El temps de fer parlar l’amor s’ha posat d’esquena, ara l’important es escoltar-lo i acaronar-lo amb el braç per sobre l’espatlla. És ara el temps de parlar els fets, les mirades que ho diuen tot en silenci, la mà que calça un braç tremolós, un pas pausat per anar en lloc. Un cap que s’abaixa per confirmar el que ja se sap. És ara el temps de viure tranquil l’amor que els anys han fet créixer. Sabent que dues meitats són molt més que l’unitat.
Sempre he pensat que cadascú de nosaltres som complets i no la meitat de res... però sí que és cert, que en alguns moments hi ha la sensació de ser u, encara que siguem dos. Són paradoxes de la manera humana de sentir l'amor.
Una poema molt bonic, Paula! Aferradetes, preciosa!
Tampoc crec en les meitats de res, però imagino que havent passat molts anys junts, hi ha coses que ja es coneixen d'ambdós i dóna la sensació de ser u. Passar la mà per l'esquena o anar de la mà junts, són gestos que diuen molt. Moltes gràcies!.
Ai l'amor! Tan desitjat i tan volàtil! Jo potser soc negativa, m'agradaria veure-ho així, però veig poques parelles d'aquestes ideals. Aferradetes, sa lluna!
Sí, en queden molt poques!. Potser perquè avui dia tot va molt de pressa, s'obliden dels detalls o de saber escoltar-se o de tenir paciència en un moment donat o... mil coses més.
Quan en Llach era molt jove ho va expressar molt bé en una de les seves primeres cançóns. "Per un amor tan tendre què donaria jo..." El teu poema, Lluna, ho expressa encara millor.
Molt bonic poema i afectuosa fotografia. Això es compleix quan la persona que estimes, a la vegada, és la teva millor i inseparable amiga, o amic. Amor i amistat incondicional alhora: sublim! Aferradetes i bon cap de setmana, Paula!!
És així. L'amor, en qualsevol de les seves manifestacions, és el millor antídot contra la solitud, probablement el sentiment més destructiu. Quan es produeix una connexió emocional amb algú, i no només en el pla sentimental, la solitud desapareix. Res fàcil, sens dubte, però tractant-se de sentiments humans, la paraula fàcil no existeix!! 😅 Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
És complicat trobar connexions que durin en el temps, malauradament existeixen massa contratemps; però quan la trobes, és per tota la vida i et pots sentir molt afortunat.
Qué bonito es el amor auténtico. Da vida. A cuidarlo mucho cuando se tiene.
ResponEliminaBesitos de anís.
¡Sí, cierto!.
EliminaY me dan cierta envidia esas parejas cuando se les ve tan cariñosos.
Besos, Sara.
Una bella imagen, amiga,que despide una gran ternura.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
El temps de fer parlar l’amor
ResponEliminas’ha posat d’esquena,
ara l’important es escoltar-lo
i acaronar-lo amb el braç
per sobre l’espatlla.
És ara el temps de parlar els fets,
les mirades que ho diuen
tot en silenci,
la mà que calça un braç tremolós,
un pas pausat per anar en lloc.
Un cap que s’abaixa
per confirmar el que ja se sap.
És ara el temps
de viure tranquil l’amor
que els anys han fet créixer.
Sabent que dues meitats
són molt més que l’unitat.
qui sap si...
Tens raó, "dues meitats són molt més que la unitat".
EliminaMoltes gràcies pel teu poema!.
Aferradetes, qui sap si...
És l'amor que val la pena cercar, quan es té valorar i sempre salvaguardar, i quan es perd, res el supleix.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
No hi ha res que supleixi l'amor, sigui quin sigui.
EliminaAferradetes, Alfred.
Sin duda en pareja la vida es infinitamente mejor! la fotografía lo narra visualmente
ResponEliminaSi la pareja se entiende, sí.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Ángel.
Ay!
ResponEliminaQue bonito y que complicado a veces.
Besos
Muy bonito para quienes lo tienen...
EliminaHay que cuidarlo para que siga siéndolo.
