DIARI- 11/01/2025
Aquest matí, en despertar-me, entrava poca llum per la finestra. Un altre dia gris, he pensat i al obrir les persianes, una fina pluja m'ha mullat els dits, un calfred m'ha pujat de peus a cap. Fred i poca llum, res millor per quedar-se de nou al llit... Una olor a fusta cremada i cendra ha omplert la casa. Ahir a la nit hi va haver foguerons al bar de davant i l'oloreta de llom, sobrassada i botifarró a la graella no era la mateixa que ara m'omplia la boca d'un gust cendrós... Gairebé sense ganes, m'he rentat la cara i he sortit al balcó, seguia plovent i m'he adonat que no es veia ningú que anés a peu. La idea de tornar-me al llit m'ha passat pel cap i me l'he treta en veure l'hora que era, massa tard noia!
Desprès d'esmorzar, m'he assegut per llegir una estona, però no podia concentrar-me amb la lectura. Aixecant els ulls, la imatge de la mare m'ha fet recordar uns fideus que feia quan era petita, fins i tot els he olorat i he pensat que no seria mala idea fer-ne per dinar, un plat de fideus calentons podria treure'm el fred. No era un dinar complicat i si treia de la gelera un grapat de musclos, un altre de cloïsses, unes quantes gambes pelades, dues gambas grans i uns talls de lluç, fent un bon sofregit ja estaria llest. I dit i fet!, m'he posat a preparar-ho. El brou tenia molt bona pinta i a l'hora de posar-hi els fideus, només caldrien nou o deu minutos per menjar.
El dinar m'ha portat anys enrere, quan encara tenia als pares, fins i tot m'ha semblat escoltar a mumarona dient-nos que el dinar era a taula... N'ha quedat un plat per demà o per demà passat, així que podré tenir més temps per fer més coses o per descansar, que d'ençà que vaig a rehabilitació i m'he d'aixecar a les sis del matí, sembla que no acabo la son en tot el dia.
I ara que ho he enllestit tot i ha sortit un raig de sol, em posaré amb la lectura fins que la claror em deixi llegir correctament. Més tard, potser tanqui els ulls una estona i deixi volar la meva imaginació a països desconeguts on no hi faci fred i on la pau sigui requisit indispensable per viure-hi.
Avui no he xerrat amb ningú...
de vegades penso si això em farà perdre la veu un dia...
[Pels 25 dies d'escriptura de la Núria]
El primer tros d'aquest escrit (el de tornar al llit o no moure-s'hi) m'ha fet recordar la cançó "Plou" de Tomeu Penya. Comperteixo amb tu el gust pels fideus a la casola, també per la lectura, i d'uns anys ençà m'he tornat un fredolic. Segurament no serem els únics en compartir aquests gustos. Meravellós i sentit escrit.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Doncs mira, m'has fet escoltar un altre pic la cançó d'en Tomeu! ;-)
EliminaLa colla que hi ha per aquí tenim, més o menys, la mateixa sensibilitat per les coses petites i importants de la vida.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Joan!
It is definitely warm here. We are still deep in the sweaty season. Rain is predicted and I hope we get it.
ResponEliminaHave a lovely day.
No sé què dir-te, sóc poc de la calor asfixiant i del fred encongidor... no ho podem tenir tot!
EliminaEspero que aviat vos plogui per allà.
Bon dia, Sue!!
Quina gana m'has fet venir!
ResponEliminaCrec que podia olorar aquesta flaira gustosa que sortia de la cuina.
Els dies d'hivern tenen l'encant de la introspecció, d'un xic de melangia que, potser, ens fan retrobar-nos.
I, tal vegada, també enyorar una abraçada...
Per si un cas, i amb el teu permís, una de llarga (d'abraçada) i una bosseta de petonets dolços, Paula
Encara n'hi ha un plat, si et ve de gust. ;-)
EliminaLes abraçades i els petonets sempre són benvinguts, l'enyorança és molta i de cada dia més. Així que m'apropo a tu i ens fonem en aquesta abraçada llarga i la bosseta de petons la deixaré per quan no hi siguis. ;-)
Més aferradetes cap allà, Barbo!
Estem sols.
ResponEliminaMés del que sembla...
Cada vegada més xarxes socials que només són un miratge.
El món ha canviat... cada vegada més gent i més sols.
Petons.
Sí, de vegades no es veu... perquè et veuen amb bona cara o que puges posts alegres... la processó va per dins. Es va perdent tot, la família, els amors, les amistats, els bons veïns...
EliminaPetonets, nin!
Impresionante! Vaya pedazo de hoguera!
ResponEliminaEl texto es precioso, muy emotivo.
Un abrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaLleva dos días y aún sigue quemando. ;-)
Aferradetes, Fernando.
