Quan arribes a una edat, pots creure que ja ho has vist tot, que res et pot sorprendre, però res més lluny. Hi ha infinitat de coses que, encara i sortosament, em deixen embadalida. Imatges, fets o paraules que em trasbalsen per dins i de vegades per fora. Sempre he dit que, si arriba un dia en que no hi hagi res que em sorprengui, ja em podré morir tranquil·la.
I a vosaltres, què us deixa embadalits?
La veritat és que gairebé res.
ResponEliminaNo sé si he vist massa o que el món que veig no m'agrada.
Petons.
Aquest "gairebé res" em diu que encara hi ha coses que et sorprenen... no està tot perdut.😉
EliminaPetonets, Xavi.
El somriure d'un infant.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Sí, com més petits més.
EliminaAferradetes, Alfred.
Intentaré copsar, observar, escoltar, conèixer, saber i aprendre tot el que pugui fins a l’últim segon de la meva vida, tot i les limitacions que hom té de fer-ho a la meva edat, ja que no és el mateix quan hom té 20 que 71 anys (els que tinc jo).
ResponEliminaAferradetes!!
Crec que no hi ha edat per quedar-se embadalits. Lo important és que sempre hi hagi alguna cosa que ens sorprengui, malgrat les limitacions. Avui dia segueixes sent una persona jove.😉
EliminaAferradetes, Joan.
Estic totalment d'acord amb la teva reflexió, molt probablement perquè sóm de la mateixa edat.
ResponEliminaAferradetes
Suposo que és la edat, avui dia tot va molt de pressa i per sorprendre'ns cal ser observador i això va en contra de les presses.😉
EliminaAferradetes, Josep.
Em passa com a tu, encara ara, no hi ha dia que no em sorprengui alguna cosa !
ResponEliminaEmbadalir-me és el meu pecat !
Salut i bona setmana, sa lluna ;)
Doncs d'aquest pecat, millor no penedir-se gens ni mica.😉
EliminaAferradetes, Artur.
Siempre por muchas cosas vistas habrá alguna que llegue a sorprenderme de nuevo.
ResponEliminaBesos
Si no sorprenderte, igual haya algo que te deje embelesado.😉
EliminaBesos, Tony.
Your words are so true. Thank you for it. The image is profound looking.
ResponEliminaEstaven molt embadalits escoltant música.😉
EliminaAferradetes, roentare.
Sometimes it is death that comes as a surprise. But you are right.
ResponEliminaAs for your question, my answer would be too long.
So I'll just say this. I agree with Alfred and Joan.
A veces es la muerte la que nos sorprende. Pero tiene usted razón.
En cuanto a tu pregunta, mi respuesta sería demasiado larga.
Así que sólo diré esto. Estoy de acuerdo con Alfred y Joan.
Cert, no l'esperem mai, per molt fotuts que ens veiem.
EliminaTenim espai i temps, però és una bona manera de fer un resum.😉
Aferradetes, Sean.
Moltes coses... i que duri. No m'agradaria arribar a no sorprendre'm mai per res, trobo que seria molt trist.
ResponEliminaSí que ho ha de ser, per això dic que el dia que em passi, ja em puc morir.
EliminaQuè duri!.😉
Aferradetes, Mac.
Amb l'edat és més difícil sorprendre's per alguna cosa. De jove tot és nou i emocionant, però és important no perdre mai la curiositat per tot allò que ens envolta. On menys s'espera, pot saltar la llebre!! 😅 Una escena en una pel·lícula, una estoneta de bona conversa, un bonic pensament llegit de vegades per atzar... Però a mi definitivament és la música la que mai em defrauda. Mentre hi hagi música, tot anirà bé, i els moments dolents seran més suportables!! Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaAmb l'edat sembla que ja ho has vist tot, però malgrat que sigui gairebé una realitat, sempre hi ha molts instants que ens deixen embadalits. M'agrada molt la música i encara se'm posa la pell de gallina amb certes peces, com també amb moltes altres coses.😉
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Ara mateix m'he quedat embadalit llegint les teves reflexions. Ahir va ser per una altra cosa i demà, segur que alguna nova sensació em sorprendrà.
ResponEliminaJo em quedo igualment embadalida amb les teves entrades, llegint-te i veient els paisatges que ens mostres.
