Salluneta me has provocado una enorme sonrisa al evocarme a Machado, y como él decía en "Cantares" del cual tomo este fragmento, que es lo que nos haces sentir con tus poemas
yo amo los mundos sutiles, ingrávidos y gentiles, como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse de sol y grana, volar bajo el cielo azul, temblar súbitamente y quebrarse...
I donem per fet que la font continuarà amb les seves petites gotes i hauríem de donar-les un valor infinit, no tant en el sentit d'estalviar-les si no en el de valorar-les perquè a l'igual que la vida, un dia la font podria ser que... Mentre ragi, donem-la el valor de tressor que té.
Gota a gota, la font ens calma la set i ens refresca. Nota a nota, la música ens omple els sentits. I així se'ns escolen els instants que val la pena viure. Preciós tot. Aferradetes, bonica
No hi ha remei, l'aigua com la vida només raja en una direcció. Només aprofitar al màxim cada gota, i ser font, si pot ser, per a qui passe a la vora i necessite beure...
Lletres, imatge i música en perfecta harmonia. Gràcies :)
Mentre que la font ragi hi ha esperança. I mentre nosaltres anem "rajant" hem d'aprofitar la vida. Tant de bo que siguem com la font que raja neta, que dona frescor, que calma la set.
Que bonito!!!! Me encanta ese "temblar de gotas" y el fluir, como la vida misma que escurre, pasa, pero también nos sacude con acontecimientos bellos y otros no tanto,... que pasarán...como todo.. impecable entrada en su brevedad, pero de gran belleza y profundidad, como la música y la fotografía Un abrazo y buen finde!
Passen els dies, els mesos i els anys i gota a gota un dia ens quedarem secs.
ResponEliminaPetons.
Llei de vida, ja saps que no està en les nostres mans.
EliminaPetonets, Xavi.
Gota a gota, verso a verso
ResponEliminaSalluneta me has provocado una enorme sonrisa al evocarme a Machado, y como él decía en "Cantares" del cual tomo este fragmento, que es lo que nos haces sentir con tus poemas
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
M'encanta saber que et trec un gran somriure, així com ho fas tu amb aquest recordatori d'en Machado.
EliminaGràcies per la teva subtilesa. 😉
Aferradetes, Jota.
ufff, se me ha escapado el comentario sin poder repasarlo...
ResponElimina¡Ay, siempre la perfección!...
EliminaGota a gota,
ResponEliminala vida se'ns en va.
Com aquestes notes
que també sonen,
per acabar com les gotes.
Petonets!
M'agrada moltíssim en Chopin i la interpretació de Lang Lang és magnífica.
EliminaLa vida se'ns en va, però la música sempre queda.
Aferradetes, Alfred.
Depèn de com visquem la vida, passa de pressa o a poc a poc, de nosaltres depèn una mica...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Un instant no és tota una vida, tot i que podria ser ben bé.
EliminaAferradetes, Roser.
I donem per fet que la font continuarà amb les seves petites gotes i hauríem de donar-les un valor infinit, no tant en el sentit d'estalviar-les si no en el de valorar-les perquè a l'igual que la vida, un dia la font podria ser que... Mentre ragi, donem-la el valor de tressor que té.
ResponEliminaPODI-.
Tant l'una com l'altra són grans tresors i no sabem mai quan ens mancaran. Valorar-les i no fer-les malbé està en les nostres mans.
EliminaAferradetes, Carles.
Que fresquito con el día que he pasado por estas tierras.
ResponEliminaBesos
¡Ojalá la hubiera tenido cerca!
EliminaPor aquí ha apretado fuerte también.
Aferradetes, Erik.
Tant de bon mai se'ns assequi la font.
ResponEliminaUn dia o l'altre serà el moment, mentrestant gaudim de la frescor de l'instant.
EliminaAferradetes, Risto.
Gota a gota, la font ens calma la set i ens refresca.
ResponEliminaNota a nota, la música ens omple els sentits.
I així se'ns escolen els instants que val la pena viure.
Preciós tot.
Aferradetes, bonica
M'ha agradat molt com ho dius.
EliminaGràcies!
Aferradetes, nina.
Poques i ben dites paraules, per a una veritat indiscutible !.
ResponEliminaSalut :)
Sóc dona de poques paraules. 😉
EliminaAferradetes, Artur.
No hi ha remei, l'aigua com la vida només raja en una direcció. Només aprofitar al màxim cada gota, i ser font, si pot ser, per a qui passe a la vora i necessite beure...
ResponEliminaLletres, imatge i música en perfecta harmonia. Gràcies :)
Sí, també hem de ser font per a qui ho necessiti. Trobo la teva reflexió molt bona. Gràcies a tu!
EliminaAferradetes, Pep.
Quina metàfora més bonica, Paula! Les petites gotes de la vida que tremolen i s'escolen a cada instant. I quin virtuosisme el pianista!
ResponEliminaAferradetes!
No sé si per a tothom, per a mi és així.
EliminaEn Lang Lang és un gran mestre.
Aferradetes, preciosa.
Mentre que la font ragi hi ha esperança. I mentre nosaltres anem "rajant" hem d'aprofitar la vida. Tant de bo que siguem com la font que raja neta, que dona frescor, que calma la set.
ResponEliminaUna aferradeta d'aigua clara.
Saber aprofitar la vida, sempre amb lucidesa.
EliminaAferradetes tranquil·les.
Em recordes aquell poema de Papasseit, Proverbi, que diu:
ResponEliminaAixí la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.
Sona igual!
Sí, té certa musicalitat.
EliminaGràcies pel poema!
Aferradetes, nina.
Que bonito!!!!
ResponEliminaMe encanta ese "temblar de gotas" y el fluir, como la vida misma que escurre, pasa, pero también nos sacude con acontecimientos bellos y otros no tanto,... que pasarán...como todo.. impecable entrada en su brevedad, pero de gran belleza y profundidad, como la música y la fotografía Un abrazo y buen finde!
La vida en un instante, tan sólo un suspiro.
Elimina¡Muchas gracias, Eli!
Besos.
Caram, posa algun tipus de recipient a sota perquè no es perdi més aigua, i aprofita-la!
ResponEliminaHauré de fer una queixa a la Generalitat, perquè vaig fer la foto en un dels meus viatges per Catalunya, es veu que per allà vos sobra l'aigua. 😉
EliminaAferradetes, Xexu.