Visc a un pis molt petit, es podría dir que és més un estudi per la seva mida i, per la distribució, podría anomanar-se un "loft", on la sala d'estar, el menjador i la cuina tot és u.
Des de que em vaig divorciar, he fet mudances tres vegades i vaig portant cada cop gairebé tots els mobles de la meva primera casa. En la segona mudança, el meu fill se'n va portar el seu llit i no va voler res més i em vaig quedar amb la resta, que he anat col·locant on em feia falta.
Aquest racó que veieu a la fotografia és el meu racó d'escriure (també de treball en el seu temps) i el de la música. És la taula i la llibreria que feia servir el meu fill pels seus estudis. Està al mig, entre el menjador i la sala d'estar, davant la cuina. Rep la llum directa des de la finestra d'aquesta i les del balcó i el menjador que incideixen al seu costat dret. Escric en una llibreta fins que s'acaba o en papers que vaig deixant dintre les llibretes, de vegades hi ha més papers que fulls...
Tinc un portallapis, on hi van a parar tots els llapis, bolis de tots colors, clips, pinces, una lupa... Damunt la taula, a més de la pantalla, la impressora, el teclat i el ratolí, també hi tinc una espècie de piràmide que em va regalar el meu fill que atrapa l'energia dolenta o no sé què de l'ordinador, una capseta on van a parar els meus pendrives, una llum de sobretaula i poca cosa més. A la primera lleixa, unes fotos de gent estimada i més amunt llibres i més fotos. Davant un suro per enganxar les coses que estan pendents i algún record especial... Sota la taula, la caixa de l'ordinador, una cadireta de quan era petita per posar-hi els peus en alt i una paperera. A la meva dreta, quatre calaixos on hi ha de tot, paper per a la impressora, paper per a les fotos, cables, piles, discs externs, manuals de tot tipus...
És un racó tranquil on m'aïllo de tots els altres sorolls i moltes vegades de preocupacions i mals, on m'hi sento a gust escrivint, tant escoltant música com en silenci, com també editant les meves fotografies.
M'grada molt el teu raconet, és important que tingui llum. I sobretot que t'hi trobis a gust i t'hi sentis bé.
ResponEliminaI sí, que els fills deixin coses, com ara la taula, que tu pots seguir utilitzant i que fa bon servei, està prou bé.
Aferradetes preciosa!
Sí, en aquesta casa dic que tinc més finestres que parets.
EliminaEls fills trien i nosaltres diem, està bé. ;-)
Aferradetes, nina!!
Thank you for this glimpse into a quiet and productive corner of your home.
ResponEliminaGràcies a tu, Sue!! ;-)
EliminaM'agrada conèixer es racó des d'on la lluna ens envia aferradetes.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaÉs un raconet molt estimat per a mi. ;-)
Aferradetes, Xavier.
Buen "retrato" del ambiente que te rodea.
ResponEliminaAbrazo
Discreto y humilde, como yo misma. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
Me encanta tu lugar, si lo viera la madre de mis niñas me abroncaría diciendo: -¡¡¡¡Veees, así, así tendrías que tener tu tu escritorio!
ResponEliminaMe imagino que cuando he subido las fotos de mi escritorio (alguna de vosotras ya me ha dicho que vaya Galimatias) no habras visto, porque entre tanto cachivache... Pero también tengo una cajita de cristal con los pendrives y alguna que otra tarjeta de memoria y varios porta lápices. por lo demás poco mas o menos pero en mi caso un batiburrillo de trastos.
Pero que bien se está aquí o ahí a solas de vez en cuando...
Beso.
¡Uy, le puedes decir que ese día estaba muy ordenado!
EliminaMe gusta vivir en mi propio caos y en él me siento de maravilla. ;-)
Beso
Jo també tinc un "centre de control" similar, a la meva habitació, el lloc més fosc de la casa, l'únic on puc mirar l'ordinador durant el dia, ja que la llum dels altres llocs enlluernen de tal forma que és impossible.
ResponEliminapodi-.
