,_Mus%C3%A9e_de_la_R%C3%A9volution_fran%C3%A7aise_-_Vizille.jpg)
Alexandre Debelle, 1853, L'assemblée de Vizille
Era el primer dia que es reunien, després d'uns ajustadíssims resultats que obligaven als parlamentaris a arribar a enteses. Estava ple de gom a gom, no hi faltava ningú. Després de les encaixades de mans, de les salutacions afectuoses i dels somriures de pasta de dents, començà la sessió. Ni deu minuts trigaren a llançar-se insults grollers (que sóc incapaç de reproduir aquí), com també desqualificacions i retrets que no anaven més enllà que si el Sr. X s'havia absentat quatre vegades de la sala, per anar al bany o que la Sra. T portava la falda massa curta... Tothom s'escridassava i ningú s'escoltava... Un cop més, de res serviren les eleccions, no saberen interpretar la voluntat del poble a les urnes.
A. Bonull, des del galliner Congrés per a TB-6.
Eccare em semble massa suau aquesta crónica parlamentària del comportament de ses senyories.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Una que no és grollera i no es posa al seu nivell.😅
EliminaAferradetes, Alfred.
Escridassar-se i no escoltar-se és el que millor saben fer els polítics, ho expliques molt bé.
ResponEliminaPel que fa a no saber interpretar la voluntat de les urnes, estic segur que molt d'ells pensen que no cal fer-ho perquè estan convençuts que els votants s'equivoquen (quan no els voten a ells) i, per tant, es pot obviar la seva opinió perquè "la democràcia només val quan guanyen els meus".
Una crònica que, per desgràcia, pot servir per a després de qualsevol votació. Molt bon relat!
No entenc com no se n'adonen que fan el ridícul, potser pensin que hi ha gent que aplaudeix el seu comportament... res més lluny. 👎
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
En vez de solucionar los problemas, crean muchos más.
ResponEliminaQue tengas una buena semana. Un abrazo
Nos van quitando la ilusión a pasos agigantados.
EliminaBesos, Antonia.
Has estat molt prudent.
ResponEliminaSón pitjor que serps.
Petons.
Ja ho he dit, no volia baixar al seu nivell.🤦♀️
EliminaPetonets, Xavi.
Sacando de contexto unos versos del poema de Machado "Proverbios y cantares",
ResponEliminaque dicen así "Yo vivo en paz con los hombres/ y en guerra con mis entrañas."
Aquí vemos que ni uno mismo se pone de acuerdo consigo mismo, cuanto más
todos los políticos y sus intereses creados, a más debemos de tener en cuenta
que por muchos que sean, sólo son cuatro los que menean el caldero
gracias a la disciplina de voto, con lo que todos son regidos por la mano magistral
y por si acaso hay disidencias, esos cuatro que menean el caldero
se ponen de acuerdo para evitar el transfuguismo y de esa forma
seguir con su "guiso".
Sa Lluneta, que estamos en etapa electoral, no nos hagas sacar de dentro
estos pensamientos insondables
La proporcionalitat del sistema és el que es posa en dubte quan ens qüestionem la llei electoral. Molts no ho considerem un sistema proporcional, sinó majoritari, un sistema que no cerca la proporcionalitat, sinó afavorir la governabilitat dels partits més poderosos i perjudicar als més petits. En realitat és molt i molt desproporcionat. De debò els nostres polítics desitgen el bé comú de tots els ciutadans o només el seu personal, o pitjor encara, el bé del seu partit, guanyar tant sí com no, satisfer la seva ànsia de poder?... I no parlem de les llistes ni de com ho fan després en el Congrés, perquè no acabaríem mai...
EliminaTot un misteri indesxifrable.🤭
No t'he explicat res que no sabessis, per tant segueix donant-li voltes.😅
Aferradetes, Jota.
Volen les paraules
ResponEliminacom furioses municions
que pretenen succionar vides .
Es mouen els braços
com si es tractés
d’un duel d’esgrima
o un furibund atac pirata.
Tot i ser senyories
amb vestits de festa
i corbatins engalanats,
sembla més un saló
d’una taberna portuària
en cap de setmana.
En lloc de ser paraules
de compromís
i gestos per signar acords,
no són res més
que remolinadors
de situacions
que trenquen
i desfan esperances.
qui sap si
Amb perdó de les tavernes portuàries... 😅
EliminaAferradetes, qui sap si.
i no ens en sortim d'aquí.....
ResponEliminaSalut !
No, no hi ha manera... o sí?.
EliminaAferradetes, Artur.
Molt bona crònica. I amb el temps no hem avançat, potser, fins i tot, hem retrocedit.
ResponEliminaAferradetes
Més bé crec que anem com els crancs.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Aquest text l'has copiat de la realitat?
ResponEliminaSí, ho confesso!... és un plagi.🤦♀️
EliminaAferradetes, Xavier.
Son un espectáculo estos politicastros que tenemos, y lo peor es que al final traspasaran esos malos modos a los penitentes que no votantes y de nuevo a hostia limpia. Es el carnaval de los animales pero en negativo, porque estos últimos tienen mas cerebro.
