Els pagesos ja han fet la seva feina i ara volen festejar-ho.
Tots van cap a la plaça amb els seus millors draps.
Comença la cavalcada amb el so de xeremies, tamborets i fobiols.
I els amics... de la tercera edat.
Pels infants potser sigui la seva primera vermada.
Pels grans, que ja en porten unes quantes, és com bufar i fer ampolles.
El camp i les vinyes sempre presents, tant pels grans com pels més petits.
I la sobrassada per berenar, què bona està!.
Binissalem en festa, vi i somriures que uneixen a tot un poble.
¡No hay remedio somos unos borrachines...!
ResponEliminaSalud
¡De haberlos haylos, cierto! 😉
EliminaLas fotos no son de este año, desde la pandemia no se ha hecho.
Besos.
Digam ignorant però no coneixia la paraula "vermada" i m'ha encantat. La verema (que diem aquí) sempre es una festa plena de celebracioms.
ResponEliminaAferradetes
Aquí es diu vermada, com vermadors als qui van a vermar. 😉
EliminaAferradetes, Josep.
La família materna havia fet vi, i també l'havien comprat a cellers de la Terra Alta i després venut per les cases de Terrassa. La meva mare m'explicava que ella havia arribat a trepitjar el raïm per treure'n el most. Un tema apassionant i que ens lliga amb la història.
ResponEliminaBinissalem és un poble molt vinculat amb el vi i amb la pedra. Fan aquesta festa cada any, a finals de setembre.
EliminaAferradetes, Xavier.
Hi ha moltes localitats que tenen la seva Festa de la Verema. Són tota una tradició que mostra com tenim d'arrelada la nostra gran cultura vitivinícola.
ResponEliminaAquesta de Binissalem que ens ensenyes sembla genial, a veure si aviat es pot tornar a fer i els carrers del poble es tornen a omplir tal com es veu a les teves fotos.
I és que ja tenim ganes que tornin les festes populars...
De fet, tots tenim ganes de tornar a la normalitat, començar a veure somriures i donar-nos aferradetes. Les tradicions sempre han estat un punt per reunir-se tots. Esperem que l'any vinent ho puguem fer.
EliminaAferradetes, Mac.
Jo tampoc coneixia la paraula vermada, m'agraden molt aquestes variacions dels mots segons les zones de la nostra parla. I m'agrada molt la sensació que el dona en llegir-ho: jo no ho dic així, però sé perfectament el que vol dir. Una sensació que escalfa el cor.
ResponEliminaQuina festa més bonica i participativa!
Aferradetes de vermadores que ja han acabat la feina i van a la festa
En les variacions rau la riquesa de la nostra llengua. Ens entenem i això és el que compta.
EliminaÉs una festa gran, on es reuneixen tota la gent del poble i dels voltants. Comença el divendres, amb el sopar a la fresca, on en cada carrer treuen les taules i sopen tots plegats fideus de vermar. El dissabte al matí es fan els darrers retocs a les carrosses i a la tarda surt la cavalcada. La festa dura fins a la matinada de diumenge.
Aferradetes de festa, nina.
Espero que estas fiestas populares que se celebran alrededor de los productos que dan sus tierras no se pierdan y que sigan reuniendo al pueblo. Bueno primero a ver si vuelven a celebrarse como antes...
ResponEliminaUna buena forma de celebrarla es publicar este reportaje. El tonel es impresionante, nunca había visto uno así.
Un abrazo
Las fiestas populares no se pierden, por lo menos en los pueblos de por aquí. Ésta ya lleva dos años sin hacerse, esperemos que el año que viene podamos celebrarlo como toca.
EliminaBinissalem es tierra de vinos, no nos extrañan estos toneles. 😉
Aferradetes, Fernando.
Enguany no s'ha fet, dius. Però quan es feia era ja només una tradició que seguia una població que majoritàriament no pertanyava ja a la pagesia o encara els seus protagonistes eren aquells que festejaven d'antuvi?
ResponEliminapodi-.
Hi ha molta gent del poble que fa feina al camp, particularment a les vinyes. La gent jove que no té treball o que estan de vacances, fan la recollida del raïm. També hi ha bodegues que estan en actiu des de la dominació romana de l'illa, allá per l'any 100 AC. Una setmana dedicada al vi durant la qual resulta imprescindible degustar els fideus de vermar, recepta típica d'aquestes dates que combina pasta amb carn de be, sobrassada i espècies. Per descomptat, acompanyats d'una copa de vi.
EliminaCom pots veure, viuen i festegen el vi.
Aferradetes, Carles.
Aquestes festes tradicionals són molt maques, gràcies per ensenyar-nos aquestes imatges que fan goig. I jo tampoc coneixia la paraula vermada ni fobiols. Dos mots més que he après. ja ho diuen: no te n'aniràs a dormir sense saber alguna cosa nova.
