Com diria mumareta, -nen, vals ulls per mirar-. Em sento bé, curro i ben plantat...
Uep!, veig una noia que s'apropa, ara començaré la meva dansa amorosa, plena de sensualitat. Segurament no podrà resistir-se als meus moviments, amb aquestes plomes tan ben fetes i aquest bec tan perfilat. Quan sigui meva, li faré l'amor com ningú més li ha fet, caurà retuda als meus encants. No totes les noies es mereixen aquest cos tan ben fet, aquestes ales tan llargues...
- Bon dia!, no sé si m'he perduda. Em podria dir si estic a prop de l'estany de Banyoles?.
- Eh!... (què no has vist aquest cos de Déu?)
- Si em podría dir si vaig bé per anar al...
- Sí dona, ja hi ets. Què vols fer un tomb amb mi?.
- No, gràcies!. M'espera un noi... allà el veig!, passi un bon dia.
Bah!, aquestes noies joves no saben de categories... crec que em donaré un bany... uf, quina escalfor!!!.
Un petit conte ple d'imaginació!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Li farà de bé el banyet... així li passarà la febrada ! heheehe
ResponEliminaBon acudit, salluna !.
I a lo millor també li baixen els fums. 😉
EliminaGràcies, Artur!
Aferradetes.
S'havia fet il·lusions, el pobre. Potser sa marona li va dir massa que era tan guapo... he, he, he... Però vaja, això no és res, una banyadeta i quedarà com nou.
ResponEliminaMolt divertit, Paula!
Abraçadetes rialleres
N'hi ha que s'ho tenen molt cregut o els ho han fet creure. Els hi va bé una remulladeta de tant en tant. 😉
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes amb sorna.
Bueno una pequeña plancha tampoco es para cortarse las venas...
ResponEliminaJa...
Besos
Para esos elementos siempre será culpa de los demás, je,je,je!
EliminaBesos, Erik.
Semblava que amb les aus fos més fàcil, més automàtic, però no... ja veiem els coloms com no paren de perseguir-se abans que la femella doni el vist-i-plau.
ResponEliminaBona nit.
podi-.
En qüestions de l'amor es veu que no. Hi ha d'haver més que una bona planta, diuen que s'anomena "feeling". 😉
EliminaAferradetes, Carles.
Als que s'ho tenen tan cregut, ja els va bé que els facin tocar de peus a terra de tant en tant.
ResponEliminaUn minirelat ben divertit!!
Si no canvia ho té ben cru. 😉
EliminaGràcies, Mac!
Aferradetes.
Que no defalleixi.
ResponEliminaDiuen que la perseverança acaba donant fruits.
Petons.
Per aquest camí que porta, crec que no arribarà enlloc. Si aprèn a mirar més enllà de la seva guixa, potser algún dia tocaran campanes. 😉
EliminaPetonets, Xavi.
M'has tret un bon somriure! Quins fums, l'ànec. Es pensava que li faria cas i que cauria rendida però segur que qui l'espera és més humil. A veure si això li serveix de lliçó per una altra vegada.
ResponEliminaM'ha agradat molt, Paula. Me l'emporto cap al meu blog. Moltes gràcies per participar!
Aferradetes de diumenge
Per molt bona que fos la dansa, hi ha coses més importants que enamoren més.
EliminaGràcies a tu per fer-nos escriure!
Aferradetes, nina.
Carbasses per a l'aneguet guapo.
ResponEliminaMés grosses de les que pensava.
EliminaLa seva mareta o l'aigua el consolaran. 😉
Aferradetes, Xavier.
Jeje! Hay personas que no se les puede ni mirar, se hacen unos cocos tremendos...
ResponEliminaUn abrazo
A esas personas que no les roce el aire, por si acaso. 😉
EliminaAferradetes, Fernando.
Com diem per aquí, cada ovella amb la seva parella. O cada ovella al seu corral.
ResponEliminaN'hi ha que no tenen corral. 😉
EliminaAferradetes, Risto.
A aquest, de jove, no li contaren aquell de l'aneguet lleig... No vull ni pensar com serà el seu perfil en instagram ;)
ResponEliminaM'ha fet riure, bon relat :)
Segurament xerrant només d'ell i les seves "bondats". 😉
EliminaGràcies, Pep!
Aferradetes amb humor.
Aquest pobre ànec mascle, ha tingut un goig sense alegria...I l'anegueta ben despistada!
ResponEliminaPeonets, Lluneta.
L'anegueta ja sabia on posar els ulls i l'ànec potser no sabia on era. 😉
EliminaAferradetes, Roser.
Precioso texto, amiga... Me produce ternura
ResponEliminaUn abrazo
¿El pato o la pata? 😉
EliminaAferradetes, amic.
Es cierto así hay gente, se derriten
ResponEliminade cólera si los miras, jaaa.
Besitos dulces
Siby
Sólo le preguntó, no sé si llegó a mirarle. 😉
EliminaAferradetes, Siby.
L'autoestima està bé per anar tirant, però tot te un equilibri ... si et passes pots caure
ResponEliminaTot té un equilibri, com bé dius tu. Un s'ha d'estimar, però no és l'únic ser a l'univers.
EliminaAferradetes, Manel.
Un pelín despistado anda el pato, espero que la cita resultara bien.
ResponEliminaBuen jueves Paula.
Un abrazo.
El pato más perdido que un pulpo en un garaje. La pata acudió a su cita como si no hubiera pasado nada.
EliminaFeliz noche, Laura.
Aferradetes.
Hauria d'haver fet com els galls d'indi, mostrar tots els ornaments possibles, o sigui, brodar-ho, si es volia quedar amb la noia!
ResponEliminaEll se creia el millor en tot o la seva mare li va fer creure... potser no li va ensenyar que menys és més. 😉
EliminaAferradetes, Helena.
Que prengui un bany refrescant,
ResponEliminaque no és plat per a la dama.
Aferradetes!
Crec que pot estar-hi una bona estona,
Eliminaquè se li refresquin les idees també. 😉
Aferradetes, Alfred.