Avui mataré dos pardals d'un tret, figuradament, és clar!
Per una part, el relat que toca pels 25 dies d'escriptura de la Núria i per l'altra,
el relat que ens proposa la Sue al seu blog...
- Com va anar el viatge?
- Molt bé!
- I que et va cridar més l'atenció?
- Un elefant grog a l'habitació!
- Què dius? Com pot cabre un elefant a l'habitació?
- Doncs sí! Hi havia també un homenet ocupat com una abella sense parar-se ni per beure...
- Què hi té a veure un elefant groc amb l'homenet?
- També hi havia un llop amb pell de xai, passant-ho genial pensant amb el que li trauria al covard del seu cosí... no se'l veia venir... i ell tan feliç com un gos amb dues cues!
- Noi, no entenc res!
- Però quan va veure el que va passar, les formigues li pujaren pels pantalons i va sortir per cames d'allà... i s'oblidà de recollir l'elefant...
- · · · · · · · · · (silenci)
- T'ha menjat la llengua el gat?
- No, però no entenc res de res.
- Ai, noi! Una obra de teatre que vaig anar a veure i que em va encantar!
- Uf, ja deia jo!
- Home, és que t'ho han d'explicar tot fil per randa!!
Surrealista al menos.
ResponEliminaBeso-
Otro que no lo ha entendido. :-)))
EliminaBeso
I pobre de qui digui que no li troba el sentit... de seguida l'acusaran de què s'ha quedat en el passat.
ResponEliminaPetons.
Val més fer mutis i no dir ni piu. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
M'has fet pensar amb Ionesco...
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Amb això em titlles de surrealista? :-)))
EliminaAferradetes, Alfred.
No, he pensat amb el teatre del absurd, Becket...Ionesco...
EliminaNo has vist que t'ho deia de conya, ja t'havia entès. ;-)
EliminaI do like this - thank you for joining us again.
ResponEliminaUn plaer, sempre que puga.
EliminaMoltes gràcies, Sue.
M'has tret un somriure ben ampli avui, he he. Un diàleg ben divertit. Ai, és que mira que no entendre-ho... se li ha de donar tot mastegat, tot fil per randa ;-)
ResponEliminaVeus? Al final hi has pogut participar i no només al repte dels 25 dies sinó al d'un altre blog també, enhorabona!
Gràcies un dia més, aferradetes preciosa.
No entenc com no ho pot entendre. ;-)))
EliminaM'ho has deixat molt fàcil i he pogut combinar els dos. Els dies de metges se'm fan molt pesats, no sabia si estaria bé i si podria. Heu compartit el mateix relat i a mi se m'ha fet més fàcil. Moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
😀😁😂Si està claríssim... hi ha gent que no entén mai res a la primera...
ResponEliminaUna boníssima participació doble, Paula!
Aferradetes, preciosa!
Oi que sí? I fins i tot n´hi ha que ni a la primera ni a la que fa vint.🤭😂
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Me gusta mucho la foto y ese texto que está más claro que el agua...
ResponEliminaPor cierto, estás que no paras!
Un abrazo
You made it pretty easy for yourself with the two flies ;-)))
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Un blanco y negro acertado en su gama de grises. Yo hubiese enfocado claramente la cara del personaje que esta de frente que es en realidad donde está el interés de la escena, pero esta es una opinión absolutamente subjetiva.
ResponEliminaUn abrazo