Per què em sedueixen tant,
deixant-me embadalida?.
Tres elements com tres déus,
envaeixen el meu esperit.
La terra, amb un toc de verdor,
on la flora brolla fèrtil, exuberant,
mentre les roques dibuixen formes
que em conviden a somiar.
La mar, aigua clara, aigua viva,
de vegades calma, d'altres tempesta,
que des de l'infinit porta missatges
que arriben al cor com l'escuma.
El cel, on es desperten batalles
de raigs i trons, vents i pluges,
mostra avui un discret raig de sol
que m'escalfa amorosament la pell.
Qui gosa posar fronteres a la mar,
si mirant lluny, cel i mar es fonen,
si aquest paisatge és la meva llar,
com la lluna el meu llit de somnis.
[Agost ~ 2021]
Res de tan variat com el paisatge que exposes, Sa lluna. Veus els canvis, de cap a cap del dia, de cap a cap de les estacions, cel dins del cel, blau sobre blau i uns pins que volen abeurar-se en el somni. Una abraçada.
ResponEliminaTot canvia, com nosaltres mateixos, res és igual encara que pugui enganyar els nostres sentits.
EliminaMoltes gràcies, Olga.
Aferradetes.
Elements fixes i contínuament canviants que, tot i les llampegades i bufetades que la mar pugui fer, donen tranquil·litat: sempre hi són.
ResponEliminapodi-.
El nostre paisatge sempre hi és. Canvia com noltros ho fem, però poques persones ens asserenen com ell.
EliminaAferradetes, Carles.
Un espectáculo diario diferente. Disfruta de ellos.
ResponEliminaBesos
Lo tengo lejos, pero en cuanto puedo me escapo a verlo.
EliminaBesos, Erik.
Terra, mar i cel... això no és poc.
ResponEliminaA mi també m'embadaleixen, però, però, però molt millor sense humans.
Petons.
Aquesta foto està presa abans de la pandèmia, és un raconet on no hi trobes gaire gent, ni a l'estiu com pots veure, sssst! 😉
EliminaPetonets, Xavi.
Un poema preciós, amb un final magnífic que ja respon la teva primera pregunta: és la teva llar, com la meva, la terra, el mar, el cel, com un bressol immens que ens gronxa i ens dona pau.
ResponEliminaUna aferradeta ben bressolada.
I nosaltres ens deixem engronsar per obtenir aquesta pau.
EliminaAferradetes, nina.
4 Elementos, Tierra, Agua, Aire, Fuego
ResponEliminaHas descrito tres elementos de forma maravillosa, falta el fuego, que para nosotros lectores de tu blog, de tus poemas, lo vemos, notamos el fuego en la pasión con la que utilizas el verbo para regalarnos poemas e ideas.
Cert, no parlo del foc perquè en aquest paisatge és un element que podria fer mal. Això no vol dir que no em sigui igualment atractiu... M'agrada saber que, les petites espurnes dels meus sentiments, arriben més enllà d'aquest foli que s'obre davant meu com un confessionari, on abocar alegries i penes, veritats i fantasies, il·lusions i somnis.
EliminaGràcies a tu, per ser-hi.
Petonets amb pessics.
Precioso, amiga, ese canto a la naturaleza... A tu paisaje...
ResponEliminaUn abrazo
Así de preciosa es mi isla, mi tierra, mi paisaje.
EliminaAferradetes, amic.
Gràcies per regalar-nos aquest paisatge que, amb el teu permís, també em faig una mica meu. Hi ha llocs que ens omplen l'esperit, ens donen força i ens treuen un somriure intern.
ResponEliminaI les teves paraules descriuen i transmeten els sentiments que bateguen dins teu.
Aferradetes plenes de pau, nina
Hi ha lloc per tothom que se'l estimi.
EliminaEm regala tanta pau que m'és impossible descriure-la.
Aferradetes dolcetes, Núria.
Sembla mentida que hi hagi gent que no tingui cap càrrec de consciència quan contamina, embruta, maltracta la terra, i el medi ambient. Hauria de ser un crim amb càstigs ben durs.
