Diluïda entre la multitud, gairebé no la veien, absorta en un aparell que no havia vist mai. Després d'una bona estona mirant-s'ho, la curiositat la portà a tocar una maneta que semblava que es movia cap un vent i cap a l'altre; però res es bellugava a l'interior, totes les joguines romanien quietes. Era molt petita per saber que calia ficar diners per aconseguir-ne una... per saber que sense diners, res es mou.
Els valors dels diners jo diria que és una cosa que als nens els costa d'assumir. Primer, no veuren cap necessitat de tenir-ne per aconseguir una cosa; veuen alguna cosa que els agrada i intenten agafar-la. Quan aprenen que hi ha coses que s'adquireixen a canvi de monedes o papers, doncs cap problema, se li diu a la mama ja que ells saben que ella - o el pare - només han de treure'ls d'una cartereta, sense plantejar-se bé com s'aconsegueixen.
ResponEliminapodi-.
Per això crec que és ben necessari que vagin aprenent de ben petits que els diners no cauen del cel i que per aconseguir-los cal guanyar-se'ls.
EliminaAferradetes, Carles.
Per sort (o per desgràcia, segons com ens ho mirem) aviat ho aprendrà això que sense diners no hi ha res que es mogui en la nostra societat. Els aparells que "donen" joguines per descomptat, però tampoc moltes persones.
ResponEliminaBon cap de setmana.
I que fotut és quan es perd la innocència (en tots els sentits) i te topes amb la crua realitat. Molt poquetes coses no es mouen per diners... malauradament.
EliminaAferradetes, Mac.
Una imatge preciosa i entranyable que has aprofitat per treure una conclusió lamentablement massa reial.
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes, mestre.
Tens raó, el diners, i ara més que mai, ho mouen gairebé tot, inclús els estats estan sota el poder del capital. Com deia aquell: "Con estos bueyes hemos de arar..." Abans la gent podia viure del que plantava o criava, ara "nanai de nanai"...
ResponEliminaUna imatge molt ben captada!
Aferadetes!!
Com ha canviat!. El capitalisme s'ho menja tot.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
I si filéssim més prim, el problema no són els diners, sinó l'excessiva ambició de l’ésser humà, perquè diners vol dir poder. És com la bala d’una pistola, la bala sols és el mitjà utilitzat, el veritable culpable és el dit que estreny, el dit de la mà, la mà de la persona...
EliminaAferradetes i disculpa'm per l'afegit...
Realment és així com dius, però em sembla que per simplificar donem la culpa als diners, no pensem en un tros de paper o en una peça de metall o en una tarjeta de plàstic.
EliminaNo t'has de disculpar, aquí es pot afegir tot el que vulgueu, sempre hi haurà resposta (si no em despisto). Pots veure el post del riu, que segueixen afegint haikus i és un no parar.😉
Més aferradetes, Joan.
Yo me fijo mas en quien va mirando y no le pasa inadvertido el momento y lo congela para que no se pierda en el tiempo.
ResponEliminaMagnifica foto.
Besos
Buena observación.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Tony.
Gracias a la fotógrafa en este caso, pues sin ella se habría perdido irremediablemente en el viento.
Elimina¡Gracias a ti, por advertirlo!.
EliminaMalauradament, tot es mou al ritme dels diners.
ResponEliminaJa ho aprendrà per desgràcia...
Petons.
En perdre la innocència, és perd tot.
EliminaPetonets, Xavi.
Sin dinero, apenas te puedes mover. Aunque también haya cosas que se pueden disfrutar, sin depende de este vil metal.
ResponEliminaUn abrazo
Quitando el respirar y el pensar, pocas cosas más.
EliminaPuede que pienses que pasear no tiene coste, pero no es así... se gasta el calzado y la ropa.😅
Aferradetes, Antonia.
This is a very nice throwback photo!
ResponEliminaArriba un moment en què la innocència es perd.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, roentare.
Els diners mouen el món, curt i ras.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
No es pot dir més breu i més real.
EliminaAferradetes, Alfred.
Buena toma, esos negro densos aportan el dramatismo suficiente para contextualizar lo escrito. El dinero lo mueve todo pero podemos llevar una cierta vida alternativa fuera del consumismo atroz. Un abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaTienes razón, pero aunque nos apartemos de ese "consumismo atroz", seguimos pagando por todo y a unos precios que marca la oferta y la demanda... es decir, quien tiene el dinero.🤷♀️
Aferradetes, Ángel.
