18 de gener 2025

TANKA A LA LLIBERTAT


Et sents enclaustrat.
Ser cel, si a dalt mires.
De cap per avall,
a baix, el riu espera.
Vols ser peix o au?. Tria!

[Gener ~2025]

42 comentaris :

  1. Potser tant li fa: es pot ser peix o au, l'important és no sentir-se enclaustrat.
    Aquest cinc versos defineixen molt bé un moment concret, que a mi em sembla que molts ens hi hem trobat algun dia. M'agrada com ho dius. És com solem pantejar-ho, buscant alternatives i jo penso: no importa tant l'elecció, sinó que només ens cal fer bona l'opció que hem pres. Si som peixos, aprofitar de tot allò que és bode serpeixos, i no pensar que hauríem hagut de triar ser aus, i a l'inrevés...

    Bones reflexions abans d'anar a dormir... gràcies, Paula!

    Aferradetes preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També pot ser cel o aigua, però no és el que vol ser el que importa, sinó que surti del moment que viu, on no troba sortida...
      Bona reflexió la teva, nina.
      Aferradetes, Carme.

      Elimina
  2. Ein fliegender Fisch
    lauscht dem Rufen der Eule
    Das möchte ich sein.

    Dein Foto: spektakulär.
    Mein Favorit: Ein Esel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sent un peix volador, gairebé ho tindries tot.
      Tot i que els rucs crec que ni aigua ni saben volar. ;-)
      Moltes gràcies!!
      Küsse, Sean.

      Elimina
  3. Un byn de lujo. Perfectos los reflejos en al agua y la amplia gama de grises es perfecta. También el encuadre me parece muy bien visto.
    Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias por tus palabras!
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  4. I would choose to be a bird. Every time.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre les dues opcions, jo també... no sé nadar! ;-)

      Elimina
  5. Abrazos Paula.
    Buen finde!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Gracias, igualmente!
      Aferradetes ben fortes, Ernesto.

      Elimina
  6. Molt bo.

    Peix o au, només?

    Doncs au...

    I per una altra vida... arbre en una muntanya inaccessible.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Estar segur de voler ser arbre?... Una mica estàtic, oi?...
      També pot ser cel o aigua, jo triaria cel, tot i que l'aigua m'agrada molt, però només per remullar-me els dits. ;-)
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Yo me quedo como estoy... No está el horno para bollos...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es también otra opción... que puede significar que estás muy bien. ;-)
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  8. Estaria bé que sempre tinguéssim l'opció de triar com sortir-nos-en, sovint si ens sentim enclaustrats és justament perquè aquestes opcions no són prou al nostre abast (o ens sembla que no hi són, que, al cap i a la fi, és ben bé el mateix).

    M'ha agradat molt el teu poema, tot i que el títol m'ha semblat un oxímoron... per això de barrejar "tanca" i "llibertat" que són termes ben contradictoris, no trobes? :-DD

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben be així com dius, al sentir-nos enclaustrats no veiem més opcions i és com no tenir-les.
      Moltes gràcies! Doncs sí, tanca i llibertat no van molt de la mà. :-)))
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  9. You framed the image so beautifully

    ResponElimina
  10. Aquest pont, segur,
    l'he traspassat algun dia,
    tu no hi eres.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no, no t'hi vaig veure el dia que jo hi era. ;-)
      Petonets, Alfred.

      Elimina
  11. Preciós poema i bona foto en B/N (és Girona, oi?)
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Sí, és Girona tal qual la vaig deixar fa uns quants anys... molts!
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  12. La fotografia és espectacular, i el text molt ben trobat. A vegades ens hem trobat en aquesta situació, haver de triar entre dues opcions, i l'elecció es fa difícil.
    Un tanka reflexiu que ens deixa pensant. Aquesta és la força dels textos breus, amb poc podem dir molt, preguntar-nos què faríem, deixar-nos en dubte.

