D'una banda els joves, mirades desafiants, segurs de si mateixos, de menjar-se el món, de saber-ho tot, de desitjar i somiar; tot això connota aspectes com la salut, la bellesa, l'esperança, les oportunitats... Ben a prop d'ells gent gran, amb el camí gairebé fet, amb les decisions de vida preses temps enrere, amb la maduresa dels anys i amb certa indiferència per part dels primers. El que no saben, ni entenen, és que quan ells arriben, els grans ja han anat i tornat de diferents maneres.
Vola el nou temps
ResponEliminaentre velles onades
per acabar sol.
qui sap si...
Moltes gràcies!.
EliminaSolitud, meu món.
On són aquells
que em deien t'estimo?
Aferradetes, qui sap si...
Son en les ombres
Eliminadel vell oblit, esperits,
del meu pensament.
qui sap si...
Ben lligat, moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
Malgrat que tots hi sortiríem guanyant si ambdues generacions compartissin coneixements i experiències, és llei de vida que quan ets jove et pensis que saps fer les coses millor que no s'han fet abans i vulguis provar-ho a la teva manera. Es poden equivocar, evidentment, però dels errors també s'aprèn. I sent honestos, no es pot negar que la societat que els deixem (en temes com la cura del medi ambient o els drets socials, per exemple) tampoc és ens hagi quedat massa bé per servir d'exemple de com s'han de fer les coses.
ResponEliminaGenial la foto. Molt ben trobada.
Abraçades!!
Crec que en això ens equivoquem, hauríem d'anar de la mà, sense voler "donar lliçons" i tampoc sense escoltar-les. Potser així aprendríem els uns dels altres i avançaríem més com a societat.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Uns van i els altres intenten tornar.
ResponEliminaBona foto per fer el trobament.
Petons, sa lluna!
És diu que és llei de vida, però trobo que la meva generació teníem molt més respecte als pares, a la gent gran en general, almenys els escoltàvem...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Sé que és massa fàcil repetir i repetir que la vida passa molt ràpida i que de joves a grans (els que tenen la sort de viure la vida completa) el temps passa molt ràpid.
ResponEliminaEl consell aquell de: aprofita ara que ets jove és inútil.
Sí que passa aviat!.
EliminaEls consells sempre s'han d'escoltar, sobretot si venen de gent gran.
Aferradetes, Xavier.
Tienen toda la vida por delante y se ven jóvenes y saludables, en cambio, esas personas mayores tienen la voz de la experiencia y la sabiduría del que ha vivido bastante años. No tienen prisa, van con calma, saben su destino y lo que les aguarda.
ResponEliminaUn abrazo
Dicen que la experiencia es un grado, jo diría que es conocimiento.
EliminaAferradetes, Antonia.
Algunos ya estamos muy de vuelta, pero que nos quiten lo bailao'.
ResponEliminaBesos
También fuimos jóvenes... por eso mismo sabemos más de la vida...
EliminaBesos
No hi ha manera de transmetre l'experiència de vida acumulada.
ResponEliminaAixò ha estat així sempre.
Sembla que els humans han d'aprendre a força d'equivocar-se per ells mateixos.
Petons.
L'experiència potser no, però si els coneixements apresos de tota una vida. No dic que no s'hagin d'equivocar, més bé respectar.
EliminaPetonets, Xavi.
És veritat que no hiha manera de transmetre l'experiència acumulada. En moltes coses, sembla que la humanitat es diverteixi, començant de zero a cada generació. I les opcions a prendre, a vegades, oscil·len com un pèndol, de blanc a negre a cada generació.
ResponEliminaNo podem pensar pels joves ni ells poden viure per nosaltres o sigui que cadascú que vagi fent tot el que bonament pugui... Hi ha dilemes eterns i que no es resoldran mai.
Aferradetes, preciosa.
Aquesta sensació també la tinc, no anem aprenent res bo o molt poc. Anem un passa endavant i dues enrere.
EliminaTens raó, però crec que faríem més, fent tots una pinya.
Aferradetes, nina.
Really a powerful image with an impact
ResponEliminaCelebro que t'agradi.
EliminaGràcies!
Aferradetes, roentare.
Las generaciones mas jóvenes suelen pensar que saben mucho más de lo que en realidad saben por pura ley de vida. Les falta mucho para conocerse, y para conocer aquello que los mayores ya han "degustado" muchas veces.
ResponElimina¡Mucho más, no!, dicen que lo saben todo.😅
EliminaAferradetes, Luis.
Una imagen bien vista y bien captada, amiga.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
La generació Z; diria que els joves actuals sí tenen un món al seu abast.