EliminaI que pugui passar sempre, Xavier!.😉
Aferradetes.
Jo diferènciaria l'embadaliment de la sorpresa.
ResponEliminaSorpreses, jo diria que en tinc poques. Alguna encara en queda.
En canvi, hi ha moltes coses que m'embadaleixen: els infants, com més petitons més m'embadaleixen, tots els paisatges, les muntanyes, el mar, els camps, les masies, les postes de sol (o les sortides de sol que no veig tan sovint), algunes paraules i alguns versos com els teus, tan sentits... la llista és llarga.
Aferradetes embadalides, bonica!
Quan et quedes embadalida per una cosa que passa, per un paisatge, per unes paraules... jo diria que et sorprens de veure-ho o jo ho veig així. De totes les coses que has dit, encara que tinguin el mateix nom, no n'hi ha cap igual i no totes ens sorprenen per fer un "oh, què maco!", encara que sigui intern.😉
EliminaAferradetes, preciosa.
A mi una cosa que em fa embadalir força és la canalla. Com més petits més em fan embadalir.
ResponEliminaCrec que en això, estem tots d'acord.😉
EliminaAferradetes, Risto.
Me sigue sorprendiendo y dejándome embelesado un amanecer. La mejor prueba de que soy un afortunado.
ResponEliminaAmaneceres veo pocos... aunque me gustaría y es que soy muy dormilona.
EliminaMucha suerte tienes de seguir embelesándote.😉
Aferradetes, Luis.
Tener salud y capacidad de sorpresa es la clave de nuestras vidas... Sin salud, pocas cosas nos sorprenden...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Cierto, lo primero es la salud... pero incluso sin ella, puedes sorprenderte... incluso en soledad.😉
EliminaAferradetes, amic.
Para mi cualquier cosa que me procura placer ser visto es siempre una agradable sorpresa, aunque la haya visto ya miles de veces. Un abrazo Sa LLuna.
ResponEliminaEntonces para ti, la vida es una contínua sorpresa.😉
EliminaAferradetes, Eric.
Aunque pienses que lo has visto todo, queda mucho mundo por descubrir.
ResponEliminaUn abrazo
Y no es necesario irse muy lejos.😉
EliminaAferradetes, Antonia.
El pes de cada paraula quan ve del nord,
ResponEliminaquan jo miro i escolto.
El reflex dels rajos del sol qualsevol tarda,
sigui l’estació que sigui.
El ressò de rialles que sento rere qualsevol cantonada
sense saber qui n’és l’autor.
El moviment de les ones de la mar
quan s’enamoren de la pell dels meus peus.
El lent passar de les aigües dels rierols
per sota les branques caigudes per notar la seva frescor.
El discutir amb la passió del moment amb els vells amics
per qualsevol motiu que després ens fa riure.
El so de la ploma escrivint versos
que poc després potser llegiràs.
Llegir les respostes als meus mots que els núvols moderns
em llancen quan estic quiet.
El so de les gotes caient i relliscant fins arribar a mi
en qualsevol pluja ara perduda.
El tacte d’una bufanda tapant els llavis en els pocs dies
de fred que ara vivim.
Si tens temps per descansar
seguiré escrivint les coses
que m’ajudarien a respondre la pregunta
que em vas fer un altre ahir.
I a vosaltres, què us deixa embadalits?
qui sap si...
Veig, en el teu poema, que hi ha infinitat de coses que t'embadaleixen i me n'alegro.
EliminaGràcies per descriure-ho tan bé!.
Aferradetes, qui sap si...
No sé si me queda mucho por vivir o ya me voy a morir, que de un tiempo a acá, me sorprenden muchísimas cosas.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Creo que como más te sorprendas, más lejos queda la hora de partir.😅
EliminaBesos, Sara.
Les casualitats retorçades... És el que jo dic "univers lligat". Per un moment fan saltar xispes que s'en produeix una.
ResponEliminapodi-.
De vegades basta ben poc i d'altres... ni tota una traca.😉
EliminaAferradetes, Carles.
A mi m'embadaleix la bellesa de Florència, per exemple, que mai no se'n té prou.
ResponEliminaSí, estic d'acord, és impressionant!
EliminaAferradetes, nina.