ResponEliminaEncara hi ha gent que es creu que la Terra és seva i que poden fer el que els vingui de gust. Jo lis diria, què deixareu als vostres fills?.
EliminaAferradetes, Risto.
El teu paisatge de llum,
ResponEliminacel i mar, esperant-te a la nit,
ferms els peus a terra,
et retenen a la capbussada,
que les onades et reclamen.
Petonets!
Si hi hagués lluna plena, no em retindria res i això que no sé nedar. 😉
EliminaDeixant les bromes a part, m'ha agradat molt el teu poema. Moltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Sa vida és un canvi constant😉
ResponEliminaPer a bé o per a mal, tot canvia... fins i tot noltros.
EliminaAferradetes, Jfc.
El teu pasisatge és molt bonic,,,La terra on cada primavera floreixen les plantes com somnis, La mar amb l'aigua transparent i les onades que van i venen, el cel amb tempestes, sol, i a la nit lluna i estels...
ResponEliminaM'agrada molt el teu paisatge , el teu poema i la teva foto!
Petonets, Lluneta.
La part de la Serra de Tramuntana és, per a mi, de les millors de l'illa. Suposo que és perquè té de tot. 😉
EliminaMoltes gràcies, Roser!
Aferradetes.
Moltes gràcies per ensenyar-nos aquest bocí de bressol de vida a través de la teva poesia. Penso que mai la naturalesa diu una cosa, passi el temps que passi, i la saviesa en diu una altra. Aferradetes per a tu. Bon cap de setmana.
EliminaBon cap de setmana.
EliminaMoltes gràcies per acostar-te fins al meu blog i desitjar-me tota la salut del món, bé de fet el blog el vaig regalar a les famílies d'ells, va ser quan vaig guanyar un premi (el pots trobar al lateral del blog) Al principi només era un Club de Lectura amb veu alta (per ells es molt important que sigui així), i amb els tems vaig pensar que les seves famílies havien de saber que era i com ho feia tot allò, i vaig crear el blog. Els hi ensenyo, els pregunto, soc l'Anna Franc, soc e vaixell, el "Winnipeg" el de Pablo Neruda i també el germà d'un noi i el pare de la Meritxell. Si a la novel·la el pirata perd la brúixola, jo en faig una. I si no entenen el perquè a « La Volta al món en 80 dies» guanya l'aposta també ho fem i ho demostrem, tot això sense deixar de llegir. No et pots imaginar la quantitat de vida que em donen, i com és de gratificant. Són meravellosos. També escric per la Comunitat Internacional del Mieloma Múltiple, que és la meva malaltia des de fa 21 anys.
No et vull cansar més, només portar-te fins aquí el blog que tu i dius la teva i em fas feliç de llegir-te. Ahir no sé què dimonis va passar que mentre tu escrivies jo encara no havia acabat. Segur que eren els nans de WordPress (Que cansat i penedit que estic d'ell!!)
Moltíssimes gràcies.
Aferradetes!
https://vivenciesjosep.wordpress.com/2021/08/11/landreu-una-infancia-marcada/
https://vivenciesjosep.wordpress.com/tag/comentaris-a-robinson-crusoe/
Una gran "feina" portar il·lusió a totes les persones que ho necessitin. M'agrada passar pel teu blog, em dones una altra visió de les coses que passen i que em fan reflexionar, tan necessari per avui dia.
EliminaMoltes gràcies pels teus comentaris.
Bon cap de setmana i unes aferradetes, Josep!.
Ps: Ja ho tenen això els blogs, de vegades es tornen bojos.
Mar, cielo y tierra deleitándonos. Y siempre seduciéndonos. Cuidemos más este hogar que tenemos. Preciosos versos.
ResponEliminaCuídate Paula.
Un abrazo.
Sí, es una labor de todos, un compromiso.
Elimina¡Muchas gracias!
Buen finde, Laura.
Abrazote.
Una inspiració sense fronteres, com el cel i el mar que es fonen.
ResponEliminaDe vegades desapareix, però sempre torna. 😉
EliminaAferradetes, nina.