ResponEliminapodi-.
Ho tenen gairebé tot a mà, potser no com saber-ho utilitzar...
EliminaAferradetes, Carles
Algo que solo cuando se llega a grandes también se puede entender.
ResponEliminaBesos.
Quizás sea ese el fallo... quizás para muchos sea tarde.
EliminaBesos, Sara.
Etapes de vida. Ara, des d’una perspectiva i distància, m'atreviria a triar quina de totes les dècades m’ha plagut més, i no és precisament la meva joventut, ans el contrari. Però cadascú té la seva història...
ResponEliminaBon cap de setmana i aferradetes, Paula!!
Cada etapa porta noves experiències, fins i tot es pot canviar d'opinió o de manera de fer. Tot depèn d'un mateix i de les circumstàncies que l'envolten.
EliminaBon dissabte!.
Aferradetes, Joan.
Sap més el dimoni per vell que no per dimoni. No canvio la meva maduresa per la meva joventut, en la qual suposadament hem de ser més feliços.
ResponEliminaNo podries haver portat una frase millor.😉
EliminaMés feliços no sé, més inconscients sí.
Aferradetes, Helena.
Magnífica reflexió i molt bona foto!
ResponEliminaTots hem estat joves i hem passat pel mateix.
Aferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaSí, tots hem estat joves, fins aquí coincidim.
Aferradetes.
Si hagués d'interpretar les oracions, els gestos i les expressions facials d'aquests joves, la meva resposta seria: qüestionant, a l'aguait, amb una certa prepotència desafiant (sobretot el noi de la dreta).
ResponEliminaProbablement vostè mateix descriuria el seu habitus com a "confiat en si mateix".
Probablement és prerrogativa dels joves semblar arrogant i presumptuós. Estic pensant en la "Saviesa del brahman" de Rückert:
Si l'home més jove es dirigeix a camins dolents, la culpa recau sobre l'home gran que ho veu i roman en silenci. / If I were to interpret the gestures and facial expressions of these young people, my answer would be: Questioning, lurking, with a certain challenging arrogance (especially the boy on the right).
They themselves would probably rather describe their habitus as "self-confident".
It is probably the prerogative of youth to appear arrogant and presumptuous. I am thinking of Rückert's "Wisdom of the Brahmin":
If the younger one inclines to the evil way, blame the older one who sees it and keeps silent.
Potser aquest privilegi de semblar-ho ja no hauria de ser tal (valors)... Potser hi ha veus que no callen i una part dels joves s'ho passen pel forro (educació)... Potser les eines que tenen no les fan servir com toca (ignorancia/educació)... Potser que és millor escoltar a un "amic" que als pares (rebel·lia)... Potser que confonguin la confiança amb poder fer el que volen en tot moment... Sí, potser ens hem equivocat, pares, mestres, orientadors com també els ambients, tenir més llibertat que ho confonen amb llibertinatge, les hores de treball dels pares que compliquen l'educació dels fills, potser per fanatismes diversos... potser, hi ha tants potser, que no acabaria mai...
EliminaAferradetes, Sean.
Los años cambian la manera de pensar. Ahora se ven superiores. Cuando lleguen a nuestra edad verán de otra manera.
ResponEliminaBuena noche por aquí diluvia.
Un abrazo.
Sobre todo lo que te suceda durante esos años, eso es lo que realmente te cambia.
EliminaEspero que no haya desastres. Por aquí hemos tenido un poco de todo, sol, nubes y algunas gotas, lo que sí ha cambiado mucho es la temperatura.
Aferradetes, Laura.
Pues sí. Cierto lo que dices y para reflexionar. Muy elocuente tu foto, desde luego.
ResponEliminaAferradetes ;)
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Gumer.
Muy buena esta foto que le viene como guante a una muy acertada refelexión.
ResponEliminaUn abrazote Sa LLuna.
¡Muchas gracias, Eric!.
EliminaAferradetes.
Per alguna cosa es diu que la joventut és una malaltia que es guareix amb el temps!!😅 De joves a tots ens sembla que ens menjarem el món (encara que jo no ho vaig arribar a pensar tant), fins que arriba un temps en què ens adonem que en realitat és el món qui ens menja a nosaltres. En fi. Molt bona fotografia. L'enquadrament i el moment escollit són excel·lents. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaTampoc va ser un dels meus pensaments de jove. Una de les coses que no em fa gràcia dels joves és aquesta prepotència de que ho saben tot i no els intentis explicar que no, que ells tretze són tretze i tu t'equivoques.🤦♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