El pati blau (1913)- Santiago Rusiñol a RELATS CONJUNTS
- Què bonic ha quedat tot! Aquests cossiols plens de flors i les plantes enfiladisses. Serà un goig sortir i anar amunt i avall. Crec que ha quedat molt realista.
- Tu creus?
- Li vam demanar que ho pintés d'un color proper a la mar, dins un ambient de natura pròpia d'un paradís.
- Vols dir?
- Sí, que no ho veus?, un blau intens com l'oceà Atlàntic... ja sé que no és la nostra Mediterrània, però està força bé. A partir d'ara ja podrem passejar per tot arreu...
- I em vols dir com ho farem per nedar-hi, tancats així com estem en aquesta peixera?
- Quina poca imaginació que tens!. Bah, dóna una volta i deixa'm estar, no em ratllis més!.
Es que a vegades coste d'animar a algú a tenir bona imaginació ! :)
ResponEliminaBen trobat ! Abraçades des de el mediterrani !.
Sí, qui no en té, no en té!. 😉
EliminaAferradetes, Artur.
Con tan solo un poco de imaginación todo es posible.
ResponEliminaBesos
Hay "peces" que no tienen ni pizca. 😉
EliminaBesos.
- Has vist que pati més bonic ens han deixat.
ResponElimina- Ho veig igual que sempre.
- Ara és blau i té flors.
- ¿I abans?
- Blanc brut i només plantes sense flors.
- Val!
- Que poc et fixes!
- Estic buscant la sortida.
Petonets!
Aiii les sensibilitats! N'hi ha que en tenen i altres gens ni mica... Ens hem de fixar més en tot el que ens envolta, sense ser tafaners. 😉
EliminaMolt bo el teu diàleg. Si hi vols participar, només has de picar damunt Relats Conjunts.
Aferradetes, Alfred.
És clar que sí, cal veure el costat´de les coses que ens faci més feliços.
Eliminapodi-.
Que ningú no ens robi els somnis malgrat les peixeres en què estem tancats!
EliminaQuin peixet és més feliç? Està clar,oi? Doncs això!
Aferradetes de mar.
Segur que si veus totes les coses que et fan ser més feliç, les penes seran més petites.
EliminaAferradetes, Carles.
No cal ni dir-ho quin és el més feliç, està molt clar Carme. 😉
EliminaAferradetes de blau mediterrani.
La imaginació ens ajuda a sortir de la nostra "peixera" de cada dia. Però és ben cert que qui no en té, doncs no en té.
ResponEliminaBen trobat!! :-)
Cal ser molt imaginatiu per poder treure el cap de la nostra "peixera".
EliminaGràcies, Mac!
Aferradetes.
Deu ser un peix poeta.
ResponEliminaNo hi ha límits pel que sent.
M'ha agradat molt.
:)
Petons.
La poesia sempre ens salva.
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Tu creus? Vols dir?
ResponEliminaN'estàs segura??
Molt i molt segura n'estic, què no ho veus? 😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Que enginyós aquest diàleg! Un es fixa en tots els detalls, l'altre només hi veu pegues... si és que s'ha de saber buscar la part positiva i alegre.
ResponEliminaAferradetes de diumenge, nina
L'altre acabarà donant voltes i voltes en el mateix lloc.
EliminaBon diumenge!
Aferradetes, bonica.
M'encanta aquesta petita peixera en mig de la natura disfressada de blau marí.
ResponEliminaAferradetes
És un quadre preciós on es respira il·lusió.
EliminaAferradetes, Josep.
Taronja i blau anyil, una bona conjunció per a les ànimes pensadores. No sé si els peixos ho veuen així... Una abraçada.
EliminaAlmenys un dels peixos, sí! 😉
EliminaAferradetes, Olga.
jeje! Me encanta tanto el cuadro que te ha inspirado como tu genial relato.
ResponEliminaUn abrazo
Un poquito de humor no nos viene mal con la que está cayendo. 😉
EliminaAferradetes, Fernando.
Jo coneixia un terrassenc que es dedicava a pintar quadres al fons del mar. Allà els peixos s'hi podien apropar lliurement.
ResponEliminaBen complicat ho veig, això de pintar quadres al fons del mar. Segurament tots els peixos se'l miraven encuriosits. 😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Un patio azul, e imaginación a raudales, desde el centro de ese patio vemos el cielo e imaginamos más azul.... cielo y mar, cerramos los ojos y volvemos a imaginar y el momento nos lleva a un poema azul, sin límites ni fronteras
ResponElimina"Calma" de José María De Hinojosa
¿dónde se acaba el mar?
¿dónde comienza el cielo?
los barcos van flotando.
O remontan el vuelo?
se perdió el horizonte,
en el juego mimético
del cielo y de las aguas.
Se fundió el movimiento,
en un solo color
azul, el azul quieto.
Se funden los colores;
se apaga el movimiento.
Un solo color queda;
no existe barlovento.
¿Dónde se acaba el mar?
¿dónde comienza el cielo?
Salluneta, como siempre, y de forma genial estimulas nuestra imaginación
Aclucant els ulls, després de llegir aquest poema, m'imagino l'horitzó serè com la pau que m'ha deixat amb un únic blau, sense límits ni fronteres.
EliminaCom sempre, vull agrair-te aquest instant tan màgic.
Aferradetes ensucrades, Jota.
El azul, desde hace años, es ya el color del Mediterraneo, de tu Mediterraneo...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¿Azul cielo?, así es nuestro Mediterráneo, cálido y acogedor.
EliminaAferradetes, amic.
El peixet tçe poca imaginció, però a tu te'n sobra,o demostres amb aquest diàleg de peixets, que volen nedar en un blau que no és el mar...
ResponEliminaMolts petons.
La peixera és molt petita per a dos. 😉
EliminaAferradetes, Roser.
Tu sí que tens imaginació! En desbordes moltes vegades.
ResponEliminaEspero que no sigui massa. 😉
EliminaAferradetes, nina.
Sort que aviat oblidaran aquesta conversa! Ben trobat!
ResponEliminaNo hi ha com tenir memòria de peix per oblidar les coses aviat. 😉
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Xexu.