16 de maig 2012

...MISTERI

1 de setembre-1985

Com sóc?
Observadora, intel · ligent
encantadora, dolça
somiadora, trapella
simpàtica, viatgera i ...
no tinc iaies !!

-Si noia, tot això està gaire , però no ets perfecta !
-valja ho sétinc un petit defecte ... em mossego les ungles des que em va sortir la primera dent, però ...
-Res, això està molt malament i ho saps !
-T'ho explico? era molt, molt petita i mumarona em fregava pebre de cirereta per treure'm  "la mania".  Quan va sortir al mercat el "mordex" també ho va provar. En ambdós casos em va acabar per agradar ??  No sé que dir-te noia, no ho recordo, però jo seguia mossegant-me les ungles.
- Egsss... quin fàstic!
- I això no era tot, sempre que em veien amb la mà a la boca, em deien "nina, les ungles!",  seguit d'un copet a la màEstà clar que en aquell moment deixava de fer-ho, però tampoc va servir perquè ho deixés definitivament.
 
-Em vols fer creure que no te n'adones quan ho fas? ... va dona!
- No, molt cert, no me n'adonoMoltes vegades m'he preguntat quan desapareixen les meves ungles? Pots estar segura que sempre que m'enxampo amb la mà a la boca, la trecPerò ha d'haver d'altres moments en què no sóc conscient, sinó les lluiria ben maques.
- I mai no les has vist llargues, ni pintades? 
- mmm ... si clar, en dues ocasions ... espera que busco fotos ... crec que les úniques que tincufff ... i fa molt de temps! 
- Mira-la a ella que joveneta i bella!!,  ja gairebé no recordava aquest dia.  
- Que si dona!  La primera,  em casava i tothom em preguntava què faria amb les meves ungles. Un vestit preciós, estil Sissi", una cintura de vespa ... La cabellera negra, llargaarrissada natural i esquitxada per uns llacets blancs ... i les ungles !
Em vaig posar en les mans d'una esteticista, em va mirar amb cara de pena i em digué que, a quinze dies de la data,  poc podríem fer si no estava disposada a no posar-me la mà a la boca ni un sol segon. Vaig dir que ho intentaria i a partir d'aquell moment, tots es van posar d'acord per ajudar-me en l'intent ...
la de vegades que vaig haver d'escoltar "aquesta màaaa" o aguantar els "divertits" copets dels més propersPerò ho vaig aconseguir, ho vam aconseguir i vaig arribar al dia amb les ungles sobreeixint del dit, una mica ... eiii, però ja no semblaven les mateixes!.  I aquí tens,  les dues úniques fotos que mostren el canvi. 
L'altra fa poc i no tinc imatges, d'una nit que ens anàvem de festala Sargantana em va pintar les ungles, no les portava molt llargues, però amb la seva habilitat me les deixà moníssimesElla si que en sap!!
- Si , si, ja ho recordo. I vols dir que no podries deixar aquest vici?
- Mira tu,  només fa uns quants dies que he arribat a una conclusió.  Després de més de cinquanta anys, m'he adonat en aquests últims, que el dilluns és el dia en que porto les ungles més llargues o quan torno de vacances. Tot el cap de setmana no les toco i dic jo ... serà que la feina m'estressa?, serà que el meu cos (savi que és), necessita d'harmonia per mantenir l'equilibri? ... Antigament deien que era falta de maduresa, només sóc madura els cap de setmanes?, hehehe no ho crec !!
- Bé, tot això està molt bé, però que hi penses fer?  Podries prometre que deixaràs de mossegar-te-les?
- Prometre no, intentar-ho síperò estic segura que -el dia que em jubili- les meves ungles lluiran magnífiques, sense obsessionar-me per aconseguir-ho ;)
  
  - Bona nit lluneta ...
- Bona nit lluna ... 
      descansa tranquil.la !!



21 comentaris :

  1. Jo, també em mossegava les ungles, però ja no. O bé en poquíssimes i comptades ocasions.

    Ara les puc deixar créixer si vull sense cap esforç... no et sabria dir com ho vaig aconseguir... va ser de manera natural... simplement vaig deixar de fer-ho a totes hores. T'he de dir que mai no m'ha preocupat fer-ho... ni ningú m'ha picat les mans per això. No m'estaven a sobre i potser sigui això que va fer que el vici no és fixés tant. La insistència no acostuma a ajudar gaire. De fet me les vaig mossegar fins als vint-i-tants o trenta... o sigui que ja porto mitja vida sense mossegar-me-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps si hi va haver algun nou element en la teva vida? ... jo diria que si.
      No és que em sentís molt pressionada, encara que no estic segura crec que és per la manca d'alguna cosa que encara ha d'arribar, digues-li serenitat, equilibri o potser alguna cosa que ompli un espai que segueix buit en mi.
      Si ho esbrines, em faràs el favor d'explicar-m'ho?

