Amb això que els arbres miren cap al cel, m'has recordat un relat que vaig escriure una vegada, sa lluna. El tinc aquí: https://arrelats.ctfc.cat/relat.html. Una foto preciosa, on el verd és precisament, allò que s'espera. Aferradetes.
Entro poquìssim i quasi no recordo com contestar-te al teu comentari. Gràcies. Veig que tens unas fotografies molt boniques. També escrius molt bé. Recordo quan ens vem trobar. Aferradetes.
És una fotografia especial i molt bonica. Els arbres i el verd que tant necessaris se'ns fan… a la llum del capvespre són pura màgia. Ells miren cap al cel i nosaltres també hauríem de fer-ho més sovint.
Moltíssimes gràcies!. Tota la natura ens és necessària, els arbres, la pluja, el sol... i tota ella és màgia. Quina pena que la maltractem!. M'hi quedo sovint embadalida mirant el cel.😉
Veritablement els arbres són els nostres amics, o fins i tot més que això. Saramago explicava que el seu avi, molt malalt i sentint-se morir, va voler acomiadar-se de tots els arbres del seu hort abraçant-se a cadascun, com un familiar més!! Molt bonica la instantània del sol de la tarda colant-se entre els arbres del camí. Enhorabona, Paula!!👍🤗😘
La llum els dona als arbres una aurèola que els fa esperits del matí.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Molt ben interpretada, Alfred.
EliminaAferradetes.
Excel·lent fotografia. Sense els arbres predria molt.
ResponEliminapodi-.
Moltes gràcies!.
EliminaLa vaig fer amb el cotxe en marxa, no conduïa jo és clar. El conjunt em va agradar.
Aferradetes, Carles.
Amb això que els arbres miren cap al cel, m'has recordat un relat que vaig escriure una vegada, sa lluna. El tinc aquí: https://arrelats.ctfc.cat/relat.html. Una foto preciosa, on el verd és precisament, allò que s'espera.
ResponEliminaAferradetes.
Un projecte molt bonic, nina. A més del relat principal, he llegit el de la figuera i, en tenir un moment, me'ls miraré tots.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Tresa.
Perdidos estaríamos sin ellos.
ResponEliminaCierto, poco quedaría ya.
EliminaBesos
Agullones els sentits amb els teus haiku.
ResponEliminaPreciosa contrallum.
Aferradetes!!!
M'has fet cercar el significat d'agullonar. Una altra paraula per a mi.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Tinta la ploma
ResponEliminacamins sota els estels,
arbres si són verds.
qui sap si...
Sempre em sorprens.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Excel·lent contrallum!!!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Josep.
Ellos saben bien donde mirar. Preciosa luz dorada.
ResponEliminaBuen septiembre .
Un abrazo.
¡Muchas gracias!.
EliminaTe deseo un buen viaje.
Aferradetes, Laura.
Beautiful sky
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Un contraluz precioso, amiga, como lo es el haiku...
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
Et felicito.
ResponEliminaUn altre meravellós.
Petons.
Els vaig rescatant per allà on els deixo.😊
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
Todo un fogonazo de luz que aún nos permite ver esos árboles . Abrazo
ResponEliminaFue un instante mágico, recogido desde un coche en marcha.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Tant de bó, aquest verd perduri !
ResponEliminaSalut ;)
No tothom estima els arbres... i és una pena molt gran.
EliminaAferradetes, Artur.
Esa luz del atardecer es prodigiosa en la fotografía.
ResponEliminaUn abrazo
Cierto, tiene su magia.
EliminaAferradetes, Antonia.
That is not just deLIGHTful; it's TREElightful! ;-)
ResponEliminaGairebé com el de Nadal, però més natural.😉
EliminaAferradetes, Sean.
Entro poquìssim i quasi no recordo com contestar-te al teu comentari. Gràcies. Veig que tens unas fotografies molt boniques. També escrius molt bé. Recordo quan ens vem trobar. Aferradetes.
ResponEliminaPer aquí seguim, tot i que cada vegada som menys.
EliminaGràcies a tu per venir!.
Aferradetes, nina.
Beautiful blog
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes.
És una fotografia especial i molt bonica.
ResponEliminaEls arbres i el verd que tant necessaris se'ns fan… a la llum del capvespre són pura màgia. Ells miren cap al cel i nosaltres també hauríem de fer-ho més sovint.
Aferradetes, preciosa!
Moltíssimes gràcies!.
EliminaTota la natura ens és necessària, els arbres, la pluja, el sol... i tota ella és màgia. Quina pena que la maltractem!.
M'hi quedo sovint embadalida mirant el cel.😉
Aferradetes, preciosa.
Veritablement els arbres són els nostres amics, o fins i tot més que això. Saramago explicava que el seu avi, molt malalt i sentint-se morir, va voler acomiadar-se de tots els arbres del seu hort abraçant-se a cadascun, com un familiar més!! Molt bonica la instantània del sol de la tarda colant-se entre els arbres del camí. Enhorabona, Paula!!👍🤗😘
ResponEliminaNo m'estranya, els arbres d'una banda estan arrelats a la terra i de l'altre gairebé toquen el cel, ho tenen tot.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
La mirada sense l'arbre que la vesteix no seria igual.
ResponEliminaTens raó, no seria la mateixa.
EliminaAferradetes, nina.