Vestida de núvia i de dol vola la garsa cercant l’anell perdut del breu prometatge. Li recorda la primavera son enllaç frustrat i el niu buit on per aquest any no hi haurà fruit de vida. Plora la garsa en són cercar intermitent i la gent confon el plor amb l’imminent desglaç. Vestida de núvia i de dol, vola la garsa de tant en tant.
Diuen que són molt intel·ligents, més que la majoria d'aus. A la natura sempre hi ha depredadors, però també poden ser depredats per altres espècies.🤷♀️
Bonica interpretació del quadre, com sempre portada al teu terreny literari més recurrent: el pas inexorable del temps. Poques paraules, però suficients. Enhorabona, Paula!!😉🤗😘
Precioso ese trocito de relato, toda la belleza del cuadro en palabras.
ResponEliminaUn abrazo
Ese era el reto, decir lo que nos sugería en verso o en prosa.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Vestida de núvia i de dol
ResponEliminavola la garsa cercant
l’anell perdut
del breu prometatge.
Li recorda la primavera
son enllaç frustrat
i el niu buit
on per aquest any
no hi haurà fruit de vida.
Plora la garsa
en són cercar intermitent
i la gent confon el plor
amb l’imminent desglaç.
Vestida de núvia i de dol,
vola la garsa de tant en tant.
qui sap si
Moltes gràcies per compartir!.
EliminaAferradetes, qui sap si.
Un apunt de primavera, ben concís i ben cert.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Ja saps que sóc de poques paraules.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
És tan bonic el poema que fins i tot el Monet augmenta de valor.
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules!... no sé jo...
EliminaAferradetes, Xavier.
Claro, el calor no suele ir muy bien con la nieve.
ResponEliminaBesos
Los dos se aportan mutuamente, diría yo. (Son maneras de verlo 😉).
EliminaBesos
M'encanten els teus relats i si els acompanya Monet, encara més!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
M'agrada la teva versió del quadre de Monet... dolça i preciosa...
ResponEliminaA ferradetes, bonica!
Senzilla...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes dolcetes, nina.
Paisagem e citação deslumbrantes que me fascinou ver e ler
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Si, si ha d'estar molta estona, potser quedarà gelada la pobra garsa, crec que el sol no escalfa gaire!!!
ResponEliminaPetonets bonica.
És un sol tímid, per quedar-s'hi una estoneta.😉
EliminaAferradetes, Roser.
Un relato corto y conciso , para acompañar a un gran cuadro.
ResponEliminaBesos.
¡Muchísimas gracias, Antonia!.
EliminaBesos.
I el sol anirà més alt i per si no ens n'adonem la neu es fondrà i no tornarà i la garsa allà estarà, vigilant les orenetes.
ResponEliminapodi-.
Diuen que són molt intel·ligents, més que la majoria d'aus. A la natura sempre hi ha depredadors, però també poden ser depredats per altres espècies.🤷♀️
EliminaAferradetes, Carles.
A beautiful image and poem
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Monet...delicia máxima. Abrazo Paula
ResponEliminaSí, es un cuadro precioso.
EliminaAferradetes, Luis.
Que bé que t'ha inspirat aquesta pintura.
ResponEliminaElla i el poema van deliciosament agafats de la mà.
Petons.
Què bé que t'hagi agradat!.😊
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
Amb molt poques paraules, aconsegueixes reflectir perfectament les sensacions d'aquest instant d'albada hivernal que mostra el quadre. Felicitats!!
ResponEliminaÉs un quadre preciós.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Que ben trobat i ben rimat, Paula! I amb un missatge d'optimisme: l'hivern s'acaba i tot recomença.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaA la natura, com a tot l'univers, tot és com un cercle, sense principi ni fi.
Aferradetes, Tresa.
Bonica interpretació del quadre, com sempre portada al teu terreny literari més recurrent: el pas inexorable del temps. Poques paraules, però suficients. Enhorabona, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaSí, potser em repeteixo massa...😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Arriba la primavera
ResponEliminai aixeca el vol la garsa,
de la mateixa manera
que aixeca la lliga el Barça!
He, he, he... m'ha agradat molt!.😉
EliminaAferradetes, Risto.
Blanquinosa (el color blanc pot significar inocència i puresa en la cultura occidental) i delicada poesia.
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Estaría muy contento el pintor, con tus palabras.
ResponEliminaMil besitos de anís.
Nunca lo sabré... 🤷♀️
Elimina¡Muchas gracias, Sara!.
Petonets dolcets.
El trobo preciós aquest quadre, i els teus versos l'embelleixen encara més. Un poema breu i concís que escalfa el cor.
ResponEliminaMolt ben trobat, nina.
Aferradetes.
M'alegra que t'hagi agradat.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
És un sol tímid però preciós, com s'escau a l'època de la vida que recorda aquest quadre.
ResponEliminaÉs quan més ho valorem, quan fa fred.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.