La meva habitació es "sagrada", ni ordenador, ni televisor, ni res que interrompi el meu so. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
¡Es lindo tu lugar de trabajo!
ResponEliminaUn abrazo muy grande, Paula.
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes dolces, Sara.
Sembla molt acollidor.
ResponEliminaEl teu racó.
El que importa és que t'hi trobis a gust.
Petons.
Ho és, almenys per a mi. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
M'ha agradat veure el racó des d'on es fa "El racó de Sa Lluna". :-)
ResponEliminaPel que fa a la disposició, és força similar al meu. La pantalla i el teclat ben bé al mateix lloc i actualment la impressora també la tinc a la meva dreta, però en una tauleta a part on també hi ha la torre de l'ordinador. Coincidim igualment amb el portallapis (el meu també conté objectes diversos més enllà dels llapis) i en tenir un lloc on deixo a la vista les coses pendents (no és un panell de suro, però sí que fa el mateix servei). La meva taula és un escriptori de despatx d'aquells antics, així que també hi ha calaixos (en el meu cas, a dreta i a esquerra). El que no hi tinc és la piràmide de les males energies, però en aquest sentit estic ben convençut que n'estic igual de protegit com si la tingués. ;-)
Abraçades!!
Clar, és el seu raconet. ;-)
EliminaEl suro era del meu fill, és més llarg, però el vaig posar per la part curta i així la part de paret que hi ha sota la taula no s'embruta amb les sabates i pel que fa a la antiguitat d'aquest moble, només té 36 anys. La piràmide no sé si fa o no fa, però el meu fill estava convençut que sí i tampoc em fa nosa, ja veus!. ;-)
Aferradetes, Mac.
Tot un honor veure el lloc on cuines i elabores les teves genuïnes creacions literàries, els teus haikus, els teus poemes ( que de fet començo trobar-ho a faltar...).
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Ja queda menys, un parell de dies i ja estarà fet. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!
Es importante que el lugar donde se cree sea agradable y esté rodeado de objetos que traigan buenos recuerdos.
ResponEliminaBonita foto, con un procesado que, además de darle un toque onírico, aprovechaste para resguardar la intimidad. La descripción de lo que se ve y no se ve en la foto, es estupenda.
Un abrazo Paula
La foto la edité así para resguardar su intimidad, aunque la mayoría de ellos ya han pasado los treinta y tantos y estoy casi segura de que no les importaría que les mostrase. ;-) ¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, Fernando.
Un raconet molt bonic el teu també i es veu molt acollidor. I el més important és que tu t'hi trobis a gust, que t'hi puguis aïllar de les preocupacions i deixar anar la teva imaginació amb els textos i fotografies que ens vas regalant.
ResponEliminaM'agrada molt el teu espai, moltes gràcies per mostrar-lo.
Gràcies i aferradetes, preciosa!
Sí, és un dels meus raconets preferits, junt amb el de la lectura que és més a prop de la finestra. ;-)
EliminaGràcies a tu!
Aferradetes, nina.
M'encanta! Es veu un raconet molt acollidor on aïllar-te i treballar.
ResponEliminaMercès per haver-nos deixat accedir a aquest espai intim de casa teva.
Aferradetes
Ho és, Josep!
EliminaGràcies a tots vosaltres per entrar-hi!
Aferradetes!!
A mi també m'allibera de tot, asseure'm a escriure.
ResponEliminaDoncs ja en som dues!
EliminaAferradetes, nina!
Bon lloc per escriure, en realitat tots ho són, almenys per mi. ;)
ResponEliminaPetonets!
Tinc paperets per tota la casa... suposo que m'agrada escriure. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
El teu centre de l'univers, el teu particular aleph borgià, l'infinit en un sol punt, on prenen forma escrita tots els teus somnis i des d'on les teves fotografies viatgen fins a nosaltres!! 👍😉🤗😘
ResponEliminaEl meu centre neuràlgic, on s'hi fonen somnis, realitats i alguna bogeria també. ;-)
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