Potser tant li fa: es pot ser peix o au, l'important és no sentir-se enclaustrat. Aquest cinc versos defineixen molt bé un moment concret, que a mi em sembla que molts ens hi hem trobat algun dia. M'agrada com ho dius. És com solem pantejar-ho, buscant alternatives i jo penso: no importa tant l'elecció, sinó que només ens cal fer bona l'opció que hem pres. Si som peixos, aprofitar de tot allò que és bode serpeixos, i no pensar que hauríem hagut de triar ser aus, i a l'inrevés...
Bones reflexions abans d'anar a dormir... gràcies, Paula!
També pot ser cel o aigua, però no és el que vol ser el que importa, sinó que surti del moment que viu, on no troba sortida... Bona reflexió la teva, nina. Aferradetes, Carme.
Moltes gràcies! Estar segur de voler ser arbre?... Una mica estàtic, oi?... També pot ser cel o aigua, jo triaria cel, tot i que l'aigua m'agrada molt, però només per remullar-me els dits. ;-) Petonets, Xavi.
Estaria bé que sempre tinguéssim l'opció de triar com sortir-nos-en, sovint si ens sentim enclaustrats és justament perquè aquestes opcions no són prou al nostre abast (o ens sembla que no hi són, que, al cap i a la fi, és ben bé el mateix).
M'ha agradat molt el teu poema, tot i que el títol m'ha semblat un oxímoron... per això de barrejar "tanca" i "llibertat" que són termes ben contradictoris, no trobes? :-DD
Ben be així com dius, al sentir-nos enclaustrats no veiem més opcions i és com no tenir-les. Moltes gràcies! Doncs sí, tanca i llibertat no van molt de la mà. :-))) Aferradetes, Mac.
La fotografia és espectacular, i el text molt ben trobat. A vegades ens hem trobat en aquesta situació, haver de triar entre dues opcions, i l'elecció es fa difícil. Un tanka reflexiu que ens deixa pensant. Aquesta és la força dels textos breus, amb poc podem dir molt, preguntar-nos què faríem, deixar-nos en dubte.
Moltes gràcies! Al estar en condicions no favorables, de vegades, no es pot fer una tria per impediments físics o psíquics i et sents més enclaustrat que mai... aquesta és la dificultat per triar...
Un amic em va enviar un haiku d'un japonés que no segueix les regles del 5/7/5, pensava que ho havia guardat, però no el trobo... Era molt interessant... Aferradetes, Núria!
Siempre podemos volar, con las alas de la imaginación y si nos introducimos en el agua, nadar como si fuera un pez. Feliz domingo de descanso. Un abrazo.
Siendo ave, o pez, caballo en las llanuras, hombre en la cima de una montaña, o quizás hormiga sobre una brizna de hierba, el horizonte siempre se expande ante nuestros ojos, y el cielo sobre nuestras cabezas.
Un fragmento de un poema de Andrés Mirón, nos dice algo de ello:
Tan seguro estás de que la luz vomitaría fantásticas cenizas incoloras, como que vas teniendo, desde siempre, el corazón precipitado a aquello que te salva. No hay oficio más duro que el de amar. ¡Cuánto te cuesta estar amando todo lo perdido!
Pero te queda corazón; te queda un torrente de sangre todavía para regar secanos al recuerdo y acrecentar el mar de la esperanza.
Y si además lo aderezamos con una (para mí ) bella melodía, con escenas escogidas de la película "El principito", puedes sentirte parte de todo a la vez, o eso creo.
Tens raó, no cal triar si pots ser-ho tot. Imaginació i esperança, dues paraules que diuen molt quan no t'oprimeixen tantes cadenes... in šāʾa -llāh! I que el cor pugui amb tot! Agraïr-te el poema i la melodia, molt bells ambdós. Petonets dolços, Jota.
Penso que és al contrari, la imaginació i l'esperança, justament calen quan hi ha cadenes que ens oprimeixen, perquè amb elles podem trobar camins per recórrer aquests moments d'opressió i incertesa.
