Segurament, a causa de les dues setmanes de pluja que us cau, t'ha inspirat aquest "Haiku" tan rodó. Si és així que no pari de ploure la inspiració!! Aferradetes!
No l'he vista mai en directe, però pels vídeos que he vist omplia d'energia tot l'espai i no tan sols amb la seva veu... Con un terratrèmol per tot el cos, cada cop que sonen les seves cançons.
Gota a gota s'omple la bota, efectivament!! 😅A un ritme lent, potser imperceptible per a l'ull, però la perseverança amb el temps normalment dóna fruits!!😉🤗😘
Ja tocava, oi?
ResponEliminaAferradetes
Si ho dius per la pluja, per aquí fa dues setmanes que no para de ploure.🌨
EliminaAferradetes, Josep.
Segurament, a causa de les dues setmanes de pluja que us cau, t'ha inspirat aquest "Haiku" tan rodó. Si és així que no pari de ploure la inspiració!!
ResponEliminaAferradetes!
No ens va gens malament que plogui, també per a la inspiració.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Ara mateix, parlar de pluja seria esmentar el mannà, del poble elegit.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Per aquí no es dóna gens malament... serem el poble elegit?.😅
EliminaAferradetes, Alfred.
Baile mucho con su música. Triste noticia. Ya todos los que admiré están yéndose. Descanse en paz. Estarán bailando disco los angelitos, ¡seguro!
ResponEliminaMuy cierto, Sara. Se van yendo los que (para nosotras) eran los mejores. Afortunadamente nos queda su música y su manera de hacer.
EliminaAferradetes, nina.
L'aigua de la pluja no esborrarà els records musicals ni el llegat que ens deixa una dona lluitadora.
ResponEliminaNo l'he vista mai en directe, però pels vídeos que he vist omplia d'energia tot l'espai i no tan sols amb la seva veu... Con un terratrèmol per tot el cos, cada cop que sonen les seves cançons.
EliminaAferradetes, Xavier.
Aigua, gotes i Tina Turner... què més podríem demanar?
ResponEliminaMoltes gràcies, nina. Aferradetes dolces.
En aquests moments, poquetes coses més...😉
EliminaGràcies a tu, nina!.
Aferradetes musicals.
Els meus ulls tenen la mirada cansada...
ResponEliminaHan vist com gota a gota tot es vessava.
Petons.
Uns ulls plens de nostalgia...
Eliminamolts dies de pluges passades.
Petonets, Xavi.
Es vida, eso seguro.
ResponEliminaBeso
Vida interior y exterior. 😉
EliminaBesos, Tony.
Buen recuerdo para esta mujer, que llenó nuestra vida con sus canciones.
ResponEliminaBuenas texturas encuentro en tus fotografías.
Y seguirá haciéndolo.🎵
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Cau una gota
ResponEliminai del centre onegen
cercles d fusta
qui sap si
Un magnífic haiku. Felicitats!.
EliminaAferradetes, qui sap si.
Impresionante. Abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Luis.
A revealing texture there
ResponEliminaThank you very much!.
EliminaAferradetes, roentare.
Neptuno ya no es el que era. Habrá que cabrearle un poco.
ResponEliminaBonita foto, por cierto. Muy elocuente.
Petons
Nos falta velocidad, resistencia, durabilidad y reflejos para cabrearle... su inmortalidad ya es otra historia.😅
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Gumer.
De vegades,
ResponEliminaels ocells,
fan cagarades.
Per tot arreu, sí. 😅
EliminaAferradetes, Risto.
Imperceptible, però absolutament rellevant.
ResponEliminaOi, i tant!.
EliminaAferradetes, Helena.
Gota a gota s'omple la bota, efectivament!! 😅A un ritme lent, potser imperceptible per a l'ull, però la perseverança amb el temps normalment dóna fruits!!😉🤗😘
ResponEliminaHe, he, he...! Tens raó, encara que sigui a poc a poc, hem de seguir caminant.
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Si que llueva que llueva... Y que descanse un poquino, tenemos el huerto anegaito.
ResponEliminaGrande será Tina siempre, mucho nos ha dejado.
Un abrazo.
Nunca llueve a gusto de todos. ¡Ojalá pudiéramos tener una llave, para que cayera cuando quisiéramos!.
EliminaAferradetes, Laura.