04 d’octubre 2021

SOMNiS DE TARDOR


De colors ens va cobrint la tardor,
tons vius d'escarlata, ataronjat o safrà,
i amb un cop de vent, sorgeix el poema.
Sacsejada per la força, tot el meu cos es vessa,
barrejada amb les gotes de les primeres pluges.
Cada fulla em parla de la felicitat,  la sensualitat
  i la lentitud amb la qual despulla els seus arbres, 
va fent un solc en mi i en tot el que m'envolta,
perquè també és amplada, distància i profunditat, 
Reviurà o emmalaltirà els meus somnis?
[Octubre ~ 2021]

34 comentaris :

  1. Poema de tardor no és una il·lusió.
    "Il·lusió o somni, la tardor és tardor" diria un clàssic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor sempre arriba, tant li fa si tenim somnis o il·lusions.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  2. Confio en que revisquin els somnis !. A pesar de ser l'estació de la nostàlgia, els seus colors , son força vius i encoratjadors... que així sigui !.
    Abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi confio, malgrat la nostàlgia.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  3. Me encanta esta foto, los colores, la composición y por supuesto el motivo.
    El texto también es muy bonito y reflejo estupendamente los sueños de otoño.
    Un abrazo y buena semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para hacer este tipo de fotos, las ferias son un auténtico lujo.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  4. Y ahora se nos llenara todo de colores cálidos paradójicamente a que nos baje la temperatura.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quizás sea por eso mismo, la naturaleza es muy sabia.

      Besos, Erik.

      Elimina
  5. Precioses paraules sobre els somnis de tardor.
    La foto es molt bonica i reflecteix perfectament els colors i sabors d'aquesta època de l'any.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una proposta de la Núria. Com podíem triar foto, vaig trobar aquesta de les fires de tardor. Gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Reviurà els somnis, la tardor... confiem-hi!!!
    Bona aportació, Paula!

    Jo tinc dues aportacions començades, dues idees embastades, aviat al blog.
    Aferradetes de tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És complicat, però mai dic que no. 😉

      Esperant la teva aportació, Carme.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Tinc unes ganes de fer un arrós amb rovellons o una sopa d'aquests bolets... però enguany aquests colors de tardor no els estic veient al mercat.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta l'arròs amb esclat-sangs, però les carabasses no m'agraden gens.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  8. La tardor tarda en arribar
    el que l'estiu tarda en marxar.
    L'hivern espera el seu torn,
    mentre la primavera dorm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el poema que m'has deixat, a més de tenir molta raó.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  9. Anònim5.10.21

    Preciosa imatge i molt ben trobades les paraules per definir aquesta estació. Sensualitat, força i sensibilitat. I com diu l'Artur esperem que els somnis revisquin. Molt bonica aportació, m'emporto aquests somnis cap al meu espai.

    Gràcies per la teva participació, aferradetes nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contenta de que t'agradi!
      Gràcies per fer-nos pensar i poder dir.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  10. Estimo la tardor perquè allunya la calor i va buidant els carrers de moltes coses que em desagraden.
    M'agradaria descriure tants colors com fas tu, però soc home i ja saps que som molt limitadets.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la primavera i la tardor, perquè el temps és més suau i els colors més macos.
      No hi ha limitacions per les persones sensibles. 😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  11. Amb la tardor em sento còmode,
    afluixen les temperatures,
    pugen els colors,
    se senten les olors
    de l'aigua a la terra
    i l'optimisme creix per que sí.

    Petonets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què agradable és sentir aquesta olor a terra banyada!
      També em sento còmoda quan afluixen les calors.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  12. Preciosa. Que sigan las hojas desnudando árboles y regalando colores que nos llega otro otoño guapo.
    Buen miércoles Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parece que por aquí ya ha llegado. Lo mejor: los colores, lo peor: el frío que ya está haciendo de las suyas.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, amiga.

      Elimina
  13. Aquest any la tardor ha començat com cal, veurem com continuarà...Els seus colors són tan bonics que passejant pel bosc una es queda embadalida...I és que aquest ´res el meu mes!!!
    Molt bonica la foto de les carabasees, de vegades però el seu significat no és tan poètic!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, donar carabasses -tant si és entre dos, com si és a un estudiant- no és massa poètic, però ho era menys antigament quan es donava les seves llavors per allunyar els pensaments impurs i lascius. Deu ser per això que a mi no m'agraden gens ni mica... 😉

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Muy bella imagen, con unos colores preciosos.
    Feliz dia, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  15. Precioso post otoñal, me ha gustado mucho. Un abrazo desde el Cantábrico a mi querido Mediterráneo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra mucho que te guste. ¡Muchas gracias!.

      Otro abrazo de vuelta.

      Elimina
  16. M'agrada molt aquest "i amb un cop de vent, sorgeix el poema": és que el poema en ell mateix és com el vent. I hi ha cops de vent que et poden fer feliç...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre sorgeixen, però quan ho fan, sí que em fan feliç.

      Gràcies, Helena!
      Aferradetes.

      Elimina
  17. Caram, sa lluna! M'has convençut. M'ho has fet remirar tot d'una altra manera. Ja estic veient la tardor que fins i tot a mi m'agrada.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs estic contenta que ho vegis d'una altra manera. 😉

      Aferradetes, Tresa.

      Elimina

Benvinguts al racó!