Després del "clic" els veig passar i em quedo pensant... Com van arribar fins aquí?. Quines seran les seves converses?. Hauran trobat feina?. Podran integrar-se a la comunitat?. Milloraran el seu nivell de vida?. Acceptaran els nostres costums?. Enyoraran la seva terra?. Pensen tornar-hi?... Massa preguntes per a tan poques respostes...
Amb dolors.
ResponEliminaPesaroses.
Fan el que poden.
Ni hi pensen.
Segur, no tenen res.
Estranyes, però és el que hi ha.
Sempre.
Déu ho vulgui.
Totes possibles i cap de certa.
Petons, sa lluna.
Per molt que ens posem en les seves sabates, mai podrem arribar a les respostes reals.
EliminaAferradetes, Alfred.
Des del punt de vista humà, són com nosaltres. Germans de colors de pell diferent. De costums, a vegades, molt allunyades de les nostres.
ResponEliminaAmb respecte, sempre ens han de trobar amb els braços oberts. Sempre, sempre, sempre...
Amb molt de respecte, tant per la part seva com per la nostra... i sí, amb els braços oberts sempre.
EliminaAferradetes, Xavier.
Una foto fantástica para una realidad tan dura, me uno a tus palabras "cuantas preguntas y que pocas respuestas". Un fuerte abrazo desde el Cantábrico hacia el Mediterráneo.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaEl tiempo pasa y siguen las preguntas sin respuestas.
Aferradetes, Germán.
Bones preguntes que habitualment no ens fem i que caldria fer.
ResponEliminaAferradetes
És qüestió d'apropar-se a ells.
EliminaAferradetes, Josep.
alguien ha dicho por ahí; que todos nacemos iguales, luego la religión nos separa.
ResponEliminaHay muchos intereses que nos separan, entre ellos la religión.
EliminaBesos
Muy buena Paula y la reflexión da para un rato...
ResponEliminaBuen fin de semana
¡Muchísimas gracias, Fernando!.
EliminaBuen sábado.
Aferradetes.
Perguntas de difícil resposta.
ResponElimina.
Feliz fim de semana
.
L'única manera és apropant-se a ells.
EliminaAferradetes, Ricardo.
A beautiful image
ResponEliminaThank you!
EliminaAferradetes, roentare.
Por desgracia, muchas personas no son conscientes de que, como todo el mundo, son percibidas en casi todas partes como extraños, como inmigrantes.
ResponEliminaAquest problema és doble: d'una banda, tots els que s'entesten a no veure el conflicte i de l'altra, els qui no els interessa integrar-se. Si tots ens veiéssim d'igual a igual, s'hauria acabat el problema.
EliminaAferradetes, Sean.
Un temazo traes hoy. Muy, muy difícil la vida de los migrantes. Debemos ser más hospitalarios.
ResponEliminaBesos.
Los grandes movimientos culturales, económicos, geográficos y políticos han dado lugar a desplazamientos en masa de la población, tanto espontáneos como forzados. La migración viene desde nuestros primeros orígenes, podríamos decir que es algo "habitual" en los humanos, pero nunca se ha visto de manera natural. Creo que hay que ser más que hospitalarios, también empáticos y solidarios.
EliminaBesos, Sara.
A ningú li agrada marxar de la seva terra.
ResponEliminaClar que l'enyoren.
Peton
Podríem entrar en les solucions perquè això no passi... però crec que tots les sabem, oi?.
EliminaPetonets, Xavi.
La migració és tan vella com el món. Sempre s’ha emigrat, sempre!. D’ençà de l'herència del primat que portem en el nostre ADN. L’humà sempre ha anat a la recerca de terres millors. Homes de cromagnon, de neandertal, homosapiens...Fins descobrir l’agricultura no hi va haver un cert assentament, tot hi així hem seguit migrant sempre... N’hi ha que se’n han sortit, n’hi ha que no, i han mort en l’intent...
ResponEliminaAferradetes!
Qualsevol motiu pot servir per sortir de la teva terra i crec que totes són ben tristes, almenys avui dia...
EliminaAferradetes, Joan.
Perfecto juego de luces y sombras dejando claros a los personajes. Abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Luis.
En la meva feina a la biblioteca jo em pregunto les mateixes coses, quan faig el carnet per als immigrants, que moltes vegades em sorprenen pel nivell que tenen del català.
ResponEliminaEn alguns, aquest esforç és doble per poder entendre's.
EliminaAferradetes, nina.