ResponEliminaEspero que es pugui tornar a fer la vermada.
Aferradetes, bonica
Espero que no vagis a dormir fins més tard, però ja has après una cosa nova. 😉
EliminaSegurament l'any vinent o això espero.
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Gràcies per compartir aquesta festa.
ResponEliminaNo la coneixia.
M'agrada molt que no es perdi el passat.
Petons.
Mentre hi hagi vinyes, hi haurà raïm i també vi. Com tampoc pot mancar aquesta festa pels binissalemers i per a tothom que hi vulgui anar.
EliminaPetonets, Xavi.
Todo un bello documento, amiga... A ver si algun dia subo alguna imagen de tu isla, que digo yo que por algun sitio tendre...
ResponEliminaUn abrazo
Celebro que te haya gustado.
EliminaVeamos cómo se ve mi isla desde tu cámara, si es que las encuentras. 😉
Aferradetes, amic.
Desitjo que hagi sigut una bona vermada i la collita sigui de les bones pel vi ! :)
ResponEliminaBona festa i abraçades !!
Una gelada el passat mes d’abril i una calabruixada el juliol, varen malmenar una part d’una producció que s'esperava dins la normalitat, pel que fa a quantitat. Les varietats més primerenques com Chardonnay ha baixat un 26%, Moscatell ha baixat un 9%, Giró ha augmentat un 8’5% i la varietat Shirah ha augmentat un 8%. El Manto negro recollit fins ara presenta una qualitat excel·lent. Les pluges registrades entre agost i setembre no han estat massa quantioses i han respectat l'evolució de la maduració del raïm. Es parla d’una producció moderada però de bona qualitat.
EliminaEnguany, com l'any passat, no hem tingut festa. Tothom espera que l'any vinent es pugui fer.
Aferradetes, Artur.
Quina festa més bonica, has fet un reportatge fotogràfic espectacular...
ResponEliminaNosaltres diem quan ve el temps de la verema, els veremadors van a veremar!
Com que els pares eren de pagés, coneixien molts amos de vinyes; ens donaven una bona llesca de pa i ens deien que mengessim tan de raím com volguessim...
Quan tot el frut ja estava collit a la mainada ens deixàven que trepitgessim el raim a les portadores, era la mar de divertit...Visca les tradicions!!!
Petonets, Bonica.
El meu poble no és vitivinícola, però des d'aquí a Binissalem hi ha un set o vuit quilòmetres per carretera. La festa de la vermada va arribar a la meva vida fa uns quaranta cinc anys, quan vaig conèixer al meu ex-marit. Des de llavors vaig participar en les carrosses molts anys seguits, portant-nos el primer premi en diverses ocasions. Vaig aprendre moltes coses de les vinyes i del vermar.
EliminaAferradetes, nina.
Quines imatges més entranyables! I la sobrassada, que bona!
ResponEliminaLa veritat és que m'ho vaig passar molt bé. 😉
EliminaLa sobrassada la tinc prohibida, però de tant en tant la tast i és com una llepolia per a mi.
Aferradetes, Helena.
És molt important vetlar per mantenir ses tradicions. Les noves i les que es perden en la llunyania dels temps.
ResponEliminaJa ho diu el mestre: "Qui perd els orígens perd la identitat."
Es pobles de Mallorca vetlen molt bé ses tradicions... fins ara. Espero que la gent jove en tingui cura.
EliminaAferradetes, Xavier.
Fins que la va assolar la fil·loxera, la meua era també i sobretot una terra de raïm i vi, però la devastació va ser tan gran que no solament va canviar radicalment el paisatge, sinó que fins i tot se'n va perdre la memòria i, amb ella, el que imagine que devia ser tota una cultura i les seues tradicions. Ara, a poc a poc, va recuperant-se la vinya ací i allà i comença de nou a fer-se vi, i un poc de la història que havíem perdut --i que molts simplement ignoràvem-- va renaixent... Magnífiques imatges, com sempre, arrelades a la terra i a les seues tradicions :)
ResponEliminaDe feinejar al camp, només tinc el record de molt petita, quan anava amb els meus pares a collir ametlles a una finca del meu avi. I fixa't que, sent tan petita, ja em va quedar la sensació que era una feina molt dura i això que el producte era per a noltros. És una dedicació total, de dilluns a diumenge, plogui o faci sol, sense comptar amb totes les plagues que puguin fer malbé la collita. És molt esclau i els beneficis tots ho sabem, més i més pèrdues.
EliminaTinc un gran respecte per tots ells, què faríem sense el camp?... Així que quan recordem, d'alguna manera, tot el que fan és una manera d'agrair-lis tota la feina feta.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Pep.
Gran fiesta y a seguir conservando las tradiciones, que muchas se pierden.
ResponEliminaUn abrazo.
Afortunadamente, en los pequeños pueblos de la isla, siguen conservándose.
EliminaAferradetes, Laura.