05 de maig 2023

iMMiGRANTS


Després del "clic" els veig passar i em quedo pensant... Com van arribar fins aquí?. Quines seran les seves converses?. Hauran trobat feina?. Podran integrar-se a la comunitat?.  Milloraran  el seu nivell de vida?. Acceptaran els nostres costums?. Enyoraran la seva terra?. Pensen tornar-hi?... Massa preguntes per a tan poques respostes... 
 

45 comentaris :

  1. Amb dolors.
    Pesaroses.
    Fan el que poden.
    Ni hi pensen.
    Segur, no tenen res.
    Estranyes, però és el que hi ha.
    Sempre.
    Déu ho vulgui.

    Totes possibles i cap de certa.

    Petons, sa lluna.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Per molt que ens posem en les seves sabates, mai podrem arribar a les respostes reals.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Des del punt de vista humà, són com nosaltres. Germans de colors de pell diferent. De costums, a vegades, molt allunyades de les nostres.
    Amb respecte, sempre ens han de trobar amb els braços oberts. Sempre, sempre, sempre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb molt de respecte, tant per la part seva com per la nostra... i sí, amb els braços oberts sempre.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Una foto fantástica para una realidad tan dura, me uno a tus palabras "cuantas preguntas y que pocas respuestas". Un fuerte abrazo desde el Cantábrico hacia el Mediterráneo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.
      El tiempo pasa y siguen las preguntas sin respuestas.

      Aferradetes, Germán.

      Elimina
  4. Bones preguntes que habitualment no ens fem i que caldria fer.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. És qüestió d'apropar-se a ells.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  5. alguien ha dicho por ahí; que todos nacemos iguales, luego la religión nos separa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay muchos intereses que nos separan, entre ellos la religión.

      Besos

      Elimina
  6. Muy buena Paula y la reflexión da para un rato...
    Buen fin de semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Fernando!.

      Buen sábado.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Perguntas de difícil resposta.
    .
    Feliz fim de semana
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'única manera és apropant-se a ells.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  8. Por desgracia, muchas personas no son conscientes de que, como todo el mundo, son percibidas en casi todas partes como extraños, como inmigrantes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest problema és doble: d'una banda, tots els que s'entesten a no veure el conflicte i de l'altra, els qui no els interessa integrar-se. Si tots ens veiéssim d'igual a igual, s'hauria acabat el problema.

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  9. Un temazo traes hoy. Muy, muy difícil la vida de los migrantes. Debemos ser más hospitalarios.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los grandes movimientos culturales, económicos, geográficos y políticos han dado lugar a desplazamientos en masa de la población, tanto espontáneos como forzados. La migración viene desde nuestros primeros orígenes, podríamos decir que es algo "habitual" en los humanos, pero nunca se ha visto de manera natural. Creo que hay que ser más que hospitalarios, también empáticos y solidarios.

      Besos, Sara.

      Elimina
  10. A ningú li agrada marxar de la seva terra.
    Clar que l'enyoren.

    Peton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podríem entrar en les solucions perquè això no passi... però crec que tots les sabem, oi?.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  11. La migració és tan vella com el món. Sempre s’ha emigrat, sempre!. D’ençà de l'herència del primat que portem en el nostre ADN. L’humà sempre ha anat a la recerca de terres millors. Homes de cromagnon, de neandertal, homosapiens...Fins descobrir l’agricultura no hi va haver un cert assentament, tot hi així hem seguit migrant sempre... N’hi ha que se’n han sortit, n’hi ha que no, i han mort en l’intent...
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol motiu pot servir per sortir de la teva terra i crec que totes són ben tristes, almenys avui dia...

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  12. Perfecto juego de luces y sombras dejando claros a los personajes. Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  13. En la meva feina a la biblioteca jo em pregunto les mateixes coses, quan faig el carnet per als immigrants, que moltes vegades em sorprenen pel nivell que tenen del català.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En alguns, aquest esforç és doble per poder entendre's.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. Solo hay que pensar en sus circunstancias y pensar que sentiríamos nosotros si tuviéramos que abandonar nuestro país. Otro lugar, otras costumbres, sin contrato de trabajo, ni nada que me garantice que voy a obtener una vivienda y un lugar donde refugiarme.
    Aparte de lo que nos hace pensar esa fotografía, es de resaltar, la calidad técnica de la imagen.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ponerse en su situación, es decir ser empáticos y si es posible solidarios.
      ¡Muchas gracias!.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  15. No hi han respostes al que ens despara el destí, ni a ells i ni tant sols a nosaltres mateixos....
    Bon cap de setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt certes les teves paraules, fins i tot sense eixir del país, ningú ho sap!.

