RECORDO QUE . . .

Recordo que em trucares per veure'ns i quedàrem per anar a dinar fora. Com no sabia què et venia de gust, t'ho vaig demanar i em digueres que tant et feia; així que vaig decidir anar a un vegetarià que hi ha a prop de casa. És un lloc on ho fan bé i tenen hort propi. 

En arribar triarem una taula a la terrassa coberta, només hi havia una parella que em semblaren alemanys, ens saludàrem amb un somriure i ben aviat en va arribar una altra. L'ambient era molt casolà i tot-d'una van venir amb la carta. La conversa entre nosaltres mai s'atura, així que no vam notar que passés gaire estona en servir-nos. Mentre dinàvem vaig veure un nen a l'interior que jugava amb un ós, vaig intuir que els seus pares eren a la terrassa exterior. Estava ben absort amb el seu nou amic, el posava dret i el feia caminar amunt i avall. Hauria pagat per saber a què jugava i quin era el seu monòleg!

Primer plat, segon i postre, abans del cafè digueres que volies fumar i ens aixecàrem per sortir al carrer per no molestar a la gent que ens envoltava, tot i estar en una terrassa.  A la primera calada, la dona de la segona parella s'apropà a nosaltres i ens digué si podíem anar més lluny, que el fum li molestava a la seva parella. La miràrem i vam donar dues passes més avall. Desprès de la terrassa coberta hi ha una escala i ells estaven al fons... era impossible que els arribés el fum... Després sense dir res, pujàrem a fer els cafès. La parella parlava en anglès i els seus "fums" voletejaven per tota la terrassa. A l'hora d'anar-se'n, ella s'apropà i demanà disculpes, dient que el seu marit no podia ensumar el fum... Pobreta! i el marit ni ens va mirar a la cara...

Quan acabàrem de dinar, la propietària vengué a cobrar i ens preguntà si volíem alguna cosa més. Com la conec de fa temps, li vaig explicar el fet i em va contestar que sempre hi ha gent molt especial, a més de dir-nos que a la terrassa sí que es pot fumar... doncs això, és que nosaltres vam sortir fora i el fum, amb el vent que feia, se n'anava cap avall... Ens aixecàrem i la parella d'alemanys ens tornaren a somriure, es sentien feliços després de menjar-se quatre postres... I nosaltres també, en veure els seus somriures.