Sirenes - Klimt 1904 a -RELATS CONJUNTS-
Es sentien admirades per a tothom, bé... més pels homes, clar!. Homes molt influents en tots els sectors que no veien més enllà d'un cos bonic. Elles s'ho passaven bé juntes, reien i feien poses mostrant els seus encants, llançant mirades provocatives, jugant en aquell jardí de flors i aigua. Era a finals del segle XIX, principi dels XX, el fet de ser dona era molt difícil i sempre depenien dels homes, del pare o del marit, fins i tot dels germans... Se sentien lliures, més de mostrar que de fer, però sabien que era el principi de la seva revolució. Eren molt conscients del poder que tenien tan sols amb una mirada... volien tenir veu i vot, estudiar, treballar i, sobretot, decidir què, com, on, quan i amb qui... També van ser conscients que només eren un quadre en una paret i que la lluita havia començat...
Qualsevol lluita, sovint, el més difícil és començar-la. Les teves protagonistes ho han fet i també tenen ben clar quin resultat busquen. Serà (és) difícil d'aconseguir, però sense aquest primer pas hauria estat impossible.
ResponEliminaUn bon relat i ben reivindicatiu. Abraçades!!
El primer pas és el que fa que en vinguin darrera molts més, per tant molt agraïda a totes elles.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Nits de mirades,
ResponEliminacriden cossos a l’aire:
Vull ser, vull sentir!
qui sap si...
Més que sentir, és ser.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Tot es començà!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Si no es comença, no s'arriba enlloc.
EliminaAferradetes, Alfred.
Aun queda mucho trabajo por hacer. Pero ya no tiene vuelta.
ResponEliminaBesos
Para conseguir la igualdad, un porrón... pero hay que seguir luchando.
EliminaBesos
Pocas pudieron sobresalir por ellas, contra toda corriente, por eso son doblemente admirables las que sí. Eran cuadros en la pared, floreros o sillones. Lo triste es que ahora muchas quieren seguir siendo adornos.
ResponEliminaBesos de anís.
De todo hay, desgraciadamente, pero espero que de cada día menos.
EliminaBesos, Sara.
I la lluita segueix. Es fa llarga, peró cap revolució ha estat fàcil!
ResponEliminaAferradetes
Massa llarga i gens fàcil; si no torna enrere, ja em donaré per satisfeta.
EliminaAferradetes, Josep.
Siempre cuesta empezar, pero lo importante es no de dejar de intentarlo. Precioso el cuadro.
ResponEliminaBuen martes.
Un abrazo
Demasiados años tardaron, aunque una vez empezado no hay que parar.
EliminaLos cuadros de Klimt son fantásticos.
Aferradetes, Laura.
De esa lucha, hemos conseguido los logros que tenemos ahora. Es de agradecer, a esas mujeres valientes, que se enfrentaron con el mundo, hecho para el hombre.
ResponEliminaUn abrazo
Y aún así, nos queda mucho por hacer.
EliminaAferradetes, Antonia.
I si algun dia (que esperem que no trigui gaire) s'assoleix l'igualtat, caldrà seguir lluitant.
ResponEliminaEls reaccionaris sempre estan disposats a atacar i fer tornar enrere tot allò que s'aconsegueix.
Tens raó, no hem de parar encara que estigui fet. Sempre hi haurà qui ens vulgui veure caminar a darrera seu.
EliminaAferradetes, Xavier.
De mica en mica s'omple la pica.
ResponEliminaQue s'ompli aviat!!!
Petons.
En tenim moltes ganes que sigui més aviat que tard.
EliminaPetonets, Xavi.
Sempre hi ha algú que ha de començar... i les que ara som aquí, tenim molt per agrair a les pioneres, però el millor agraiment és continuar guanyant terreny i guanyant igualtat i guanyant els drets que ens pertoquen.
ResponEliminaUna bona interpretació, m'ha agradat molt.
Aferradetes, bonica!
Agraïdes i combatives, dispostes a guanyar la igualtat en tots els terrenys.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
M'has fet recordar una cançó de Fito:
ResponEliminaSoldadito marinero conociste a una sirena,
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena....
Doncs no sé perquè... el text explica tot el contrari.🤷♀️
EliminaAferradetes, Risto.
Les sirenes clàssiques eren nimfes marines que extraviaven els navegants atraient-los amb la dolçor del seu cant. Se les representa com a criatures que volen escapar del seu empresonament al mar i prendre el control de les seves pròpies destinacions. D'alguna manera les sirenes són un símbol de la lluita de les dones per la llibertat i la independència, cosa que es pot relacionar amb la necessària lluita feminista per la igualtat i l'emancipació, com planteges al teu relat. Enhorabona, Paula!!👍🤗😘
ResponEliminaLluitem per la igualtat de l'home i la dona, tot i que hi ha moltes ments perverses que ho emboliquen tot de mala manera, que barregen el masclisme amb el feminisme. No tant sols cal lluitar per acosneguir-la, també cal fer-ho contra tots aquells que no ho entenen...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
This is such a beautiful art! Love the elegance in it
ResponEliminaEl quadre és molt i molt interessant.
EliminaAferradetes, roentare.
Pues yo, hace unos días, vi tres sirenas que se estaban tomando un helado, muy felices, en una terraza... Y me transmitieron algo de su felicidad...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¿Y te invitaron o sólo las fotografiaste?.😉
EliminaAferradetes, amic.
Sóc pessimista amb referència a la plena igualtat, i molt més pessimista a nivell global (mundial). És evident que hi ha societats que han avançat força, però n’hi ha d’altres que sembla que s’hagin aturat a l’edat mitjana. I ja no parlo de les religions, perquè la gran majoria (gairebé totes les que jo conec), són totalment patriarcals, conservadores i inamovibles. L’altra problema és l’esforç que s’ha de fer per conservar el que s’ha aconseguit...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Tens raó, tenim massa murs per derribar, no només la lluita en sí. Segles i segles de patriarcat arreu del món ens ho compliquen molt. Passa a passa, mirant l'objectiu i sense retrocedir ni un pam, no hi ha altra manera.
EliminaAferradetes, Joan.
...i amb els anys 20 i 30 del segle xx , va fer-se més forta la revolució .... i ara , al segle XXI encara hi som , no s'ha de defallir !.
ResponEliminaSalut ;)
Molts de segles han passat i encara avui seguim lluitant.
EliminaAferradetes, Artur.
El quadre és preciós, no l'havia vist mai, i la teva entrada li fa justícia.
ResponEliminaÉs molt Klimt.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Se ha conseguido mucho, pero queda aun mucho por hacer. El cuadro una maravilla.
ResponEliminaNo desfalleceremos.
EliminaAferradetes, Eric.