moments aixi, nomes el que faig jo, que es obrir-me una ampolleta de vi blanc o cava si en tinc quan el meu fill dorm, sentar-me a la tumbona de la meva terrassa i buscar-me entre totes les meves incongruències, i casi mai arribo a saber el que vull però sempre arribo a la conclusió del que NO vull.
De totes formes n'oblidis que la vida es un gran joc i de tan en tan s' han d'acabar partides i començar-ne de noves.
Petonet
El pitjor, Marta, és que ja la donava per acabada i no és així, el joc continua.
EliminaEstic com tu, sé el que no vull, però de vegades no es pot dir que no.
Gràcies nina per venir, bessets.
Suposo que la vida és aprendre a volar,
ResponEliminajo encara no en sé, he fet algun intent però és una mica perillós si no saps aterrar quan toca.
El perill també hi és quan amb el batec d'ales pots fer caure algú i us feu mal tots dos.
Però des de el meu racó de casa, des de la finestra i cap el vespre miraré la lluna i si veig una fada prop d'ella pensaré que ets tu, i somriuré perquè estaré segur que ets tu i que has après a volar.
Bon vol, nina.
Ais Pep quanta raó tens, el volar no es sempre segur...
EliminaGràcies per tot, aniré moguent les ales perquè ens poguem saludar, allà prop de la lluna.
Bona lluna, nin.
tot està en intentar-ho.....i et sents molt bé quan ho aconsegueixes.
ResponEliminaSi per mi fos, ja seria amunt Joan.
EliminaUna aferradeta.
Hi ha estats d'ànim que s'han de viure i quan et sents trist o tornes a un lloc on ja has estat i que t'ha fet mal, és perquè toca. Val la pena viure aquests sentiments també per comprendre què volem i què no, per aixecar-nos després amb més força. Com que això era ahir, avui toca somriure i mirar endavant! Petons (és aquesta la cançó??)
ResponEliminaSaps Sílvia? és una sort tenir-vos aquí.
EliminaDe vegades una no potser suficientement clara amb el que explica, però quan obro aquesta finestreta, trobo un ventall d'interpretacions del que m'està succeint, i entre tots, una miqueta d'aquí i una miqueta d'allà, es pot trobar una sortida i si no és així, molt alleujament.
Moltes gràcies per tot.
No toca. Mai toca no poder volar. Fes-hop, encara que sigui en un somieig. En ells tu domines l'aire, creu-t'ho! Una abraçada, Sa lluna.
ResponEliminaEn aquests moments és l´única opció i ho faig Pilar, ho faig.
EliminaUna aferradeta molt forta.
No crec que et consoli ,però a mi també em passa...
ResponEliminaVaja que sí Miquelet, saber-te aquí ja és un consol.
EliminaBessets, nin.
Bueno, eso nos pasa a todos. Es que cuando nos hicieron no nos debieron hacer bien del todo, y debemos tener algun defecto.
ResponEliminaNada grave, en todo caso.
Un abrazo, amiga
Renegar de esos "defectos" sería ir en contra de la esencia de cada uno.
EliminaCada uno es el resultado de todos los obstáculos encontrados y de cómo los hemos sabido lidiar. Si la lección no está aprendida, repetimos curso.
Grave es cuando te sucede, cuando ha pasado...nada grave es.
Bessets amic.
Com esta sa meva Al·lota? . Ja corrent cintes? Sa primavera es dura enguany, tohom n'està alterat , el sol fa flamarades , i ens arriben neutrons, protons,fotons o radiacions que ens alteren l'ànim ens fan sentir cansats i el desànim s'encomana com una mala cosa entre noltros .Però jo em dic cada mati , Avui m'equivocaré , i caure i tambe m'eixecaré . Mil vegades caure, mil m'eixecaré.!!!
ResponElimina"Benaventurat aquell
que sempre ensopega amb la meteixa pedra"
va dir l'Angel...
Ei, ei, eiii com està l´etern enamorat avui matí!!
EliminaM´agrada el teu ànim, si senyor, mil vegades cauré, mil vegades m´aixecaré!
Paraula de l´Àngel ... Amén.
Uns bessets per anar fent costat!!
La vida se muestra como si de un gráfico se tratase, subidas, bajadas, ¿¿cómo sube, y por qué cae?, como medirlo?, hay quien dice que es sencillo, incluso dicen que se puede medir por la veces que te quedas sin aliento, incluso hay quien defiende que esas caidas son fundamentales para enriquecernos, aprender y apoyarnos en ellas para subidas posteriores, pero la clave última (creo) la tenemos en el final de este poema de Benedetti.
ResponElimina""Sereno en mi confianza
confiando en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme"".
Sí, has acertado, la clave es la confianza, confiar aunque al hacerlo nos sintamos desnudos e incluso en algunas ocasiones desvalidos, pues sin esa confianza nada serviría para seguir adelante por mucho y fuerte que fuese lo aprendido.
Anónimo enmascarado
Una reflexión admirable, le felicito por compartirla aquí.
EliminaEstimat amic anònim "emmascarat", moltes gràcies.
Una aferrada ben dolça!
Moooltes gracies per la teva aportació! He rigut molt! Tan de bo l'hagués vist abans de contestar-los (que ho vaig fer i no massa simpàtica) perquè hagués sigut bonissim!
ResponEliminaUn petó!
Eiii Anna, el client sempre té la raó (més que res perquè paga) i les bones formes superen aquesta raó!!
EliminaVeus? jo ja estic contenta que t´hagi servit per somriure ;)
Bessets!!
ja ho dius bé, avui, ara em passa... però tot va canviant, hem de saber ser pacients, agafar forces, embranzida i ...
ResponEliminabells poemes sa lluna
gràcies per tot i les aferradetes , especialment
:-) joan
Si Joan, cal ser molt pacient, però de vegades no veus el final del túnel i perds els papers...
EliminaGràcies a tu, per tornar.
Uns bessets.
A voltes potser no és necessari córrer ni volar. Pas a pas i gaudint de les coses petites de la vida. Que un dia podem anar més ràpid? Perfecte! Tindrem el cos entrenat. Una abraçada.
ResponEliminaMolt bona reflexió, en bones, en el ritme que pots anar...
EliminaBenvingut en aquest raconet!!
Una aferradeta.
Aquesta primavera està fent estralls en l'ànim de la gent.
ResponEliminaJo per contra enflairo l'aire del matí i volo amunt i avall, com un pardal, perquè tot és preciós. El dia que no ho vegi així ... no m'aixecaré del llit.
Benedetti també va dir:
"Te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
segura sin seguro
y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirandoté..."
Bon dia Sa lluna :)
Ja m'explicaràs el teu secret ... no tots els dies són iguals, almenys els meus.
ResponEliminaEn Benedetti ha deixat molts bells poemes per reflexionar.
Gràcies per venir! Bona nit, Pere.
No passa res si hi han dies que no pots volar, tanca els ulls i respira tan sols. Bon cap de setmana!
ResponEliminaTens raó, el pitjor és que no hi hagi dies per viure.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes
Tot un somni, i la sensació remota que en queda. Volar. És per a mi el gran somni, allibertat de tot. I a vegades passa.
ResponElimina... de vegades passa, doncs somiem!
EliminaBenvingut Igor!