En aquest cas podría ser per supervivència (com quan un és tímid), per no obstaculitzar la visió dels altres o simplement per agafar el millor angle. A la vida hi ha gent que se camufla entre tots els altres, passa desapercebut, no crida l'atenció, no expressa el que pensa i la seva vida corre sense pena ni glòria... per als altres, és clar!. De vegades és molt complicat camuflar-se en aquesta societat mediocre, on hi ha ulls per tot arreu i on es critica tot el que facis, sigui el que sigui.
En una societat on l'exposició constant és la norma, trobo que intentar mantenir un mínim de privacitat s'ha tornat imprescindible. No tothom se sent còmode retransmetent tot allò que li passa gairebé en directe a les xarxes socials i no sempre és per timidesa, també pot ser que només es busqui tranquil·litat. Coincideixo, però, que no és fàcil. Hi ha massa gent sempre amatent a cuidar-se de casa d'altri (es veu que a la seva no tenen prou feina) per poder, com bé dius, criticar després tot el que fas o deixes de fer.
ResponEliminaAbraçades!
És imprescindible, però en molt pocs moments ho pots aconseguir. Em fa "gràcia" que hi hagi tanta gent pendent de tot el què fas i tan poca interessada amb com et sents...
EliminaAferradetes, Mac.
Sabia reflexión!!! La foto es espectacular, enhorabuena amiga mía. Un fuerte abrazo desde Cantabria, donde el otoño parece haber llegado por fin.
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Germán!.
EliminaPor aquí, después de las intensas lluvias de estos días, se ha quedado una temperatura más bien invernal.
Aferradetes, amic.
En aquest món on no hi ha intimitat, on tot se sap, on tots estem vigilats i controlats... camuflar-se és una necessitat.
ResponEliminaJo fa anys que ho faig.
Petons.
Bé que fas!.
EliminaHi ha moltes maneres de preservar la intimitat, però en el moment que obres la boca, ja has begut oli i... de vegades depenent de l'observador, sense obrir-la.
Petonets, Xavi.
En un pueblo, todas las personas se conocen, pero en una gran ciudad, no es frecuente encontrarte varias veces con la misma persona, a no ser que sea vecino del barrio.
ResponEliminaMuy buena la imagen que has captado.
Feliz fin de semana
En todas partes hay gente "especializada" en querer averiguar todo lo que haces, para poderlo criticar después.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Me encanta esa fotografía.
ResponEliminaBesos
¡Muchísimas gracias, Tony!.
EliminaBesos
The frame is quite profound. Indeed, in a mediocre society.
ResponEliminaAixí anem tots i el que encara ens queda per veure!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, roentare.
Ben especial i molt bonica aquesta foto... a vegades com més et voldries camuflar, més difícil sembla i en canvi altres vegades hi ha molta gent que pasa desapercebuda totalment i tampoc ho voldria... les persones humanes som complicades.
ResponEliminaAvui he pensat en tu i m'hauria agradat tenir el teu "ull indiscret" i la teva traça per a fer una foto a una senyora que semblava sortida d'una pel·licula italiana, ben arreglada, però totalment de pel·lícula, dinant sola en un restaurant. Feia venir ganes de començar a inventar històries sobre ella. Una comtessa vinguda a menys? Una actriu famosa caiguda en l'oblit? Jo simplement no he fet la foto, no m'hi he atrevit.
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies!.
EliminaMés complicades del que ens imaginem.
La teva situació m'ha fet recordar a una senyora que conec del menjador, sempre molt ben vestida... de fet crec que abans tenia una tenda de roba... sempre que la veig, es fa mirar. Potser un dia gosi fototgrafiar-la...
Doncs jo te'l deixo, per si un dia el vols fer servir.😉
Aferradetes, ninona.
Discorres per la teranyina de la complexitat humana... Jo en prou feines intento conèixer-me a mi mateix i saber el per què de les meves actituds, maneres de fer i les meves respostes davant els problemes quotidians. Penso que la xafarderia humana és la incapacitat per auto-analitzar-se ( o la por a descobrir el que hom és).
ResponEliminaMolt bona foto amb aquesta combinació d’ombres i llums. El YouTube: magnífic!
Aferradetes, Paula, i bon cap de setmana.
Com deia en Mac, gent que no tenen prou feines a ca seva o tenen massa temps per omplir i no saben com fer-ho d'altra manera.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Cap fosc i cos clar,
ResponEliminacolumna en penombra,
en l’espai una.
qui sap qui...
