De fons es respira el so d'una ràdio
i cada pam, de l'espai que no ocupes,
s'omple d'absència.
Es desdibuixa l'entorn
i tots els petits instants amb tu
creixen dins meu.
Alenar el teu nom,
mossegant-me la veu,
des d'aquell ahir ple de llum
no em fa profit.
Esperaré que tornis
amb tot el dolor
dels meus dies sense tu.
[Maig ~ 2023]
Un cant de tristesa, per aquella ànima perduda, que omplia els nostres dies de goig.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Quan l'amor és llunyà, la tristesa ens envaeix a tota hora.
EliminaAferradetes, Alfred.
Lindo poema
ResponElimina.
Um dia com Paz e Amor
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Algunes absències és pràcticament impossible omplir-les,... per molt que hi pensem.
ResponEliminapodi-.
Fins i tot pensant en els bon moment viscuts.
EliminaAferradetes, Carles.
Muy bonita la foto Paula, está llena de buenos detalles y el poema es tan bello que la tristeza se mitiga...
ResponEliminaUn abrazo y buen fin de semana
Un poquito, sí.
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Cualquier lugar es bueno para sentarse, si se está cansado.
ResponEliminaTiene mucha fuerza esa imagen en blanco y negro. precioso poema y una buen música, para escuchar.
Feliz fin de semana, Besos.
Para descansar, para reflexionar... incluso para quedarse en blanco.
EliminaMe alegra que te guste el conjunto. ¡Gracias!.
Besos, Antonia.
Ressona
ResponEliminadins les parets
de baquelita
d’una vella radio,
la música
que em porta
a aquells temps
on tots dos érem
cos i ombra.
Podria desar els records
en un escenari de ciutat
per on ens desdibuixàvem
entre la gent,
coberts per rialles
i xerrades nostres.
Era tal vegada
un carreró perdut
en un petit poble de muntanya
on navegàvem terra endins
sense buscar res
que ja no tinguéssim.
O passejar a la vora
de la platja
on passàvem estones
dels nostres estius,
mirant-nos embadalits
entre els estels dels ulls
i els del cel.
Tot em porta a tu.
Tot t’hem recorda.
Amb tot, ets ma vida.
Ja només em manca
que la meva veu tingui
el ressò de la teva
i de nou l’escalfor
de la teva presència.
qui sap si.
Molt bonica la teva versió.
EliminaGràcies per compartir poesia!.
Aferradetes, qui sap si.
És tan íntim el poema que millor no dic res més.
ResponEliminaEm sembla molt personal.
Això sí que ho diré: és un poema magnífic i colpidor.
Petons.
Si t'ha arribat així, ja em fas contenta.
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
Molt colpidor i molt intens aquest poema. És preciós, Paula!
ResponEliminaAferradetes, bonica!
L'amor és així... intens i, de vegades, colpidor.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Excel·lent "poemet" (per a mi un "poemàs"!!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Josep.
*Ja veig que les meves fotos no et fan el pes.🤔
Melancolía, añoranza, y deseos de resurrección de algo que las olas del tiempo alejaron. Me recuerda una Rumba, que cantaba el gran Peret, también llena de melancolía y añoranza, y a la vez infinitos deseos de volver...
ResponEliminaAi, pensant en tu,
Pensant en tu,
tan sols en tu.
Els llençols encara en conserven el teu perfum
i el mirall enlloc de veure'm t'hi veig a tu
el teu riure per tot arreu jo el penso escoltar
la teva imatge del pensament no la puc borrar.
En el llit on tu hi dormies no hi dorm ningú
i les nits, les nits són inacabables pensant en tu.
Ai, pensant en tu,
pensant en tu,
tan sols en tu.
Ai, pensant en tu,
pensant en tu,
tan sols en tu.
Però sé que un dia ha d'arribar
que en el meus braços tornarà
aquell amor que se'n va anar.
Però sé que un dia ha d'arribar
que en el meus braços tornarà
aquell amor que se'n va anar.
En el llit on tu hi dormies no hi dorm ningú
i les nits, les nits són inacabables pensant en tu.
Ai, pensant en tu,
pensant en tu,
tan sols en tu.