Entre peix i au, sempre triaré ser au, encara que sigui de vol rasant, perquè no em passi com a Ícar!!😉 Molt bona la foto, amb un enquadrament i un contrast de tons molt encertat. Enorabona, Paula!!👏🤗😘
Vaig començar un curset de natació i aquí es fa sempre a l'hivern, doncs al mes vaig agafar un refredat que em vaig passar més de deu dies al llit i se va acabar la natació.:-( Aferradetes, Helena.
Potser tant li fa: es pot ser peix o au, l'important és no sentir-se enclaustrat.
ResponEliminaAquest cinc versos defineixen molt bé un moment concret, que a mi em sembla que molts ens hi hem trobat algun dia. M'agrada com ho dius. És com solem pantejar-ho, buscant alternatives i jo penso: no importa tant l'elecció, sinó que només ens cal fer bona l'opció que hem pres. Si som peixos, aprofitar de tot allò que és bode serpeixos, i no pensar que hauríem hagut de triar ser aus, i a l'inrevés...
Bones reflexions abans d'anar a dormir... gràcies, Paula!
Aferradetes preciosa.
També pot ser cel o aigua, però no és el que vol ser el que importa, sinó que surti del moment que viu, on no troba sortida...
EliminaBona reflexió la teva, nina.
Aferradetes, Carme.
Ein fliegender Fisch
ResponEliminalauscht dem Rufen der Eule
Das möchte ich sein.
Dein Foto: spektakulär.
Mein Favorit: Ein Esel.
Sent un peix volador, gairebé ho tindries tot.
EliminaTot i que els rucs crec que ni aigua ni saben volar. ;-)
Moltes gràcies!!
Küsse, Sean.
Un byn de lujo. Perfectos los reflejos en al agua y la amplia gama de grises es perfecta. También el encuadre me parece muy bien visto.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias por tus palabras!
EliminaAferradetes, Luis.
I would choose to be a bird. Every time.
ResponEliminaEntre les dues opcions, jo també... no sé nadar! ;-)
EliminaAbrazos Paula.
ResponEliminaBuen finde!
¡Gracias, igualmente!
EliminaAferradetes ben fortes, Ernesto.
Molt bo.
ResponEliminaPeix o au, només?
Doncs au...
I per una altra vida... arbre en una muntanya inaccessible.
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaEstar segur de voler ser arbre?... Una mica estàtic, oi?...
També pot ser cel o aigua, jo triaria cel, tot i que l'aigua m'agrada molt, però només per remullar-me els dits. ;-)
Petonets, Xavi.
Yo me quedo como estoy... No está el horno para bollos...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Es también otra opción... que puede significar que estás muy bien. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Estaria bé que sempre tinguéssim l'opció de triar com sortir-nos-en, sovint si ens sentim enclaustrats és justament perquè aquestes opcions no són prou al nostre abast (o ens sembla que no hi són, que, al cap i a la fi, és ben bé el mateix).
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu poema, tot i que el títol m'ha semblat un oxímoron... per això de barrejar "tanca" i "llibertat" que són termes ben contradictoris, no trobes? :-DD
Abraçades!!
Ben be així com dius, al sentir-nos enclaustrats no veiem més opcions i és com no tenir-les.
EliminaMoltes gràcies! Doncs sí, tanca i llibertat no van molt de la mà. :-)))
Aferradetes, Mac.
You framed the image so beautifully
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, James!
EliminaAquest pont, segur,
ResponEliminal'he traspassat algun dia,
tu no hi eres.
Petonets, sa lluna!
Doncs no, no t'hi vaig veure el dia que jo hi era. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Preciós poema i bona foto en B/N (és Girona, oi?)
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!
EliminaSí, és Girona tal qual la vaig deixar fa uns quants anys... molts!
Aferradetes, Joan.
La fotografia és espectacular, i el text molt ben trobat. A vegades ens hem trobat en aquesta situació, haver de triar entre dues opcions, i l'elecció es fa difícil.
