05 d’agost 2021

PETiTES GOTES

 

Com una font quan raja,

plena de petites gotes tremolant. 

Així la vida  que s'escola,

gota a gota, a cada instant. 

[Agost ~ 2021]

32 comentaris :

  1. Passen els dies, els mesos i els anys i gota a gota un dia ens quedarem secs.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llei de vida, ja saps que no està en les nostres mans.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Gota a gota, verso a verso

    Salluneta me has provocado una enorme sonrisa al evocarme a Machado, y como él decía en "Cantares" del cual tomo este fragmento, que es lo que nos haces sentir con tus poemas


    yo amo los mundos sutiles,
    ingrávidos y gentiles,
    como pompas de jabón.

    Me gusta verlos pintarse
    de sol y grana, volar
    bajo el cielo azul, temblar
    súbitamente y quebrarse...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta saber que et trec un gran somriure, així com ho fas tu amb aquest recordatori d'en Machado.
      Gràcies per la teva subtilesa. 😉

      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  3. Anònim5.8.21

    ufff, se me ha escapado el comentario sin poder repasarlo...

    ResponElimina
  4. Gota a gota,
    la vida se'ns en va.
    Com aquestes notes
    que també sonen,
    per acabar com les gotes.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada moltíssim en Chopin i la interpretació de Lang Lang és magnífica.
      La vida se'ns en va, però la música sempre queda.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  5. Depèn de com visquem la vida, passa de pressa o a poc a poc, de nosaltres depèn una mica...
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un instant no és tota una vida, tot i que podria ser ben bé.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  6. I donem per fet que la font continuarà amb les seves petites gotes i hauríem de donar-les un valor infinit, no tant en el sentit d'estalviar-les si no en el de valorar-les perquè a l'igual que la vida, un dia la font podria ser que... Mentre ragi, donem-la el valor de tressor que té.

    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant l'una com l'altra són grans tresors i no sabem mai quan ens mancaran. Valorar-les i no fer-les malbé està en les nostres mans.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  7. Que fresquito con el día que he pasado por estas tierras.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Ojalá la hubiera tenido cerca!
      Por aquí ha apretado fuerte también.

      Aferradetes, Erik.

      Elimina
  8. Tant de bon mai se'ns assequi la font.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia o l'altre serà el moment, mentrestant gaudim de la frescor de l'instant.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  9. Gota a gota, la font ens calma la set i ens refresca.
    Nota a nota, la música ens omple els sentits.
    I així se'ns escolen els instants que val la pena viure.
    Preciós tot.
    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat molt com ho dius.
      Gràcies!

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  10. Poques i ben dites paraules, per a una veritat indiscutible !.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc dona de poques paraules. 😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  11. No hi ha remei, l'aigua com la vida només raja en una direcció. Només aprofitar al màxim cada gota, i ser font, si pot ser, per a qui passe a la vora i necessite beure...

    Lletres, imatge i música en perfecta harmonia. Gràcies :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, també hem de ser font per a qui ho necessiti. Trobo la teva reflexió molt bona. Gràcies a tu!

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  12. Quina metàfora més bonica, Paula! Les petites gotes de la vida que tremolen i s'escolen a cada instant. I quin virtuosisme el pianista!
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si per a tothom, per a mi és així.
      En Lang Lang és un gran mestre.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  13. Mentre que la font ragi hi ha esperança. I mentre nosaltres anem "rajant" hem d'aprofitar la vida. Tant de bo que siguem com la font que raja neta, que dona frescor, que calma la set.

    Una aferradeta d'aigua clara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber aprofitar la vida, sempre amb lucidesa.

      Aferradetes tranquil·les.

      Elimina
  14. Em recordes aquell poema de Papasseit, Proverbi, que diu:

    Així la rosa enduta pel torrent,
    així l'espurna de mimosa al vent,
    la teva vida, sota el firmament.

    Sona igual!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, té certa musicalitat.

      Gràcies pel poema!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  15. Que bonito!!!!
    Me encanta ese "temblar de gotas" y el fluir, como la vida misma que escurre, pasa, pero también nos sacude con acontecimientos bellos y otros no tanto,... que pasarán...como todo.. impecable entrada en su brevedad, pero de gran belleza y profundidad, como la música y la fotografía Un abrazo y buen finde!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida en un instante, tan sólo un suspiro.

      ¡Muchas gracias, Eli!
      Besos.

      Elimina
  16. Caram, posa algun tipus de recipient a sota perquè no es perdi més aigua, i aprofita-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de fer una queixa a la Generalitat, perquè vaig fer la foto en un dels meus viatges per Catalunya, es veu que per allà vos sobra l'aigua. 😉

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina

Benvinguts al racó!