Vivim dins una boira sense adornar-nos-en. La teva imatge, per exemple, podríem dir que sense que estigués desenfocada seria del tot clarísima i que hi veuríem perfectament. Després algú pot dir-nos que si li afegim color, aleshores sí que estaria clara i aquí ja tindríem una boira amb la que potser no havíem comptat. I arribats aquí, no sabríem si hi ha algun filtre en la imatge acolorida o si el contrast és forçat o no... En les boires més evidents és potser on més clar podem veure.
Com m'agrada la teva visió de la foto, m'ha recordat un vers que diu: "És quan dormo que hi veig clar"... La ment és sàvia, però no ho sap tot; les sensacions corporals també hi tenen a dir.
Y entre la luz y la niebla caminamos. Me gusta las fotografías en que aparece la niebla, la magia y el misterio,están presente en ellas, Que tengas una buena semana. Besos.
Bonica foto i edició. La boira com a metàfora de la vida. Tot és canviant, incert, sense certeses absolutes, però no cal deixar d'endinsar-s'hi per avançar, ensopegar de vegades, però també per trobar o descobrir. Afortunadament la boira es dissipa de vegades. Com diu el refrany: Boirada de canaló, a's cap de tres dies, saó; de vegades sí, de vegades no!!😉Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
Moltes gràcies!. Endinsar-se en la boira o en la vida porta tot això que dius i és irremeiable; tot i així, de vegades ens dóna un respir. M'has tret un somriure amb el refrany... de vegades sí, de vegades no!.😅
Ben bé tal i com ho dius, la vida és una camí emboirat, i és que a vegades la boira de fora se'n va, però a dins continuem caminant amb ella. Preciosa composició, nina.
La niebla me hace sentir miedo, pienso que si me interno en un lugar con niebla, me esfumo.
ResponElimina¡Hermosa composición! Una vez más, ¡artista!
Besos.
A veces es buen sitio para esfumarse... de otros sitios realmente escalofriantes.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Sara.
Vivim dins una boira sense adornar-nos-en. La teva imatge, per exemple, podríem dir que sense que estigués desenfocada seria del tot clarísima i que hi veuríem perfectament. Després algú pot dir-nos que si li afegim color, aleshores sí que estaria clara i aquí ja tindríem una boira amb la que potser no havíem comptat. I arribats aquí, no sabríem si hi ha algun filtre en la imatge acolorida o si el contrast és forçat o no... En les boires més evidents és potser on més clar podem veure.
ResponEliminapodi-.
Com m'agrada la teva visió de la foto, m'ha recordat un vers que diu: "És quan dormo que hi veig clar"... La ment és sàvia, però no ho sap tot; les sensacions corporals també hi tenen a dir.
EliminaAferradetes, Carles.
Parles de la boira, com una substància que ens fa veure la vida real, quelcom distorsionada.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
La vida ja ho és de per si, més distorsionada del que veiem.
EliminaAferradetes, Alfred.
Y entre la luz y la niebla caminamos. Me gusta las fotografías en que aparece la niebla, la magia y el misterio,están presente en ellas,
ResponEliminaQue tengas una buena semana. Besos.
Unas veces con más tino que otras.
EliminaEsta foto no es real, está trabajada para que parezca niebla. Pero te doy toda la razón, la niebla tiene misterio y de ahí su magia.
Besos, Antonia.
Uma foto muito interessante
ResponElimina.
Uma semana feliz.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Com sempre, magnífiques paraules. La boira té un no sé que especial.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaTé misteri i per això ens agrada tant.
Aferradetes, Josep.
Ara ja no hi veig boira al meu voltant.
ResponEliminaFa anys sí.
I molta.
Tanta que no vaig veure tot el que s'apropava.
Petons.
Suposo que el fet d'haver-ne vist tanta, et fa que ara puguis veure-hi més clar.
EliminaPetonets, Xavi.
Es pinta l’aire
ResponEliminaamb un blanc difós,
aigualit sortint
entre els arbres,
em conta allò
que m’imagino
e imagino allò
que ignoro.
Els contorns es desfan
per eixamplar
cossos inimaginables,
i escoltor sons
on mai es puc veure
el lloc on s’inicia.
La fresca humitat
de la boira
m’arrebossa el cos
i com una suor estranya
em va cobrint.
Imagino el camí a seguir,
pas a pas endavant,
endevinant el misteri
que em puc trobar enmig
de l’intangible núvol.
qui sap si
Com la vida mateixa, caminem imaginant el camí.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si.
Gorgeous selective focus with excellent bokeh
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Savi és aquell qui sap caminar en la boira dels dies, en la boira de la vida... mai no ha estat fàcil caminar entre la boira, ni tampoc en la vida.
ResponEliminaAferradetes de boira de pau.
Fem camí, sense veure massa clar on anem... gens fàcil.
EliminaAferradetes dolces, nina.
Wonderful. I feel reminded of Hermann Hesses 'Im Nebel', Entre la boira, one of my favourite poems by him.
ResponEliminaOnce I did even give it a try. ;-)
Moltes gràcies!.
EliminaEl poema d'en Hesse parla de la solitud de l'home, de que tots estem sols.
I vas trobar la sortida o et van ajudar?.😅
Aferradetes, Sean.
Canço, poema i fotografia, una embruixadora conjunció...
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies!.
EliminaCelebro aquest embruixament.😉
Aferradetes, Joan.
Bonica foto i edició. La boira com a metàfora de la vida. Tot és canviant, incert, sense certeses absolutes, però no cal deixar d'endinsar-s'hi per avançar, ensopegar de vegades, però també per trobar o descobrir. Afortunadament la boira es dissipa de vegades. Com diu el refrany: Boirada de canaló, a's cap de tres dies, saó; de vegades sí, de vegades no!!😉Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaEndinsar-se en la boira o en la vida porta tot això que dius i és irremeiable; tot i així, de vegades ens dóna un respir.
M'has tret un somriure amb el refrany... de vegades sí, de vegades no!.😅
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Muy bien logrado el efecto Paula. Me encanta la foto que has logrado. Una gran idea. Abrazo
ResponEliminaA falta de niebla, había que crearla.😉
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Recordé la novela de Unamuno... Muy bien el resultado conseguido en la imagen.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Esa es su magia, nos puede llevar a cualquier lugar.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
Una bona comparació, saluna !.
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!.
EliminaAferradetes.
La boira és un vel que amaga misteris. La Néfur enretira els dubtes.
ResponEliminaLa Néfur ho té molt clar com enretirar-la.😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Ben bé tal i com ho dius, la vida és una camí emboirat, i és que a vegades la boira de fora se'n va, però a dins continuem caminant amb ella.
ResponEliminaPreciosa composició, nina.
Aferradetes, preciosa.
La de dins sempre és més complicat alliberar-se'n.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
La vida és boira, i l'art lucidesa, crec.
ResponEliminaUna altra manera de veure-ho.
EliminaAferradetes, Helena.
Bonito poema e inquietante foto que le va como anillo al dedo.
ResponEliminaPetons :)
¡Muchísimas gracias!.
EliminaPetonets, Gumer.