La poesia és una de les maneres més íntimes i personals d’expressar-se, surten del foc, innequívocament, interior. En el cas d’avui podríem dir que menys és més. Aferradetes, Paula!!!
Dues portes. Una sembla tancada amb pany i forrellat. L'altra és oberta, convidant a entrar i consumir, qui sap, potser un menú excel·lent. Només una cortina amaga el seu interior. Probablement la dona de la foto va rebutjar l'oferiment i es va limitar a girar en arribar a la cantonada i desaparèixer entre els llums i les ombres que l'envoltaven, ella sola amb els pensaments. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
Per aquí diem: tancada amb pany i clau.😉 No hi he entrat mai, però és un dels cellers més antics del poble. La dona porta un ferro a les mans, era hora de tancar la botiga i és el que estava fent (tot i no ser tan poètic com ho has dit tu).😅
Cadascun ocupant l'espai propi,
ResponEliminai no el de cap altre conegut o no,
el que ens correspon per ser,
deixant a les ombres fer constància.
Petons, sa lluna!!!
Només les ombres poden envair l'espai de cadascú...
EliminaAferradetes, Alfred.
Si hi ha ombres és que hi ha llum, oi?
ResponEliminaÉs qüestió de trobar-la.
Petons.
Una no pot ser sense l'altra.
EliminaPetonets, Xavi.
Entre les ombres també hi ha espai per a cadascú nosaltres.
ResponEliminaOcupem tot el que ens pertoqui...
Aferradetes, bonica!
Les úniques que poden envair l'espai de cadascú.
EliminaPenso com tu en ocupar tot el que ens pertoca.
Aferradetes, nina.
Bonito rincón de la ciudad, en que todo es paz y tranquilidad.
ResponEliminaMuy buena foto en ByN.
Besos
¡Muchas gracias, Antonia!.
EliminaBesos.
Allarga el sol
ResponEliminal’ombra d’un jorn tot càlid,
sens dubte, meva.
qui sap si
M'agrada molt el teu.😉
EliminaAferradetes, qui sap si.
Impossible dir més amb tant poques paraules!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
He quedat embadalit. Per la fotografia, pel poema i per la música.
ResponEliminaNo seré jo qui trenqui aquest estat.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Pocos elementos para conseguir una foto que atrae la mirada y por la que se puede pasear con tranquilidad absoluta. Buen byn. Abrazo
ResponEliminaY eso que la calle está en el centro.😉
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Luis.
A very moody street scene
ResponEliminaNo entenc molt bé el teu comentari.🤔
EliminaAferradetes, roentare.
Anirà cap el celler a fer una copeta i a meditar-ho ? hehehehe
ResponEliminaAbraçades !!
Al celler millor anar-hi a menjar un bon plat de "frit mallorquí" o una "porcella rostida", acompanyats per un vi o un bon cava.😋
EliminaAferradetes, Artur.
La poesia és una de les maneres més íntimes i personals d’expressar-se, surten del foc, innequívocament, interior. En el cas d’avui podríem dir que menys és més.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Penso com tu, és totalment íntima.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
També aquest poema ocupa molt poc d'aquest dilatat espai.
ResponEliminaCom diu en Joan, menys és més.
EliminaAferradetes, nina.
Pues me gusta.
ResponEliminaHe vuelto.
Beso
¡Muchas gracias!.
EliminaSí, ya he visto.😉
Besos
La luz y la sombra son el simbolo del dualismo que reina en el mundo...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Y difícilmente puede darse una sin la otra.
EliminaAferradetes, amic.
Dues portes. Una sembla tancada amb pany i forrellat. L'altra és oberta, convidant a entrar i consumir, qui sap, potser un menú excel·lent. Només una cortina amaga el seu interior. Probablement la dona de la foto va rebutjar l'oferiment i es va limitar a girar en arribar a la cantonada i desaparèixer entre els llums i les ombres que l'envoltaven, ella sola amb els pensaments. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaPer aquí diem: tancada amb pany i clau.😉 No hi he entrat mai, però és un dels cellers més antics del poble.
EliminaLa dona porta un ferro a les mans, era hora de tancar la botiga i és el que estava fent (tot i no ser tan poètic com ho has dit tu).😅
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Qué sería de la luz sin las sombras?
ResponEliminaPetons
Son un tándem. ¿Qué haríamos nosotros sin las dos?.😉
EliminaAferradetes, Gumer.