Quina ensenyança, la de la imatge del teu poema en prosa! Molt ben trobat, i veritable.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, nina.
Els diners mouen muntanyes, diuen ! , però encara hi han altres coses que les mou el cor, afortunadament :)
ResponEliminaSalut i un encert fer renéixer a Pink Floyd !!
Sortosament encara hi ha gent que es mou pel cor, tot i que parli dels diners en aquesta entrada.
EliminaM'agrada rescatar velles glòries de tant en tant.😉
Aferradetes, Artur.
Quina sort no saber (encara, perquè ho aprendrà ben aviat) que es necessiten diners per bellugar quasevol cosa. Una sort per a ella i un alleujament, efímer, per a nosaltres que ens la mirem.
ResponEliminaUna foto molt ben trobada, que fa que puguem compartir aquest instant i aquesta reflexió.
Moltes gràcies, i una aferradeta, preciosa!
Molta sort té encara, en aquest aspecte m'agradaria no haver crescut mai.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Dinero, siempre difamado, llamado vil, pero es el valor de intermediación entre nuestro trabajo y los bienes que necesitamos o queremos, otra cosa es el hecho de que como todo lo que toca el ser humano sea susceptible de codicia, avaricia y ambiciones. Justamente se inventó para solucionar las disfunciones en el sistema de trueque, que en realidad no ofrece un trato o cambio justo (por las diferenciaciones sobre el valor). En fin, hoy parece ser que olvidamos que lo que mueve todo no es el dinero, si no la ambición, la avaricia y la codicia, el dinero solo es un instrumento, y cualquier cosa puede ser utilizadas como instrumento, ganado, alimentos, etc. etc.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=F21w6Ayw35c&ab_channel=MiguelAngelAlcedoLetran
No sé com ni on va sortir el concepte de “valor”. Si ens oblidem d'aquesta paraula, crec que el bescanvi no era mala idea. Posem que tu tens unes quantes gallines i jo uns quants conills; posem que jo necessito una gallina i tu me la dónes, sense més ni més; el dia que tu necessitis un conill, jo t'ho dono, sense més ni més. Ens donem allò que realment necessitem, sense que hi entri cap tipus de valor que no sigui la necessitat real... Sí, ja sé que això ara és impensable, però a què molaria?.
EliminaA la cançó de Paco Ibáñez, quan diu que "els diners fan iguals al duc i al ramader", no ho tinc tan clar... No és el mateix mil euros per a un duc que per a un ramader, ni de bon tros 🤦♀️. I aquí torna entrar la maleïda paraula "valor".
Ai, amic!, quins dilemes em planteges.
Petonets dolcets, Jota.
Em sembla que hi ha poques coses que els diners no puguin moure.
ResponEliminaJa ho deia aquella allò de "money makes the world go round".
El cor. I ho crec fermament.
EliminaDiuen que tothom té un preu, però jo no ho crec.
Aferradetes, Risto.
En un joc de jocs,
ResponEliminala innocència es perd,
també es troba.
qui sap si...
Molt trist perdre-la, quan un sap com és.
EliminaGràcies pel teu haiku!.
Aferradetes, qui sap si...
Poderós cavaller són els diners... Una trista realitat des de la infància, efectivament. Tot i així, vull pensar que no tot ho mouen els diners. L'amistat i els afectes veritables no es podran comprar mai.
ResponEliminaM'agrada molt la teva foto, pel moment reflectit i pel joc de llums i ombres que has aconseguit capturar. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
Per qué darrere de l'amor, l'amistat, l'afecte sempre hi posem: vertader, del bo, molt gran... ?. Són necessaris aquests adjectius?... jo crec que no ho haurien de ser. És amor, amistat, efecte... o no!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
A mitjans dels 50 del segle passat, en plena postguerra vam aprendre a parlar gairebé simultàniament mentre apreníem que a casa hi havia pocs diners.
ResponEliminaI tot això que vam viure, sembla que ara només són "batalletes de persones grans". Com diem (alguns), els diners no surten de davall les pedres, s'han de guanyar o mal guanyar en moltes ocasions.
EliminaAferradetes, Xavier.