"El tiempo pasa, pesa, pisa, posa, el tiempo besa y escupe,
el tiempo entierra y a veces, permite el olvido".
D. L. Pardo Olaya -
És igual si t'amagues o no
perquè no pares mai el teu rodar.
La vida em va cavalcant
amb un galop curt i profund,
i amb les mans fermes a les regnes,
moviments rítmics i suaus,
assoleixo la honestedat,
la confiança i la llibertat.
El temps passa, trepitja i se'n va.
[Octubre ~2021]
El temps és una cosa que nosaltres ens entestem a mesurar.
ResponEliminaQuan cada un ja té el seu.
Petonets!
La Andrea la vaig conèixer quan començava, en un centre cívic fent els seus primers passos amb la trompeta. Els entesos li auguraven un bon futur i així ha estat. Bé per ella.
No hi ha mesures pel temps... pot ser molt llarg o escapar-se entre les mans.
EliminaNo la coneixia, ha estat una bona troballa per a mi. Té una veu preciosa pel jazz.
Aferradetes, Alfred.
Per molt que enredem la cosa, el temps passa i potser no ens n'adonem però el temps hi és, allà rere les branquetes fins i tot.
ResponEliminaSummertime, que fins avui era el meu despertador els dies de feina.
podi-.
Hi és i ja no hi és!, com en un joc de màgia.
EliminaA mi, amb una cançó com aquesta, em costaria molt anar a la feina. 😉
Aferradetes, Carles.
No se para no aunque a veces con una foto lo creamos parar.
ResponEliminaMaravillosa, Porgy & Bess
Besos
Es la única manera que conozco que se pueda parar. Bueno, mirándolo desde esa perspectiva dos, una foto o la muerte.
EliminaBesos, Erik.
Buen poema reflexivo.
EliminaBesazooooo y que tengas una buena semana.
¡Muchas gracias, Paula!
EliminaFeliz domingo... besos.
Tens raó el temps passa i se'n va, sense que nosaltres podem aturar-lo. De vegads algun record, fa que el podem retenir una mica, però cada dia va una mica més de pressa!
ResponEliminaUn poema molt reflexiu i una foto meravellosa.
Petonets, Lluneta.
Els records ens fan ubicar-los en el temps, però no ho atura.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Roser.
Tempus fugit, El tiempo huye, ciertamente se nos escapa, tratamos de apresarlo, pero ya sea en recuerdos, canciones, o fotos, adquiere un tono sepia, que nos induce irremediablemente a la añoranza, o quizás melancolía, pero también es cierto que somos el resultado de ese tiempo, de lo que ha acontecido y de como lo hemos asumido.
ResponEliminaPero el tiempo también es relativo, una bella sentencia así lo dice.
“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”
Mario Benedetti
Salluneta, siempre sorprendiendo e inspirándonos
En poc temps pots fer un repàs a tot el que has viscut, com també somiar tot el que t'agradaria viure; però a la fi, només és un resum sense massa detalls. Podríem pintar de colors tots aquells instants que més ens han agradat, com tots els que voldríem tenir; se'ns queden amb tonalitats sèpies tots aquells que ens produeixen enyorança o melangia; però d'això se'n diuen sensacions o emocions, en cap moment parlem de temps.
EliminaEl temps se'ns escapa entre els dits, com ara, des de que he començat aquest comentari. Entre que parlo d'ara, ja han passat uns segons... tot i així, parlar del temps com fan els grans poetes, ens el fan més llarg o més curt, més insuportable o més amable...
Com sempre, amic meu, un plaer parlar amb tu.
Petonets amb pessics.
Ja tens raó ja que el temps passa i sempre ens trepitja una mica o un molt. Però només podem fer que anar amb ell fins a on es pugui... Al menys que ens tracti bé, que això no està mai assegurat. Bon poema, Paula. Aferadetes.
ResponEliminaM'uneixo al teu desig de que ens tracti bé, perquè tots sabem que no sempre és així. De moment, seguim amb ell fins on puguem...
EliminaGràcies!
Aferradetes, nina.
El temps trepitja... com ho fa a vegades (involuntàriament) la parella de ball.
ResponEliminaM'agradaria més que en trepitgés la parella de ball que (ni això tinc) no el temps, tant si és voluntari com no. 😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Avui un poema meu:
ResponEliminaEL TIEMPO
El tiempo es el payaso/
que se ríe de nosotros/
el viento que nos barre/
de los ojos la mirada/
el dueño de huesos muertos/
y esperanzas desgarradas/
es el juez inmisericorde/
en la corte del gran drama/
el que no tiene precio/
ni clemencia que valga/
el cuchillo que no tiembla/
y asesina por la espalda.
Petons.
El tiempo no tiene piedad, aquí "ni pinchamos, ni cortamos".
EliminaHe d'agrair-te molt, moltíssim el teu poema.
M'ha encantat.
Petonets, Xavi.
El temps passa i com més vius, amb més pressa. Cal aprofitar-lo i no entestar-nos ens volguer-lo aturar.
ResponEliminaAferradetes
Encara que el vulguem aturar, tots sabem que no es pot. La pregunta seria, ho sabem aprofitar?
EliminaAferradetes, Josep.
El temps no el podem aturar, a vegades passa més depressa a vegades més a poc a poc, segons les vivències. No hi podem fer res, intentar passar els moments més durs el millor que es pugui.
ResponEliminaM'agraden molt aquestes fotos tan "enredades", de vegades també en faig.
Molt maco tot, imatge i paraules.
Aferradetes de diumenge
Les branques (vivències) ens impedeixen ni tan sols tocar-lo. Aquesta és la idea de la foto "enredada". 😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes dolcetes.
El temps, a passet de puça , va fent camí ! :)
ResponEliminaAbraçades !!
De puça, de puça... no ho tinc tan clar. Que de segon en segon, aviat es passa una hora... i així, ja se t'ha passat la vida. 😉
EliminaAferradetes, Artur.
"El temps se'n va, el temps se'n va, senyora,
ResponEliminano és pas el temps, nosaltres ens n'anem..."
Això diu Ronsard en un sonet que expressa la realitat. I parlant del temps, aquesta setmana ja girarem full de calendari i rellotge, et sembla poca cosa? Una abraçada Lluneta.
Gairebé res em sembla poca cosa, fins i tot el "no fer res" ja és una gran cosa.
EliminaAferradeta ben forta, Olga.
"El temps passa, trepitja i se'n va": la poesia el reté.
ResponEliminaLa poesia ho endolceix.
EliminaAferradetes, nina.
Bueno, alguien lo dijo: Todas las horas nos van hiriendo, y la ultima nos mata...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Así parece ser...
EliminaAferradetes, amic.
Has hecho un poema precioso con esa buena imagen.
ResponEliminaEsta niña, que ya no es tan niña, es un portento, la sigo hace unos años y es tremenda.
Un abrazo
¡Muchas gracias!.
EliminaA la niña, ya no tan niña, la descubrí hace poco y me encanta.
Aferradetes, Fernando.
Tants invents i tanta tecnologia i encara no han sabut inventar la m`quina per aturar el temps!!!
ResponEliminaTens tota la raó! 😉
EliminaAferradetes, Risto.