Ben vist!. Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
Bé, et diré, en pla batalleta, que durant la mili, una de les màximes era no destacar en res, no oferir-te voluntari per a res. Inclús disparava a la diana del company.
ResponEliminaSi no vius de la imatge, és millor passar desapercebut totalment, prou controlats estem.
Aferradetes, sa lluna!
No m'estranya gens això que expliques, sobretot a l'exèrcit i en aquell temps més encara. Per això no tinc ni Facebook, ni Twitter ni cap altra xarxa social que aquest blog.
EliminaAferradetes, Alfred.
Llavors, a més de "fer-se invisible" , s'haurà`de fer "sord" a les ximpleries dels altres ! ;)
ResponEliminaNo cal capficar-s'hi , salut !.
De vegades ni fent-se invisible, ni fent-se el sord n'és suficient.😅
EliminaAferradetes, Artur.
Excel·lent imatge.
ResponEliminaActualment, i cada dia més, la intimitat brilla per la seva absència i passar desapercebut cada vegada és més complicat, i l'esperança que tot canvii s'esvaeix a passes de gegant.
Aferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaPel que és veu, el futur en aquest aspecte és descoratjador.
Aferradetes, Josep.
La foto me gusta mucho. El arte de camuflarse es un asunto del que no muchos sabemos y que sin embargo puede sacarnos de más de un apuro.
ResponElimina¡Muchas gracias!.
EliminaMuy ciertas las dos afirmaciones.
Aferradetes, Luis.
Es critica fins i tot el paper de camuflar-se.
ResponEliminapodi-.
Tot és criticable, fins i tot la crítica.😅
EliminaAferradetes, Carles.
Gran imatge, pensaments intel·ligents, cançó meravellosa i comentaris interessants. Gràcies. / Great picture, wise thoughts, wonderful song and interesting comments. Thank you.
ResponEliminaTot un plaer saber que t'ha agradat tot.😉
EliminaGràcies a tu!.
Aferradetes, Sean.
Molt bona reflexió poètica!
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!.
EliminaAferradetes.
Soc una persona força social, però en certes ocasions també gaudeixo amb el fet de ser una persona anònima, a qui ningú li preguntarà res ni li demanarà res. Penso que combinar aquests dos estats és necessari per a les persones.
ResponEliminaTrobar un punt d'equilibri entre les dues, tot i ser molt complicat.
EliminaAferradetes, Risto.
Creo que cada cosa en su justa medida... Hoy hay demasiada ansia de exposicion, para mi gusto... En fin, cada cual con lo suyo...
ResponEliminaUn abrazo
¿Y cuál es la justa?... ¿sin pasarse, pero llegando?... muy complicado.
EliminaYa veo que no te ha gustado la foto.😂
Aferradetes, amic.
Magnífica instantània, Paula. Aquí vas estar ràpida i molt oportuna per captar aquest moment, tan complicat a més pel contrast de llums. Enhorabona!! A mi m'agrada camuflar-me per fer fotos, en gran part perquè és l'única manera d'aconseguir la màxima naturalitat a les expressions de la gent, però en general també m'agrada passar desapercebut en tot moment. És un tret del meu caràcter, no ho faig per altres condicionants exteriors, però és cert que per poc que et signifiques en alguna cosa solen ploure les crítiques més despietades. En aquest aspecte, les xarxes socials han empitjorat molt les coses perquè no hi ha res millor per al desaprensiu que l'anonimat. Aferradetes fortes amb nom i cognoms des d'aquí!! 😅😉🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaÉs complicat camuflar-se per fer fotos, sobretot si no ets molt destre o tens un càmera molt gran. Cada cop que surt a fer-ne, sembla que tothom em mira i això no ajuda gens per treure una bona foto.😅
Pel que fa a les xarxes socials (segons el que em diuen), és un dels mals pitjors de la nostra societat. S'haurien de prohibir els anònims, potser així podrien minvar els atacs que es fan.
I on és aquí?.🤭
Aferradetes, Alfons.😘🤗
M'agrada la coincidència entre la fotografia, on l'home sembla que esgarrapi les columnes, com ho fa la dona que toca l'arpa per acompanyar la Sílvia Pérez Cruz.
ResponEliminaHo sembla, però tenia una càmera entre les mans.😉
EliminaCada cop m'agrada més aquesta dona.
Aferradetes, Xavier.