Nit de setembre de Stooshinoff 2021
Els havia reunit a tots en aquell espai, per les seves cares es podria dir que no estaven molt contents.
—Quin espai més petit m'ha deixat a mi!.
—Què dius?, jo que tinc un gran espai i no em llueix com a tu.
—No vos queixeu, a mi gairebé no em veuen entre tanta ombra.
—Jo tinc un espai petitó, ja en va bé... perquè sóc a primera fila i se'm veu bé.
—Ai nois!, a mi em trepitja aquest i estic cansat de dir-li que em faci lloc.
—xxt... calleu!, crec que ve algú...
S'obrí la porta i entrà tota la comitiva, el batlle, la regidora de cultura, el cap de la policia local, uns quants càrrecs importants de la comarca, gent de l'alta societat i ell, el pintor. Tot van ser lloances envers la seva obra, tot i que les seves cares eren un cromo de tots colors.
Els quadres tenen dret a dir la seva.
ResponElimina;)
Petonets, sa lluna!
I tant que sí, fins i tot els colors!.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Com sempre, un relat d'allò més original!!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.😉
EliminaAferradetes.
heheheh.... els polítics i el "postureig"! .... no sigui dit que no hi entenen :D
ResponEliminaSalut !.
Què dius?, si tots són uns experts.😅
EliminaAferradetes, Artur.
Je, je... Eso pasa mucho.
ResponEliminaBesos
Cuando un@ no entiende, mejor quedarse calladit@, que está más mon@.
EliminaBesos
Molt surrealista.
ResponEliminaA mi m'agrada molt jugar amb la realitat i donar-li mil voltes.
Petons.
Quan vaig veure la proposta no ho tenia gens clar, al final em vaig deixar guiar pels colors i els possibles personatges.🤔
EliminaPetonets, Xavi.
Un bon relat, Paula.
ResponEliminaParlaven les pintures, enfadades, però ves a saber com devien acabar, després de sentir tantes lloances (i segurament tantes bestieses dels polítics i/o entesos). No crec que les pintures els hi agradi res del que diuen d'elles, no sé ben bé per què... he, he, he...
Aferradetes, ninona!
Moltes gràcies!.
EliminaBen tipes de tot plegat, segur!. Suposo que més d'un comentari no té res a veure amb allò que representen.😅
Aferradetes, preciosa.
Unes taques de color molt humanes!! Bé podria tractar-se dun grup de persones buscant el millor lloc per sortir a la foto. Un relat molt original i molt ben resolt partint de la imatge proposada. Enhorabona y aferradetes ben fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaRealment es queixaven les taques de color, tot i que també podrien ser persones que busquen sortir a la foto. Ja saps, la interpretació de cadascú!.🤭
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
jejej de vegades els convencionalismes ens fan admetre coses que ni valorem ni entenem.
ResponEliminapodi-.
Aquest "quedar bé" que ens fa menys humans.😅
EliminaAferradetes, Carles.
These looked like masks thrown out like rubbish in the street.
ResponEliminaDoncs no ho sé ben bé, no hi entenc massa d'abstracte. El títol del quadre és "Nit de setembre".😅
EliminaAferradetes, roentare.
Amb una exposició tan acolorida, que menys que se't quedi la cara com un cromo. ;-)
ResponEliminaCom ja t'han dit, un relat ben original i surrealista. M'agrada!
Abraçades.
Com la que se'm va quedar a mi quan vaig veure la proposta.🤭
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Es un fiel reflejo, de lo que ocurre en la vida real.
ResponEliminaUn abrazo.
Ni más, ni menos.😉
EliminaBesos, Antonia.
Jo de pintura hi entenc ben poc, això d’entrada. Tot i així, en quan a l’art abstracte, per mi, mai intento entendre’l ni interpretar-lo. De l’art abstracte l’únic que li demano és que em sorprengui, m’atrapi, d’antuvi que capti la meva atenció. Res més. Dels pintors abstractes que m’han deixar empremta podria anomenar Victor Vasarely, també Mark Ronhko, inclús Wassily Kandinsky i algun més que ara no recordo el seu nom. Però penso que també hi ha molt de frau i engany. Sóc dels que penso que el veritable valor és el nom del pintor, és el que es valora i en aquest sentit l’art és un refugi monetari com ho és el or. Les autoritats ja se sap, utilitzen la diplomàcia i són els bufons de la cort.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Aquesta impressió de la que parles també em passa a mi, només que en tota mena d'art... o m'atrapa o no em diu res. Sóc bastant despistada amb els noms dels artistes, el que realment mou alguna cosa en mi és la seva obra i no sempre completa (un quadre, una escultura, una peça musical, una fotografia...), per tant pagaria (en cas de poder arribar-hi) per l'art i no per l'artista.
EliminaEls polítics i/o les autoritats utilitzen una diplomàcia mal entesa.😅
Aferradetes, Joan.
m'ha encantat el teu bloc. sóc basca, però em ve molt bé llegir en català per no perdre'l. t'invito a passar-te pel meu, encara és molt nou però pujaré coses interessants https://granlibroeditorialchiquita.blogspot.com/
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaJa he passat pel teu blog i em sembla molt interessant.😉
Aferradetes, Sanhoycal.
Tan surrealista como los implicados. Que quién los entiende con tanta incongruencia. Solo ellos que si saben a lo que van.
ResponEliminaBesitos.
No hay nada que entender o... quizás todo... ¡quién sabe!.😉
Elimina¡Gracias por tu visita!.
Besos, Sara.
Ay, Señor, el arte moderno, una comitiva de politicos y "gente gorda"... Que espanto...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Todos cortados por el mismo patrón.
EliminaAferradetes, amic.
"Contra qui va dirigit aquest elogi?", recordo que deia Montserrat Roig.
ResponEliminaSe'n diu adulació, més aviat, del que fan aquests senyors.
Molt bona inspiració, la teva!
I es nota tant si és elogi o si és adulació. 😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
L'art és tan discutible que fins i tot les obres s'auto-critiquen.
ResponEliminaHe, he, he... sí!.😉
EliminaAferradetes, Xavier.