    Moltes gràcies, nina.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Al estar en condicions no favorables, de vegades, no es pot fer una tria per impediments físics o psíquics i et sents més enclaustrat que mai... aquesta és la dificultat per triar...

      Un amic em va enviar un haiku d'un japonés que no segueix les regles del 5/7/5, pensava que ho havia guardat, però no el trobo... Era molt interessant...
      Aferradetes, Núria!

      Elimina
  13. Siempre podemos volar, con las alas de la imaginación y si nos introducimos en el agua, nadar como si fuera un pez.
    Feliz domingo de descanso. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Sí, eso siempre!, però que poco parece cuando estás encerrado y no puedes salir...
      ¡Feliz día!
      Besos, Antonia.

      Elimina
  14. Muy bello, las letras y la foto. Paso con retraso a desearte un muy feliz 2025. Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Eric!
      Feliz año para ti también.
      Aferradetes!

      Elimina
  15. Yo soy ave.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me parece estupendo. ;-)
      Besos, Sara.

      Elimina
  16. Anònim19.1.25

    Siendo ave, o pez, caballo en las llanuras, hombre en la cima de una montaña, o quizás hormiga sobre una brizna de hierba, el horizonte siempre se expande ante nuestros ojos, y el cielo sobre nuestras cabezas.

    Un fragmento de un poema de Andrés Mirón, nos dice algo de ello:

    Tan seguro
    estás de que la luz vomitaría
    fantásticas cenizas incoloras,
    como que vas teniendo, desde siempre,
    el corazón precipitado
    a aquello que te salva.
    No hay oficio
    más duro que el de amar. ¡Cuánto te cuesta
    estar amando todo lo perdido!

    Pero te queda corazón; te queda
    un torrente de sangre todavía
    para regar secanos al recuerdo
    y acrecentar el mar de la esperanza.

    Y si además lo aderezamos con una (para mí ) bella melodía, con escenas escogidas de la película "El principito", puedes sentirte parte de todo a la vez, o eso creo.

    https://www.youtube.com/watch?v=M9TSxMs42jY&list=RDEMAImULca30NcSgairlnTtlg&index=18

    Moraleja: No excluyas escogiendo, Sé todo!!

    Sa LLuneta, como siempre haciéndonos pensar y reflexionar con tus post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no cal triar si pots ser-ho tot.
      Imaginació i esperança, dues paraules que diuen molt quan no t'oprimeixen tantes cadenes... in šāʾa -llāh! I que el cor pugui amb tot!
      Agraïr-te el poema i la melodia, molt bells ambdós.
      Petonets dolços, Jota.

      Elimina
    2. Anònim19.1.25

      Penso que és al contrari, la imaginació i l'esperança, justament calen quan hi ha cadenes que ens oprimeixen, perquè amb elles podem trobar camins per recórrer aquests moments d'opressió i incertesa.

      Elimina
    3. Doncs això que dius, també ho pensava jo (en passat)...

      Elimina
  17. M'encanten els teus "pomets".
    Per cert, una foto preciosa de Girona!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!
      Aferradetes i bona nit.

      Elimina
  18. Vaya fotón Paula! Me encanta.
    El poema es también magnífico y le viene genial a la foto.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Fernando!
      Aferradetes.

      Elimina
  19. Entre peix i au, sempre triaré ser au, encara que sigui de vol rasant, perquè no em passi com a Ícar!!😉 Molt bona la foto, amb un enquadrament i un contrast de tons molt encertat. Enorabona, Paula!!👏🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. També prefereixo ser au, tot i que m'agrada molt l'aigua, ho tindria complicat per surar. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Alfons! 😘🤗

      Elimina
    2. Helena Bonals25.1.25

      M'agrada tant de fer natació que preferiria ser un peix.

      Elimina
    3. Vaig començar un curset de natació i aquí es fa sempre a l'hivern, doncs al mes vaig agafar un refredat que em vaig passar més de deu dies al llit i se va acabar la natació.:-(
      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!