      Bon dissabte, Artur!.
      Aferradetes.

      Elimina
  16. La història ens demostra que cal trractar bé els immigrants perquè mai se sap quan ens pot tocar a nosaltres ser-ho. De fet, la majoria dels catalans som fills de la immigració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als immigrants i a tothom, no tan sols perquè ens pugui tocar o no... tots tenim avantpassats des del principi de la història.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  17. Muy buena instantanea, amiga... De tus preguntas, poco puedo responderte. Supongo que cada persona es un mundo y en ese mundo cabe de todo...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!.
      Muy cierto, cada persona es un mundo y aunque sea de la misma manera, puede afectar de forma diferente según la persona.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  18. És un tema complicat, perquè bàsicament el millor seria que ningú hagués de marxar (per força o per misèria) de casa seva i del seu país.

    I en el cas que ho hagin de fer, com han de fer tants milions de persones, seria bo que hi hagués respecte per tots dos costats, pels que ja hi són i pels que arriben. I desgraciadament el respecte no hi és sempre. Potser el que passa hi és poques vegades, és excepcional, com la solidaritat. La solidaritat continuada és molt difícil.

    Moltes preguntes continuaran sense resposta... d'altres tindran respostes molt concretes d'algú que coneixes de més a prop... i anirem fent el que podrem, que no és gaire.

    Aefrradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, més complicat del que ens podem imaginar. També hi ha solucions que sembla que ningú vol escoltar, sobretot els que podrien solucionar-ho. Per tant, fins que les puguem dur a terme, només ens cal ser més comprensius i tolerants, per les dues bandes.
      Anar fent amb els que tenim més a prop, ja és una bona manera de fer.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  19. Emigrar ... No gusta y sentirse rechazado es lo peor que nos puede pasar.
    Muchas preguntas y que pocas respuestas. Me gusta el juego de luz y sombras
    Buena noche Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rechazo... una palabra que indica en este caso, principalmente, falta de empatía. Las respuestas a esas preguntas las tenemos todos... y cuando digo todos, no hablo sólo por la gente común, sinó también por todas las instituciones, por todos los gobiernos que miran hacia otro lado, en lugar de dar soluciones a ese grave problema.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  20. Anònim8.5.23

    Excel·lent fotografia, entre la llum i l'ombra. Molt oportunes totes les preguntes que et planteges al text que l'acompanya. Tots vivim a la incertesa, però els immigrants encara més, perquè han perdut tots els seus referents afectius. Al contrari, solen ser objecte de rebuig, només perquè són estrangers, sense ni tan sols arribar a saber res de les seves vides, ni tan sols els noms. Enhorabona, Paula. Aferradetes ben fortes!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.
      Crec que a nosaltres en seria més complicat deixar-ho tot i anar a un país, sense saber la llengua, ni si trobaràs feina, ni un sostre on passar les nits... I no entenc com es pot rebutjar a la gent, sense donar l'oportunitat de conéixer-la de res... Crec que tenim moltes coses per aprendre encara...

      Suposo que, per la teva manera d'escriure, ets n'Alfons. Si no ho ets, espero em disculpis... avui has sortit com anònim.🤷‍♀️
      Aferradetes fortes.😘🤗

      Elimina
    2. Sí, sóc jo!! No sé per què el meu comentari ha sortit com a anònim. Jo no he fet res de diferent. M'ha fet gràcia que m'hagis reconegut per la manera d'escriure, per algun error, suposo!!😅🤗😘

      Elimina
    3. No, no era per les errades. Tant si t'ho creus com no, tots teniu una manera d'expressar-vos diferent i a no ser que sigui un anònim realment desconegut per mi, sé qui em parla.😉😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!