ResponEliminaUn tanka reflexiu que ens deixa pensant. Aquesta és la força dels textos breus, amb poc podem dir molt, preguntar-nos què faríem, deixar-nos en dubte.
Moltes gràcies, nina.
Aferradetes.
Moltes gràcies!
EliminaAl estar en condicions no favorables, de vegades, no es pot fer una tria per impediments físics o psíquics i et sents més enclaustrat que mai... aquesta és la dificultat per triar...
Un amic em va enviar un haiku d'un japonés que no segueix les regles del 5/7/5, pensava que ho havia guardat, però no el trobo... Era molt interessant...
Aferradetes, Núria!
Siempre podemos volar, con las alas de la imaginación y si nos introducimos en el agua, nadar como si fuera un pez.
ResponEliminaFeliz domingo de descanso. Un abrazo.
¡Sí, eso siempre!, però que poco parece cuando estás encerrado y no puedes salir...
Elimina¡Feliz día!
Besos, Antonia.
Muy bello, las letras y la foto. Paso con retraso a desearte un muy feliz 2025. Abrazos.
ResponElimina¡Muchas gracias, Eric!
EliminaFeliz año para ti también.
Aferradetes!
Yo soy ave.
ResponEliminaUn abrazo.
Me parece estupendo. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Siendo ave, o pez, caballo en las llanuras, hombre en la cima de una montaña, o quizás hormiga sobre una brizna de hierba, el horizonte siempre se expande ante nuestros ojos, y el cielo sobre nuestras cabezas.
ResponEliminaUn fragmento de un poema de Andrés Mirón, nos dice algo de ello:
Tan seguro
estás de que la luz vomitaría
fantásticas cenizas incoloras,
como que vas teniendo, desde siempre,
el corazón precipitado
a aquello que te salva.
No hay oficio
más duro que el de amar. ¡Cuánto te cuesta
estar amando todo lo perdido!
Pero te queda corazón; te queda
un torrente de sangre todavía
para regar secanos al recuerdo
y acrecentar el mar de la esperanza.
Y si además lo aderezamos con una (para mí ) bella melodía, con escenas escogidas de la película "El principito", puedes sentirte parte de todo a la vez, o eso creo.
https://www.youtube.com/watch?v=M9TSxMs42jY&list=RDEMAImULca30NcSgairlnTtlg&index=18
Moraleja: No excluyas escogiendo, Sé todo!!
Sa LLuneta, como siempre haciéndonos pensar y reflexionar con tus post.
Tens raó, no cal triar si pots ser-ho tot.
EliminaImaginació i esperança, dues paraules que diuen molt quan no t'oprimeixen tantes cadenes... in šāʾa -llāh! I que el cor pugui amb tot!
Agraïr-te el poema i la melodia, molt bells ambdós.
Petonets dolços, Jota.
Penso que és al contrari, la imaginació i l'esperança, justament calen quan hi ha cadenes que ens oprimeixen, perquè amb elles podem trobar camins per recórrer aquests moments d'opressió i incertesa.
EliminaDoncs això que dius, també ho pensava jo (en passat)...
EliminaM'encanten els teus "pomets".
ResponEliminaPer cert, una foto preciosa de Girona!
Aferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes i bona nit.
Vaya fotón Paula! Me encanta.
ResponEliminaEl poema es también magnífico y le viene genial a la foto.
Un abrazo
¡Muchísimas gracias, Fernando!
EliminaAferradetes.
Entre peix i au, sempre triaré ser au, encara que sigui de vol rasant, perquè no em passi com a Ícar!!😉 Molt bona la foto, amb un enquadrament i un contrast de tons molt encertat. Enorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaTambé prefereixo ser au, tot i que m'agrada molt l'aigua, ho tindria complicat per surar. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗
M'agrada tant de fer natació que preferiria ser un peix.
EliminaVaig començar un curset de natació i aquí es fa sempre a l'hivern, doncs al mes vaig agafar un refredat que em vaig passar més de deu dies al llit i se va acabar la natació.:-(
EliminaAferradetes, Helena.