Ai, pensant en tu,
pensant en tu,
tan sols en tu.
Però sé que un dia ha d'arribar
que en el meus braços tornarà
aquell amor que se'n va anar.
Però sé que un dia ha d'arribar
que en el meus braços tornarà
aquell amor que se'n va anar.
Ai el temps!, maleït temps que tot ho difumina...
EliminaM'has sorprès amb aquesta cançó d'en Peret (per a mi desconeguda) i que tan bé va amb el post d'avui. L'he escoltada i m'ha agradat. Gràcies!.
I parlant de "pensar amb algú", estic totalment convençuda que aquest fet té una màgia molt forta per atraure, d'alguna manera, a la persona pensada i si no t'ho creus, prova-ho.😉
Petonets amb pessics, Jota.
Hoy te ha quedado redondo del todo. Me ha encantado.
ResponEliminaMe voy a dar una vuelta por el sur si puedo te leeré desde el teléfono a orillas del Atlántico.
¡Muchísimas gracias, Tony!.
EliminaPor el sur y con el Atlántico te imagino entre Cádiz, Huelva, Sevilla o el sur de Portugal... ¡Buen viaje!.
Aferradetes.
Un blanco y negro de lujo amiga. Del poema que voy a decir que es una delicia. Abrazo Paula
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes, amic.
Absence makes heart grow fonder
ResponEliminaSí, es ben bé així i... també més tristor.
EliminaAferradetes, roentare.
Buenoooo, que pasada de foto. Como llena esa puerta. Un BN de lujo. El poema precioso también, y eso que lo he traducido automáticamente. Lástima no haberlo entendido en su idioma original, pero me ha gustado igualmente.
ResponEliminaMuchos besos :)
¡Muchísimas gracias!.
EliminaYa sabes que el señor traductor, a veces, hace de las suyas. Hay que poner un poco de imaginación para entenderlo, cosa que él no tiene.😅
Aferradetes, Gumer.
Tot el dolor cap en aquest poema d'espera.
ResponEliminaÉs com si se't trenqués el cor, literalment.
EliminaAferradetes, Xavier.
Excel·lent foto, amb un bon enquadrament i joc de llums i, molt especialment pel detall fonamental d'aquella persona asseguda al llindar de la porta, qui sap, potser amb la seva ment ocupada amb records del passat. D'alguna manera el passat no torna, perquè mai s'ha acabat d'anar. Quin poema tan bonic, Paula. Enhorabona!!👏🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfons!. Quan vaig girar la cantonada, el primer que vaig veure va ser el seu reflex a la porta i lo següent a ell assegut, el final ja ho veus.😉
EliminaM'agrada molt aquest " el passat no torna, perquè mai s'ha acabat d'anar", jo hi afegiria que només se'n va allò que deixem anar.
Aferradetes, plujoses avui.☔😘🤗
Un buit , que no s'omple amb qualsevol cosa...
ResponEliminaAbraçades !.
Cert, no tot val.
EliminaAferradetes, Artur.
Un entranyable, commovible i intim cant d'enyor. La foto: inspiradíssima!
ResponEliminaAferradetes!!
Què va primer, la foto o el poemet?... Ah!.😉
EliminaMoltes gràcies, Joan!
Aferradetes.
Bella foto per acompanyar unes belles paraules. Molt bonic tot plegat.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, Risto.
Aquesta imatge, "mossegant-me la veu", és molt ben trobada, té molt de sentiment. La veu que no es pot pas mossegar, com la mateixa poesia. Però que sí que mossega.
ResponEliminaI tant!, els sentiments si no pessiguen, mosseguen.
EliminaAferradetes, nina.
Hay ausencia que siempre están presentes. Mucho sentimiento en tus palabras que has acompañado de una gran foto.
ResponEliminaBuena noche.
Un abrazo.
El sentimiento se hace más fuerte, precisamente por la ausencia.
Elimina¡Muchas gracias, Laura!.
Aferradetes.
Preciosa imagen, para acompañar tus letras espectaculares. La ausencia, Aynns... 😪
ResponElimina¿Què decirte?... Ains!.
Elimina¡Muchísimas gracias, Sara!.
Besos.