-Forgotten sunglasses-

Vladimir Kush -Forgotten sunglasses- proposta de Relats Conjunts

Com cada divendres esperava ansiosa l'hora de sortida. Era l'únic dia que tenia la tarda lliure i aprofitava per fer una passejada pel casc antic de la ciutat. Abans, de petita i d'amagat de la seva mare, ho feia quan sortia de les classes de piano. La seva mare sabia que el Sr. Tàpies mai planyia els minuts pel bé dels deixebles i aquesta era la seva coartada. 

El seu professor, a més de ser un excel·lent músic, els parlava de la importància de la cultura i els introduïa    - a poc a poc, com si d'un joc es tractés -  en el món de la fantasia dels escriptors,  pintors i músics de la seva època . Els conduïa, d'alguna manera, a visitar el casc antic, on residia la màgia de la ciutat. Menudes botigues esquitxaven els carrers, cadascuna tenia el seu encant i ... els seus anys, en les quals podies perdre fàcilment la noció del temps.

Ara, ja no havia de mentir a la seva mare, ni escapar després de les classes, encara que fossin uns minuts. Ara,  era capaç de passar-se tota la tarda submergida en aquest món.

La primera aturada, la llibreria de la Srta. Anna. En molt poc espai s'amuntegava  una  excel·lent col·lecció d'obres i malgrat el poc espai, l'ordre natural dels llibres prevalia, potser dictat pels seus propis autors. Sempre hi podies trobar qualsevol llibre. Li encantava veure com acaronava els llibres, com si es tractés dels seus propis fills;  com explicava, a cada persona que entrava, tots els detalls del llibre que havia triat.

La segona, "La casa de la música". Un rètol amb un gran pentagrama i en ell dibuixades totes les lletres com si fossin notes. En el seu interior instruments, des d'un piano fins a una flauta, mimats per Josep que els tenia sempre afinats. El seu record de quan tocava als carrers, acompanyat pel seu gos  i  el saxo, permetia als novells la possibilitat d'adquirir els seus instruments i els seus coneixements a molt bon preu. Es quedava embadalida quan tocava,  ho feia sovint quan es feia de nit ... sobretot en nits de lluna plena.

En un carreró, el més estret, hi havia el racó que l'atreia més. La fantasia cobria tots els seus racons, aquella tenda d'antiguitats li havia donat moltes hores de somnis. Tenia un aire de misteri que la tenia atrapada. Recordava que, entre les seves coses, hi va haver durant molts anys una peça que li cridava l'atenció. Era un quadre d'uns ulls mirant a través d'unes ulleres de sol. La primera vegada que el va veure, un calfred va recórrer tot el seu petit cos. Fins passat uns anys no va descobrir la llegenda que Mister Kush havia situat en una tauleta a sota l'obra... " SI ENS MIRES, MAI MENTEIXES ".  Recorda un dia que quan va anar a la tenda, el quadre ja no hi era i li va preguntar què havia passat amb ell. Mister Kush li va dir que l'havia venut tot i el perill que tenia, no sense haver advertit al seu nou propietari de tota la seva història. Poc temps després, asseguda en una cafeteria, va llegir amb sorpresa que la mansió d'un conegut milionari havia quedat tota cendres,  salvant-se inexplicablement el quadre que ella reconeixia perfectament.  Unes setmanes després, el quadre va tornar a la tenda.

Ara ja no li produïa esgarrifances,

fins i tot li semblava veure

un somriure en aquella mirada.