Besos
Sempre he pensat que cadascú de nosaltres som complets i no la meitat de res... però sí que és cert, que en alguns moments hi ha la sensació de ser u, encara que siguem dos. Són paradoxes de la manera humana de sentir l'amor.
ResponEliminaUna poema molt bonic, Paula!
Aferradetes, preciosa!
Tampoc crec en les meitats de res, però imagino que havent passat molts anys junts, hi ha coses que ja es coneixen d'ambdós i dóna la sensació de ser u.
EliminaPassar la mà per l'esquena o anar de la mà junts, són gestos que diuen molt.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Ai l'amor! Tan desitjat i tan volàtil! Jo potser soc negativa, m'agradaria veure-ho així, però veig poques parelles d'aquestes ideals. Aferradetes, sa lluna!
ResponEliminaSí, en queden molt poques!. Potser perquè avui dia tot va molt de pressa, s'obliden dels detalls o de saber escoltar-se o de tenir paciència en un moment donat o... mil coses més.
EliminaAferradetes, Tresa.
Hi ha parelles que s'estimen tant que haurien de morir a la vegada perquè el que queda viu dels dos no pateixi tant la manca del seu amor etern.
ResponEliminaLes parelles que s'estimen tant i són grans, no duren molt quan un dels dos se'n va.
EliminaPetonets, Xavi.
Magnífica foto per acompanyar un text tan entranyable com de costum,
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
El amor se ve ya en esas imágenes. Ver esa pareja unida, después de tantos años, eso es un gran testimonio de amor.
ResponEliminaUn abrazo
Viendo la imagen, casi las palabras sobran.
EliminaAferradetes, Antonia.
LOVE(ly).
ResponEliminaCertament, n'hi ha molt.
EliminaAferradetes, Sean.
Love does not need words
ResponEliminaMolt cert, gairebé sobren totes.
EliminaAferradetes, roentare.
En aquest cas, un més un és UN.
ResponEliminapodi-.
En certs instants suposo que sí, però segueixo pensant que un més un són dos. La compenetració i l'amor poden fer veure tot el contrari.
EliminaAferradetes, Carles.
Una imagen que lo dice casi todo. Abrazo
ResponElimina"Casi", tú lo has dicho.
EliminaAferradetes, Luis.
Quan en Llach era molt jove ho va expressar molt bé en una de les seves primeres cançóns.
ResponElimina"Per un amor tan tendre
què donaria jo..."
El teu poema, Lluna, ho expressa encara millor.
L'amor és com el foc, si no s'aviva sovint, aviat s'apaga.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Molt bonic poema i afectuosa fotografia.
ResponEliminaAixò es compleix quan la persona que estimes, a la vegada, és la teva millor i inseparable amiga, o amic.
Amor i amistat incondicional alhora: sublim!
Aferradetes i bon cap de setmana, Paula!!
Moltes gràcies!.
EliminaÉs cosa de dos, tant per una part com per l'altra. I això, malauradament, passa en comptades ocasions.
Aferradetes, Joan.
Un poema muy tierno que le va como anillo al dedo a la fotografía o viceversa :)
ResponEliminaPetons :)
Esa imagen se lo merecía... entrega y ternura.
Elimina¡Muchas gracias!.
Petonets, Gumer.
"Tristis eris, si solus eris", tot i que sempre provo de no deixar-me vèncer per l' horror vacui. Menys és més, com en poesia!
ResponEliminaTant l'una com l'altra es complementen en el meu cas.
EliminaNo és bo estar sol, però és pitjor sentir-se buit.
Aferradetes, Helena.
Que bonic l'amor, mentre dura...
ResponEliminaAixò sembla.
EliminaAferradetes, Risto.
És així. L'amor, en qualsevol de les seves manifestacions, és el millor antídot contra la solitud, probablement el sentiment més destructiu. Quan es produeix una connexió emocional amb algú, i no només en el pla sentimental, la solitud desapareix. Res fàcil, sens dubte, però tractant-se de sentiments humans, la paraula fàcil no existeix!! 😅
ResponEliminaAferradetes fortes, Paula!!🤗😘
És complicat trobar connexions que durin en el temps, malauradament existeixen massa contratemps; però quan la trobes, és per tota la vida i et pots sentir molt afortunat.
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