      Nanit nina!

      Elimina
  2. Per força el que porta a mossegar-se les ungles de manera compulsiva són els nervis, coses que neguitegen i que ni ens n'adonem. Així que sí, em sembla lògic que en els moments de tranquil·litat les teves ungles puguin reposar.

    Per cert, les darreres noies que he vist casar lluien ungles de porcellana, crec. Les hi van posar de més a més, perquè quedessin millor, però no sé si tenen cap problema com el teu. Una potser sí, que és un sac de nervis. Però l'altra no crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan em vaig casar, no hi havia ungles de porcellana i, ara, crec que ja no es repetirà mai més.
      Si algun dia coincidim en qualsevol racó d'aquest planeta, podràs comprovar que sóc una persona d'aparença molt, molt tranquil · la.
      Saps? crec que tinc al.lèrgia al meu "bos" ;)

      Molt bona nit Xexu!

      Elimina
    2. BOSS...això era, sorry! podria dir cap, pero és que no en té, jejej

      Elimina
  3. Sempre és millor mossegar-se les ungles que està viciat al tabac.
    Pots provar de fer ioga o de fer algun tipus de gimnàstica, o anar a la piscina o fer bicicleta. Però si vols que et digui la veritat mossegar-se alguna ungla de tan en tan tampoc fa cap mal.
    Val més que escriguis poemes que també és una bona forma de calmar el nervis. I en gaudim tots.
    Fins aviat, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Pep, això en el cas que em passés a casa, però només em passa durant deu hores que són les que jo treball cada dia.

      En quant a la poesia, hi ha quatre grups:
      1-Els que escriuen poesia i no la senten
      2-Els que l'escriuen i la senten
      3-Els que no l'escriuen però la senten
      4-Els que ni els agrada ni la senten
      I jo, amic meu, estic en el tercer grup.
      Bona nit , nin!

      Elimina
  4. jo crec hauries de buscar una feina amb guants....tot el dia i tenir les mans enfeinades a la nit...
    Ungles genials!!! ja ho veuràs....;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps Joan? a l'hivern porto guants, d'aquests que portaven els antics escrivents, sense dits, així que no em serveix de res i ... a les nits,
      cap problem! estan molt ocupades ;)

      Bessets!

      Elimina
  5. El repte és mossegar-se les ungles dels peus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has provat Josep?

      Gràcies per venir,
      una aferradeta!

      Elimina
  6. a casa meva tothom es mossega les ungles, els dos fills i la dona... jo crec que és producte del nervis , del ritme dde vida que portem tots plegats i que com qualsevol altre " vici" és complicat de deixar.

    gràcies de nou per les visites, els comentaris i el compartir

    abraçades
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps el que ens hem estalviat de manicures, pinta-ungles, acetona ... !

      Aferradeta i moltes gràcies.

      Elimina
  7. Eres un encanto de persona, que no es poco...

    Un abrazo, amiga... No fue capaz de entender el texto, pero tengo claro lo que antes dije.

    Petons, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentaré hacer la traducción o un resumen y te lo mando.

      Gràcies amic por tus palabras.
      Una aferradeta, Antiqva.

      Elimina
  8. Jo també em mossegava les ungles, fins que em vaig enamorar d'en Quim, el meu company, i quan ens acabavem de conèixer em va dir: m'agrada tot de tu, tot, tot...menys que et mosseguis les ungles. Es va acabar de cop, amb 46 anys continuo amb el Quim i sense menjar-me les ungles!!! Bon cap de setmana Sa Lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cosa així li deia a na Carme, crec que hi ha un element (sigui amor o alguna altra cosa) que pot fer que aquest costum deixi de ser-ho.
      Enhorabona Marta, a tu i al Quim!!

      Una aferradeta per tots dos!

      Elimina
  9. BON CAP DE SETMANA !!!

    :-) joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan,
      molt bo per a vosaltres també!!

      Elimina
  10. faig tard..ja ho se..
    pero ha estat una setmana estranya..
    anava llegint i pensava que jo t'habia vist amb les ungles pintades
    jajajajjajajaj
    coi de mossa!!
    m'agrada tenir records compartits amb tu...
    ho tinc present com si fos ara mateix.
    segur que ell tambe ho recorda
    ara n'hi parlo..
    petonets duplicats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una fa tard quan no arriba i tu hi ets sempre ;)
      Segur que ho recorda, va ser com una festa, més que res per les filigranes que vas haver de fer per pintar-les, però van quedar de cine!! jajajj

      Aferradetes dolces per tot dos!

      Elimina

Benvinguts al racó!