COMPARTINT...





sa lluna ( Figueres, 30 d´abril )



Ens tornem a trobar-com fan els amics després de molt de temps-amb molta il · lusió i ganes, moltes, d'assaborir tots els minuts junts.

Hem quedat per anar a sopar, parlar de totes les coses succeïdes durant la meva absència.

Una efusiva abraçada de benvinguda, d'aquests abraçades que et fan sentir com si els cossos es quedessin fusionats en un, que et fan sentir tan i tan enyorada i estimada!.

Hem arribat al restaurant entre rialles. Un pa amb tomàquet i fuet amb cava ens acompanya mentre anem contant els nostres secrets. La sobretaula ha estat potent!

Són festes a la ciutat i hem decidit fer una passejada per la fira.

Tómboles, atraccions, xiringuitos de dolços, milers de llums de colors ens acompanyen en aquesta nit tan especial. I provem sort amb les escopetes de balins. Amb els punts obtinguts ens dirigim a cobrar el nostre premi. Quan el senyor ens indica el que podem triar no hi ha cap dubte per a mi, sé que a ella li encanten les tasses per prendre la llet. Ens mirem i li dic si, la taça. Ella - que és molt més observadora que jo-  es fixa en una capseta on s'amaga un joc de cafè, dues tassetes amb els seus respectius plats i ràpidament les dues assentim, si, si aquestes!!. Els nois somriuen i assenteixen també. Ens dóna a triar color i les dues coincidim en el mateix ...

Hi ha concert i ens dirigim al recinte, tenim ganes de saltar, cantar, ballar i el grup és l'apropiat per a l'ocasió. Hi ha molt d´ambient, la majoria joves que podrien ser els nostres fills. La música ens invadix i ens movem al ritme de les notes, recordant vells temps. En aquests moments semblem  adolescents en el seu primer concert. Cantem, saltem, cridem i aplaudim com a veritables fans!!.
Desprès d'una estona, mig esgotats però eufòrics ens anem al cotxe, l'hora dels adéus s'acosta i ens mirem dient... fins molt, molt aviat!. Ella em recorda que m'he de portar una de les tasses...

Abraçades, bessets, núvols als ulls i no mirar enrere ...

-continuarà-