11 de setembre 2021

APARELLAR-SE

 

Com diria mumareta, -nen, vals ulls per mirar-. Em sento bé, curro i ben plantat... 
Uep!, veig una noia que s'apropa, ara començaré la meva dansa amorosa, plena de sensualitat. Segurament no podrà resistir-se als meus moviments, amb aquestes plomes tan ben fetes i aquest bec tan perfilat. Quan sigui meva, li faré l'amor com ningú més li ha fet, caurà retuda als meus encants. No totes les noies es mereixen aquest cos tan ben fet, aquestes ales tan llargues...

- Bon dia!, no sé si m'he perduda. Em podria dir si estic a prop de l'estany de Banyoles?.
- Eh!... (què no has vist aquest cos de Déu?)
- Si em podría dir si vaig bé per anar al...
- Sí dona, ja hi ets. Què vols fer un tomb amb mi?.
- No, gràcies!. M'espera un noi... allà el veig!, passi un bon dia.

Bah!, aquestes noies joves no saben de categories... crec que em donaré un bany... uf, quina escalfor!!!.

38 comentaris :

  1. Un petit conte ple d'imaginació!!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  2. Li farà de bé el banyet... així li passarà la febrada ! heheehe
    Bon acudit, salluna !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a lo millor també li baixen els fums. 😉

      Gràcies, Artur!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. S'havia fet il·lusions, el pobre. Potser sa marona li va dir massa que era tan guapo... he, he, he... Però vaja, això no és res, una banyadeta i quedarà com nou.

    Molt divertit, Paula!

    Abraçadetes rialleres

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que s'ho tenen molt cregut o els ho han fet creure. Els hi va bé una remulladeta de tant en tant. 😉

      Gràcies, nina!
      Aferradetes amb sorna.

      Elimina
  4. Bueno una pequeña plancha tampoco es para cortarse las venas...

    Ja...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para esos elementos siempre será culpa de los demás, je,je,je!

      Besos, Erik.

      Elimina
  5. Semblava que amb les aus fos més fàcil, més automàtic, però no... ja veiem els coloms com no paren de perseguir-se abans que la femella doni el vist-i-plau.

    Bona nit.
    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En qüestions de l'amor es veu que no. Hi ha d'haver més que una bona planta, diuen que s'anomena "feeling". 😉

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  6. Als que s'ho tenen tan cregut, ja els va bé que els facin tocar de peus a terra de tant en tant.

    Un minirelat ben divertit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no canvia ho té ben cru. 😉

      Gràcies, Mac!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Que no defalleixi.
    Diuen que la perseverança acaba donant fruits.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquest camí que porta, crec que no arribarà enlloc. Si aprèn a mirar més enllà de la seva guixa, potser algún dia tocaran campanes. 😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Anònim12.9.21

    M'has tret un bon somriure! Quins fums, l'ànec. Es pensava que li faria cas i que cauria rendida però segur que qui l'espera és més humil. A veure si això li serveix de lliçó per una altra vegada.
    M'ha agradat molt, Paula. Me l'emporto cap al meu blog. Moltes gràcies per participar!

    Aferradetes de diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per molt bona que fos la dansa, hi ha coses més importants que enamoren més.

      Gràcies a tu per fer-nos escriure!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Carbasses per a l'aneguet guapo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més grosses de les que pensava.
      La seva mareta o l'aigua el consolaran. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. Jeje! Hay personas que no se les puede ni mirar, se hacen unos cocos tremendos...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. A esas personas que no les roce el aire, por si acaso. 😉

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  11. Com diem per aquí, cada ovella amb la seva parella. O cada ovella al seu corral.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que no tenen corral. 😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  12. A aquest, de jove, no li contaren aquell de l'aneguet lleig... No vull ni pensar com serà el seu perfil en instagram ;)

    M'ha fet riure, bon relat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament xerrant només d'ell i les seves "bondats". 😉

      Gràcies, Pep!
      Aferradetes amb humor.

      Elimina
  13. Aquest pobre ànec mascle, ha tingut un goig sense alegria...I l'anegueta ben despistada!
    Peonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'anegueta ja sabia on posar els ulls i l'ànec potser no sabia on era. 😉

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  14. Precioso texto, amiga... Me produce ternura
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿El pato o la pata? 😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  15. Es cierto así hay gente, se derriten
    de cólera si los miras, jaaa.

    Besitos dulces

    Siby

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sólo le preguntó, no sé si llegó a mirarle. 😉

      Aferradetes, Siby.

      Elimina
  16. L'autoestima està bé per anar tirant, però tot te un equilibri ... si et passes pots caure

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot té un equilibri, com bé dius tu. Un s'ha d'estimar, però no és l'únic ser a l'univers.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  17. Un pelín despistado anda el pato, espero que la cita resultara bien.
    Buen jueves Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pato más perdido que un pulpo en un garaje. La pata acudió a su cita como si no hubiera pasado nada.

      Feliz noche, Laura.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Hauria d'haver fet com els galls d'indi, mostrar tots els ornaments possibles, o sigui, brodar-ho, si es volia quedar amb la noia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ell se creia el millor en tot o la seva mare li va fer creure... potser no li va ensenyar que menys és més. 😉

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  19. Que prengui un bany refrescant,
    que no és plat per a la dama.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que pot estar-hi una bona estona,
      què se li refresquin les idees també. 😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina

Benvinguts al racó!