26 d’octubre 2021

TOTS DE COP . . .


Enfrontar-se, sempre enfrontar-se, és la manera de resoldre els problemes i si no hi ha solucions... s'han acabat els problemes?. Plouen i sempre tots de cop, ja tens tots els paraigües cobrint-te, però tot i així, entre les escletxes llisquen i acaben tocant-te... enfonsant-te en la desesperació. Impossible ignorar-los, no els pots deixar als llimbs de les paraules no dites, esperant que amb el temps desapareguin. La preferència la saps, encara que urgeixi tot. Si no veus solució amb el més petit, com es solucionarà el més gran?... La sensació de petitesa et té immòbil, mentre els problemes encara hi són. 

32 comentaris :

  1. No hi ha prou paraigües per aixoplugar-te de la pluja de problemes que sempre ens van caient a sobre.
    Dit això, cal esquivar-los i enfrontar-s'hi en la mesura de les nostres possibilitats de combatre'ls.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha problemes que no es poden esquivar o tornaríem a la edat de pedra. Possibilitat de combatre'ls?, molt escasses.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Per voltes que els hi donem, seguiran allí i potser es faran mes grossos ...cal enfrontar-los i voluntat per vèncer-los, encara que no serà fàcil !.
    Bona nit :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és ben bé per manca de voluntat, és més per possibilitats.
      No, com gairebé tots els problemes, no és gens fàcil.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  3. Els problemes desgraciadament són inherents a la vida.
    I res no ens pot aixoplugar d'ells.
    Cal mirar de resoldre'ls, però si n'hi ha que no tenen solució... què podem fer-hi?
    Les persones som molt poca cosa, tots, i sovint les solucions no estan a la nostra mà.

    Una abraçada molt forta, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a més, sempre apareixen tots junts, com si et caigués una gran tormenta a sobre. El primer cop et deixa en xoc, després vas pensant amb les solucions fins que te n'adones que no ho pots assumir tot... i com ho fas si tot t'urgeix?.

      Aferradeta dolça, Carme.

      Elimina
  4. La foto es estupenda, tanto por la toma como la luz y por ese buen blanco y negro. La reflexión me parece muy acertada.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  5. Bueno,pues cuándo lleguen habrá que solucionarlos. Mientras tanto a que preocuparse.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. En ello estamos, porque de llegar... ya han llegado.

      Besos.

      Elimina
  6. Però tenir paraigües, i bastants, sempre pot ajudar a enfocar les coses sense el dramatisme que otorgaria el fet que et caigui tot l'aiguat a sobre i sense aixopluc. Ara, que també penso, que algunes persones necessiten mullar-se de ple per tal de prendre els problemes amb decisió.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si un viu amb els mínims, qualsevol entrebanc te fa trontollar, tenint coratge per enfrontar el que sigui... però el coratge no ho és tot.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  7. Amb el pas del temps he descobert que aïllant-me desapareixen molts problemes... i en això estic.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et pots aïllar del món, però no deixes de necessitar una gelera, una rentadora, una cuina... oi?. Pots portar una vida molt austera, però tot i així, tens necessitats que no pots obviar.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Supose que és inevitable: hi ha temporades així, en què els problemes plouen tots alhora i sobre mullat, i sembla que no hi ha aixopluc suficient per a afrontar-los. I tot el que a un se li acut dir, a qui travessa una d'aquestes maltempsades, sembla buit i superficial. I amb tot, cal dir-ho: força, amainarà, segur... Una abraçada gran (i que gran, la foto)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, si els problemes vinguessin d'un en un i espaiats (ja sabem que la vida no és color de rosa), es complica i molt quan tots es posen d'acord i et fan la punyeta...
      Gràcies!

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  9. Parlar hauria de ser la solució sempre, però a vegades l'interlocutor és sord i mut i llavors el diàleg és impossible. Potser un paraigua ben gran, on encabir-te, a recer de pluges i diluvis seria la solució, però malauradament no en tenim de paraigües d'aquests i l'únic que ens queda és impermeabilitzar-nos perquè l'aigua no ens amari.
    Ànims i aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si els problemes són de comunicació, estic totalment d'acord amb tu, parlar és l'única solució, sempre que les dues parts vulguin parlar.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  10. Paraigües: un bon estri per protegir-se de la pluja.
    Hauríem de ir també paraproblemes, parapenes, paratristeses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que seria un bon negoci, si ho inventes pensa a fer la patent. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  11. Ni tots els paraigues del món evitaran que ens mullem quan en caigui una de grossa.
    Com evitar-ho?. Molt difícil. Com en medicina, primer cal detectar la malaltia i després posar-hi remei sempre que sigui possible.
    Magnífica foto!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normalment no en ve una de grossa, com dius tu, sembla que es posin d'acord per no deixar-te respirar. Molt complicat!

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  12. Uno debe seguir y por mas previsiones que se tiene siempre pasara algo. Te mando un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre pasa algo y siempre pasa a pares, por mucho que te cubras parece que no puedes con todo...

      Bienvenida, JP!
      Besos.

      Elimina
  13. Ojalá esos paraguas supieran contener todos los problemas y nos resbalaran afuera. Me gusta la foto.
    Buen puente Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Ojalá fuera así, pero no!

      Feliz tarde, Laura.
      Abrazote.

      Elimina
  14. Anònim30.10.21

    Diuen que no hem d'esperar que passi la tempesta sinó aprendre a conviure amb ella... però és tan difícil, oi? I més si és una tempesta d'aquelles grosses, amb problemes que plouen per totes bandes i no saps ni per on començar. Què resols primer? I si no té solució? Són situacions desesperants.
    La foto m'agrada molt, en tinc una de semblant (de fa molts anys), amb paraigües de colors.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre poden trobar una manera de solucionar-ho, però no és ni de bon tros com ho arranjaries si poguessis. Com dius tu, què resols primer, si tot t'urgeix?.

      El diumenge passat era la primera fira a Inca, hi havia un carrer ple de paraigües de colors, vaig fer-lis unes quantes fotos, entre elles la que veus. Gràcies!

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  15. "Life isn't about waiting for the storm to pass. It's about learning to dance in the rain": m'agrada aquesta cita!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de fa uns quants anys, la meva vida és ballar constantment sota la pluja. Em poden fer trontollar les tempestes, però sempre tir cap endavant, tot i que no deixo d'estar farta de tanta pluja...

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  16. Hem d'intentar resoldre els problemes, però de vegades no tenen solució, aleshores és millor oblidar-los...M'agrada molt aquesta foto, cada paraigua ens aixopluga, però entre l'un i l'altre els problemes poden regalimar, potser si fossin de colors, els farien fora.
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha urgències que no es poden oblidar, ja m'agradaria poder deixar-les en un racó, però ni això.
      Els paraigües són de diferents colors. A l'hora que vaig fer la foto, era més maca en blanc i negre. Gràcies!

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!