Quan cau la neu l'entorn queda com emmudit. És un fenòmen curiós. A més, s'allarga fins que aquesta ja ha deixat de caure i ho ha colgat tot en la seva capa blanca. La natura queda muda, silenciada... només la brisa del vent es pot arribar a sentir, si és que bufa, ja que tot sovint també calla.
Silenci mut i fred... Quina esgarrifança!! Espero que quan sorgeixi la paraula sigui tendra!! Una abraçada i gràcies per les teves visites i els teus sempre amables comentaris!!
Quan cau la neu l'entorn queda com emmudit. És un fenòmen curiós. A més, s'allarga fins que aquesta ja ha deixat de caure i ho ha colgat tot en la seva capa blanca. La natura queda muda, silenciada... només la brisa del vent es pot arribar a sentir, si és que bufa, ja que tot sovint també calla.
ResponEliminaÉs una sensació estranya i bella alhora, la mateixa que sento quan necessito estar amb mi a soles.
EliminaBona tarda nin!
hem de ser com la neu de vegades.....però sempre que en sabem sortir.
ResponEliminaNomés costa de sortir la primera paraula...les altres venen soles
Si, fa bé restar en silenci, com bé fa parlar, cada cosa al seu temps Joan.
EliminaUna bessada!
El silenci de la neu, és màgic, té un punt de nostàlgic, però amb una pau immensa. És una sensació que sempre enyoro de quan vivia a muntanya... molt!
ResponEliminaBon cap de setmana, amb més caloreta que neu ...
Potser m'atreveixo a fer un altre arbre en tinta... aquesta nevada la torno a veure en blanc i negre. :) Besadetes, nina!
Molta calor fa per aquí Carme, que bé si poguéssim tenir una micona de neu per refrescar-nos!
EliminaEstic segura que et sortirà molt bé,
ja saps que el blanc i negre m´agrada molt,
gràcies nina, una aferradeta!
ben segur que fa molta calor que hagis rebuscat entre les imatges de neu...
ResponEliminapetonets refrescants ninona
Ja veus, a falta d´un original, sempre puc trobar una imatge.
EliminaBessets preciosa!
Un abrazo fuerte, amiga, en silencio pero fuerte...
ResponEliminaAmic meu, los abrazos silenciosos tienen otro lenguaje,
Eliminaquizás más íntimo...quizás más sentido.
Gracias.
molt belles i profundes paraules sa lluna, gràcies per compartir-les i gràcies també per la teva visita al meu bloc i la felicitació
ResponEliminauna aferradeta també per tu
joan
Gràcies Joan, vaig fent una ullada al teu racó
ResponEliminai puc dir, que tot el que he vist m´agrada.
Bessets!
Preciós paisatge blanc...Fa enmudir el silenci.
ResponEliminaEra molt més maco en rigurós directe Pilar,
Eliminai em va fer sentir una pau com poques vegades tinc.
Una aferradeta!
doncs jo et torno a agraïr les teves visites i els teus comentaris tan amables i per la cançó del Guerra
ResponEliminafins aviat sa lluna
joan
Tot un plaer Joan,
Eliminagràcies, i
fins molt aviat!
Silenci mut i fred... Quina esgarrifança!!
ResponEliminaEspero que quan sorgeixi la paraula sigui tendra!!
Una abraçada i gràcies per les teves visites i els teus sempre amables comentaris!!
De vegades ens quedem així, muts i freds, en silenci fins que la paraula exclata.
EliminaGràcies a tu Montse per venir.
Una aferradeta ben dolça!