M'agrada molt el eu escrit i com has integrat els teus sis sentits en una jornada a casa. Fas que et senti molt a prop. Tant de bo estiguéssim una mica més a prop físicament també.
ResponEliminaEs records, els sons, les olors, tot molt ben explicat, Paula.
Espero que no, que no perdis mai la veu.
Aferradetes dolces, nina!
Tant de bo, nina!
EliminaAixò de la veu ho penso molt sovint, sobretot de divendres a dimarts, com si fos un etern cap de setmana sense dir ni piu...
Moltes gràcies!
Aferradetes dolcetes, preciosa! (Avui amb el vent que fa, t'arribaran ben aviat) ;-)
That bon fire in the middle of city street? Wow
ResponEliminaSí, l'encenen per Sant Antoni gairebé per tots els pobles de l'illa. La gent s'apropa a torrar llom, sobrassada i botifarrons, canten i ballen. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Un bonic relat d'un trosset de dia.
ResponEliminapodi-.
Gairebé de tot un dia! ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Today, I've hardly spoken, either.
ResponEliminaToro Salvaje seems right.
No és el mateix que no et vingui de gust, a que no tinguis ningú amb qui xerrar.🤷♀️
EliminaEn Xavi diu veritats com a punys. ;-)
Aferradetes, Sean.
Molt ben descrites aquestes sensacions, només llegint-les també ens activen cadascun dels sentits.
ResponEliminaJo, com la Carme, també espero que no perdis mai la veu... ni aquesta capacitat de fer-nos sentir a prop, just a l'altre costat de la pantalla.
Abraçades!!
Moltes gràcies!
EliminaCrec que és el més a prop que tinc per xerrar (escriure), des de aquesta altra part de la pantalla. Si també vos faig sentir, em feu molt contenta.
Aferradetes, Mac!
Que bé que ho has explicat, nina. I quins records que t'han portat cada un dels sentits. Llegint-te he sentit cada una d'aquestes olors, i també m'agradaria tastar aquests fideus calentons.
ResponEliminaCom ja han dit més amunt, que no es perdi la teva veu i que et puguem continuar llegint per tenir-te més a prop.
Gràcies Paula, un text preciós.
Aferradetes de diumenge!
Moltes gràcies!
EliminaSi alguna vegada et perds per l'illa, seràs ben rebuda i, si vols, podràs tastar els fideus de casa i podrem xerrar de tot el que ens vingui de gust. ;-)
Aferradetes ben fortes, nina!
Bueno te queda el hablar en voz alta contigo misma, yo lo hago a veces, pero no te pases mucho que luego lo mismo en la calle te pones a ello y...
ResponEliminaBesos.
EliminaA veces lo hago, más bien cuando me enfado conmigo misma o también canturreo alguna canción... pero lo que se dice hablar, hablar con alguien cara a cara, poco o nada.
Besos
La fuerza del fuego.
ResponEliminaAbrazo
Sí, tiene un magnetismo brutal.
EliminaAferradetes, Luis.
Abrazos Paula!
ResponElimina¡Muchas gracias!
EliminaAbrazos cálidos, Ernesto.
Un tetxt molt entranyable, amb les ganes de tornar al llit quan el temps es rúfol, amb les dificultats per concentrar.se a l'hora de llegir i recordant plats que et porten directes a l'infantesa... meravellós!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes!
De vegades, el no xerra durant hores, en provoca raspera quan ho intento de nou.
ResponEliminaPerò queda clar, que uns bons fideus tal com els presentes, encara milloren més el to de veu i inclús l'estat general, de qualsevol pobre mortal com jo mateix. :)
Petonets, sa lluna. T'ha quedat d'allò més bé, Paula!!!
Doncs també estàs convidat, però hauràs de venir per aquí per tastar-los. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Alfred!
Mmmm!!!! Es una bona invitació!!!!
EliminaQuan vulguis! ;-)
EliminaJo visc sola i també parlo molt sola.
ResponEliminaDe què es tractava aquest foc al carrer?
Al meu cap tinc moltes converses, però de veu em surten poques coses si no tinc ningú.
EliminaEl foc és un fogueró que fan al bar davant de casa per les festes de Sant Antoni. Sempre s'avancen una mica, perquè el dia de Sant Antoni gairebé tothom marxa a Sa Pobla per gaudir de la festa.
Aferradetes, nina.
Aconsegueixes transmetre amb les teves paraules una gran riquesa emocional a través de detalls molt subtils i quotidians, convertint un dia aparentment monòton i gris en un viatge íntim i poètic. Enhorabona, Paula!!👏👏🤗😘
ResponEliminaSi t'ha arribat així, em sento molt satisfeta.😊
EliminaMoltes gràcies, Alfons!😘🤗