Solo hay que pensar en sus circunstancias y pensar que sentiríamos nosotros si tuviéramos que abandonar nuestro país. Otro lugar, otras costumbres, sin contrato de trabajo, ni nada que me garantice que voy a obtener una vivienda y un lugar donde refugiarme.
ResponEliminaAparte de lo que nos hace pensar esa fotografía, es de resaltar, la calidad técnica de la imagen.
Besos.
Ponerse en su situación, es decir ser empáticos y si es posible solidarios.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
No hi han respostes al que ens despara el destí, ni a ells i ni tant sols a nosaltres mateixos....
ResponEliminaBon cap de setmana !.
Molt certes les teves paraules, fins i tot sense eixir del país, ningú ho sap!.
EliminaBon dissabte, Artur!.
Aferradetes.
La història ens demostra que cal trractar bé els immigrants perquè mai se sap quan ens pot tocar a nosaltres ser-ho. De fet, la majoria dels catalans som fills de la immigració.
ResponEliminaAls immigrants i a tothom, no tan sols perquè ens pugui tocar o no... tots tenim avantpassats des del principi de la història.
EliminaAferradetes, Risto.
Muy buena instantanea, amiga... De tus preguntas, poco puedo responderte. Supongo que cada persona es un mundo y en ese mundo cabe de todo...
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias!.
EliminaMuy cierto, cada persona es un mundo y aunque sea de la misma manera, puede afectar de forma diferente según la persona.
Aferradetes, amic.
És un tema complicat, perquè bàsicament el millor seria que ningú hagués de marxar (per força o per misèria) de casa seva i del seu país.
ResponEliminaI en el cas que ho hagin de fer, com han de fer tants milions de persones, seria bo que hi hagués respecte per tots dos costats, pels que ja hi són i pels que arriben. I desgraciadament el respecte no hi és sempre. Potser el que passa hi és poques vegades, és excepcional, com la solidaritat. La solidaritat continuada és molt difícil.
Moltes preguntes continuaran sense resposta... d'altres tindran respostes molt concretes d'algú que coneixes de més a prop... i anirem fent el que podrem, que no és gaire.
Aefrradetes, bonica!
Sí que ho és, més complicat del que ens podem imaginar. També hi ha solucions que sembla que ningú vol escoltar, sobretot els que podrien solucionar-ho. Per tant, fins que les puguem dur a terme, només ens cal ser més comprensius i tolerants, per les dues bandes.
EliminaAnar fent amb els que tenim més a prop, ja és una bona manera de fer.
Aferradetes, nina.
Emigrar ... No gusta y sentirse rechazado es lo peor que nos puede pasar.
ResponEliminaMuchas preguntas y que pocas respuestas. Me gusta el juego de luz y sombras
Buena noche Paula.
Un abrazo.
Rechazo... una palabra que indica en este caso, principalmente, falta de empatía. Las respuestas a esas preguntas las tenemos todos... y cuando digo todos, no hablo sólo por la gente común, sinó también por todas las instituciones, por todos los gobiernos que miran hacia otro lado, en lugar de dar soluciones a ese grave problema.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Excel·lent fotografia, entre la llum i l'ombra. Molt oportunes totes les preguntes que et planteges al text que l'acompanya. Tots vivim a la incertesa, però els immigrants encara més, perquè han perdut tots els seus referents afectius. Al contrari, solen ser objecte de rebuig, només perquè són estrangers, sense ni tan sols arribar a saber res de les seves vides, ni tan sols els noms. Enhorabona, Paula. Aferradetes ben fortes!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaCrec que a nosaltres en seria més complicat deixar-ho tot i anar a un país, sense saber la llengua, ni si trobaràs feina, ni un sostre on passar les nits... I no entenc com es pot rebutjar a la gent, sense donar l'oportunitat de conéixer-la de res... Crec que tenim moltes coses per aprendre encara...
Suposo que, per la teva manera d'escriure, ets n'Alfons. Si no ho ets, espero em disculpis... avui has sortit com anònim.🤷♀️
Aferradetes fortes.😘🤗
Sí, sóc jo!! No sé per què el meu comentari ha sortit com a anònim. Jo no he fet res de diferent. M'ha fet gràcia que m'hagis reconegut per la manera d'escriure, per algun error, suposo!!😅🤗😘
EliminaNo, no era per les errades. Tant si t'ho creus com no, tots teniu una manera d'expressar-vos diferent i a no ser que sigui un anònim realment desconegut per mi, sé qui em parla.😉😘🤗
Elimina👍😅😉😘
Elimina