...MISTERI

1 de setembre-1985

Com sóc?

Observadora, intel · ligent

encantadora, dolça

somiadora, trapella

simpàtica, viatgera i ...

no tinc iaies !!

-Si noia, tot això està gaire bé, però no ets perfecta !
-Bé,  val,  ja ho sé,  tinc un petit defecte ... em mossego les ungles des que em va sortir la primera dent, però ...
-Res, això està molt malament i ho saps !

-T'ho explico? era molt, molt petita i mumarona em fregava pebre de cirereta per treure'm  "la mania".  Quan va sortir al mercat el "mordex" també ho va provar. En ambdós casos em va acabar per agradar ??  No sé que dir-te noia, no ho recordo, però jo seguia mossegant-me les ungles.

- Egsss... quin fàstic!
- I això no era tot, sempre que em veien amb la mà a la boca, em deien "nina, les ungles!",  seguit d'un copet a la mà.  Està clar que en aquell moment deixava de fer-ho, però tampoc va servir perquè ho deixés definitivament. 

-Em vols fer creure que no te n'adones quan ho fas? ... va dona!

- No, molt cert, no me n'adono.  Moltes vegades m'he preguntat quan desapareixen les meves ungles? Pots estar segura que sempre que m'enxampo amb la mà a la boca, la trec.  Però ha d'haver d'altres moments en què no sóc conscient, sinó les lluiria ben maques.

- I mai no les has vist llargues, ni pintades? 

- mmm ... si clar, en dues ocasions ... espera que busco fotos ... crec que les úniques que tinc,  ufff ... i fa molt de temps! 

- Mira-la a ella que joveneta i bella!!,  ja gairebé no recordava aquest dia.  

- Que si dona!  La primera,  em casava i tothom em preguntava què faria amb les meves ungles. Un vestit preciós, estil Sissi", una cintura de vespa ... La cabellera negra, llarga, arrissada natural i esquitxada per uns llacets blancs ... i les ungles !
Em vaig posar en les mans d'una esteticista, em va mirar amb cara de pena i em digué que, a quinze dies de la data,  poc podríem fer si no estava disposada a no posar-me la mà a la boca ni un sol segon. Vaig dir que ho intentaria i a partir d'aquell moment, tots es van posar d'acord per ajudar-me en l'intent ... la de vegades que vaig haver d'escoltar "aquesta màaaa" o aguantar els "divertits" copets dels més propers.  Però ho vaig aconseguir, ho vam aconseguir i vaig arribar al dia amb les ungles sobreeixint del dit, una mica ... eiii, però ja no semblaven les mateixes!.  I aquí tens,  les dues úniques fotos que mostren el canvi. 

L'altra fa poc i no tinc imatges, d'una nit que ens anàvem de festa,  la Sargantana em va pintar les ungles, no les portava molt llargues, però amb la seva habilitat me les deixà moníssimes!  Ella si que en sap!!

- Si , si, ja ho recordo. I vols dir que no podries deixar aquest vici?

- Mira tu,  només fa uns quants dies que he arribat a una conclusió.  Després de més de cinquanta anys, m'he adonat en aquests últims, que el dilluns és el dia en que porto les ungles més llargues o quan torno de vacances. Tot el cap de setmana no les toco i dic jo ... serà que la feina m'estressa?, serà que el meu cos (savi que és), necessita d'harmonia per mantenir l'equilibri? ... Antigament deien que era falta de maduresa, només sóc madura els cap de setmanes?, hehehe no ho crec !!

- Bé, tot això està molt bé, però que hi penses fer?  Podries prometre que deixaràs de mossegar-te-les?

- Prometre no, intentar-ho sí,  però estic segura que -el dia que em jubili- les meves ungles lluiran magnífiques, sense obsessionar-me per aconseguir-ho ;)

  

  - Bona nit lluneta ...
- Bona nit lluna ... 

      descansa tranquil.la !!