ResponEliminaBesos
No son ejemplo de nada, ni para nosotros ni para sus hijos, ni tan sólo para sus padres...
EliminaBesos
Más de lo mismo amiga. Y lo malo es que no se arregla, vamos a peor es vergonzoso verlos.
ResponEliminaBuena noche.
Un abrazo.
Al final es lo que votamos... o no?.
EliminaAferradetes, Laura.
Muy acertado ese texto que por desgracia sigue estando de actualidad . Abrazo
ResponEliminaDeberíamos fijarnos muy bien a quién votamos y cómo votamos...
EliminaAferradetes, Luis.
Ni assemblea, ni revolució, no ha canviat res de res. Al meu poble diuen: agafa fama i fote't a jeure. Doncs igualet, igualet: entra en política i a viure!
ResponEliminaVeig que aquests dies som molts a qui venen els mateixos pensaments, sa lluna!
Aferradetes
La "jornada de reflexió" ja està durant massa per a mi, per molt que li doni voltes, no em queda res clar. I ja em poden omplir la bústia de propaganda, sobres i més paperassa que no... que a més de no tenir-ho clar, m'emprenya veure malgastar els diners i que ens tractin de ximplets amb tots els sobres preparats per arribar i deixar-los anar el més aviat possible... Ufff quina màfia!!.
EliminaAferradetes, nina.
Per la meva particular manera de veure-ho, la política s’ha convertit (o ho ha sigut sempre) en un ofici o sistema de guanyar diners, un "modus vivendi". El problema és que per mi és el menys honest dels oficis, el més hipòcrita, el més mentider, els més caragirats, els més subornables... Molt hauria de canviar la legislació electoral perquè fos més equitatiu i honest, però no seran ells que ho facin, seria com tirar-se pedres al seu propi terrat.
ResponEliminaAferradetes!!
Està clar que ells no ho faran i si ho féssim nosaltres?... sí, sé que sona a utopia, però si és per fer la vida de tots millor, tan sols fent-la de mica en mica es pot aconseguir. Deixant passar les coses, no s'arriba a res.
EliminaAferradetes, Joan.
Una crònica ben real, malauradament. I no hi ha manera de canviar-ho, vaja almenys jo no hi tinc cap esperança veient-los a tots plegats...
ResponEliminaMolt bon text, nina.
Aferradetes.
Sortosament som més... doncs crec que és l'única manera de canviar-ho.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
Molt bé aquest relat, Paula! Tal qual, ben bé així!
ResponEliminaAferradetes, bonica!
És el que ens mostren, any rere any i entri qui entri.🤦♀️
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
Ells, els polítics, s'aprofiten del nostre desinterès i la manca d'unió. Així ens arriba la sensació que no fan res, la llàstima és que sí que n'hi ha molts, sobretot als pobles, que es preocupen que millorin les condicions dels nostres pobles, que les infraestructures siguin més completes i que la vida dels veïns sigui agradable. Però la gran política està per no mirar-la.
ResponEliminaPetons i aferradetes Paula
El que no puc entendre és que als pobles petits pugui funcionar (tot i que no arribin els diners) i que als Parlaments no... De vegades els qui manen als pobles, no tenen res a veure, encara que representin al mateix partit.🤷♀️
EliminaAferradetes i petonets, Alfons.🤗😘
Els polítics no deixen de ser un reflex de la societat a què pertanyen, és veritat que portat a l'extrem, perquè al cap i a la fi es tracta d'armar el màxim soroll possible per tenir contenta la seva “parròquia”. Vull pensar que la majoria són honestos, i que en el tracte proper són més “normals” del que semblen quan “actuen” en “modo polític”. Sempre s'ha dit que la democràcia és el millor dels sistemes polítics, per la senzilla raó de que és el menys dolent, no perquè sigui perfecte!!🤷♂️
ResponEliminaDoncs tindran contenta la seva "parroquia", com dius tu... però no crec que a tothom. Les persones "normals" no anem insultant, ni desqualificant als altres i més si estem davant de tots els ulls... no sé... o això crec.
EliminaAixò d'utilitzar tantes paraules entre cometes, vol dir que res del que has dit és com ho volies dir?.😅
La democràcia pot ser que sí, la llei electoral no ho crec.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Hubo un tiempo en que las gentes nos dimos un abrazo... Parece que no sirvió y que ahora quieren que nos machaquemos unos a otros...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Eso parece, los abrazos ya no les sirven de nada, ni tan sólo sellar un acuerdo con un apretón de manos...
EliminaAferradetes, amic.
De todas formas, no dejes de luchar conservando tu amorosa esencia.
ResponEliminaBesitos.
¡Muchísimas gracias, amiga!
EliminaBesos, Sara. 😘
Si és que són com adults.
ResponEliminaJpmerch
Ha, ha, ha... tal qual!.🤭
EliminaAferradetes, Jp.
Está visto que somos animales de costumbres :-D
ResponEliminaPetons
Sin ofender a los pobres animales.😅
EliminaPetonets, Gumer.