De colors ens va cobrint la tardor,
tons vius d'escarlata, ataronjat o safrà,
i amb un cop de vent, sorgeix el poema.
Sacsejada per la força, tot el meu cos es vessa,
barrejada amb les gotes de les primeres pluges.
Cada fulla em parla de la felicitat, la sensualitat
i la lentitud amb la qual despulla els seus arbres,
va fent un solc en mi i en tot el que m'envolta,
perquè també és amplada, distància i profunditat,
Reviurà o emmalaltirà els meus somnis?
[Octubre ~ 2021]
Poema de tardor no és una il·lusió.
ResponElimina"Il·lusió o somni, la tardor és tardor" diria un clàssic.
La tardor sempre arriba, tant li fa si tenim somnis o il·lusions.
EliminaAferradetes, Xavier.
Confio en que revisquin els somnis !. A pesar de ser l'estació de la nostàlgia, els seus colors , son força vius i encoratjadors... que així sigui !.
ResponEliminaAbraçades ;)
També hi confio, malgrat la nostàlgia.
EliminaAferradetes, Artur.
Me encanta esta foto, los colores, la composición y por supuesto el motivo.
ResponEliminaEl texto también es muy bonito y reflejo estupendamente los sueños de otoño.
Un abrazo y buena semana
Para hacer este tipo de fotos, las ferias son un auténtico lujo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Y ahora se nos llenara todo de colores cálidos paradójicamente a que nos baje la temperatura.
ResponEliminaBesos
Quizás sea por eso mismo, la naturaleza es muy sabia.
EliminaBesos, Erik.
Precioses paraules sobre els somnis de tardor.
ResponEliminaLa foto es molt bonica i reflecteix perfectament els colors i sabors d'aquesta època de l'any.
Aferradetes
És una proposta de la Núria. Com podíem triar foto, vaig trobar aquesta de les fires de tardor. Gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Reviurà els somnis, la tardor... confiem-hi!!!
ResponEliminaBona aportació, Paula!
Jo tinc dues aportacions començades, dues idees embastades, aviat al blog.
Aferradetes de tardor.
És complicat, però mai dic que no. 😉
EliminaEsperant la teva aportació, Carme.
Aferradetes.
Tinc unes ganes de fer un arrós amb rovellons o una sopa d'aquests bolets... però enguany aquests colors de tardor no els estic veient al mercat.
ResponEliminapodi-.
M'encanta l'arròs amb esclat-sangs, però les carabasses no m'agraden gens.
EliminaAferradetes, Carles.
La tardor tarda en arribar
ResponEliminael que l'estiu tarda en marxar.
L'hivern espera el seu torn,
mentre la primavera dorm.
M'agrada molt el poema que m'has deixat, a més de tenir molta raó.
EliminaAferradetes, Risto.
Preciosa imatge i molt ben trobades les paraules per definir aquesta estació. Sensualitat, força i sensibilitat. I com diu l'Artur esperem que els somnis revisquin. Molt bonica aportació, m'emporto aquests somnis cap al meu espai.
ResponEliminaGràcies per la teva participació, aferradetes nina
Contenta de que t'agradi!
EliminaGràcies per fer-nos pensar i poder dir.
Aferradetes, nina.
Estimo la tardor perquè allunya la calor i va buidant els carrers de moltes coses que em desagraden.
ResponEliminaM'agradaria descriure tants colors com fas tu, però soc home i ja saps que som molt limitadets.
Petons.
M'agrada la primavera i la tardor, perquè el temps és més suau i els colors més macos.
EliminaNo hi ha limitacions per les persones sensibles. 😉
Petonets, Xavi.
Amb la tardor em sento còmode,
ResponEliminaafluixen les temperatures,
pugen els colors,
se senten les olors
de l'aigua a la terra
i l'optimisme creix per que sí.
Petonets!!!
Què agradable és sentir aquesta olor a terra banyada!
EliminaTambé em sento còmoda quan afluixen les calors.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Alfred.
Preciosa. Que sigan las hojas desnudando árboles y regalando colores que nos llega otro otoño guapo.
ResponEliminaBuen miércoles Paula.
Un abrazo.
Parece que por aquí ya ha llegado. Lo mejor: los colores, lo peor: el frío que ya está haciendo de las suyas.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amiga.
Aquest any la tardor ha començat com cal, veurem com continuarà...Els seus colors són tan bonics que passejant pel bosc una es queda embadalida...I és que aquest ´res el meu mes!!!
ResponEliminaMolt bonica la foto de les carabasees, de vegades però el seu significat no és tan poètic!!!
Petonets, Lluneta.
Doncs sí, donar carabasses -tant si és entre dos, com si és a un estudiant- no és massa poètic, però ho era menys antigament quan es donava les seves llavors per allunyar els pensaments impurs i lascius. Deu ser per això que a mi no m'agraden gens ni mica... 😉
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Muy bella imagen, con unos colores preciosos.
ResponEliminaFeliz dia, amiga
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
Precioso post otoñal, me ha gustado mucho. Un abrazo desde el Cantábrico a mi querido Mediterráneo.
ResponEliminaMe alegra mucho que te guste. ¡Muchas gracias!.
EliminaOtro abrazo de vuelta.
M'agrada molt aquest "i amb un cop de vent, sorgeix el poema": és que el poema en ell mateix és com el vent. I hi ha cops de vent que et poden fer feliç...
ResponEliminaNo sempre sorgeixen, però quan ho fan, sí que em fan feliç.
EliminaGràcies, Helena!
Aferradetes.
Caram, sa lluna! M'has convençut. M'ho has fet remirar tot d'una altra manera. Ja estic veient la tardor que fins i tot a mi m'agrada.
ResponEliminaAferradetes.
Doncs estic contenta que ho vegis d'una altra manera. 😉
EliminaAferradetes, Tresa.