(Pels 25 dies d'escriptura de la Núria)
— Sempre t'estàs queixant, què et passa ara?
— No suporto el fred què fa!
— És normal que faci fred, som a l'hivern...
— Ja!... Brrr... quin fred!
— Vols dir que t'agrada més l'estiu?
— Doncs tampoc!
— La primavera?... La tardor?...
— No sé!. Sempre m'ha agradat que hi hagi molta llum, com la que tenim a l'estiu. Quan era petita i d'adolescent m'encantava, però porto uns anys que no m'agrada gens perquè fa molta calor i l'hivern no m'ha agradat mai, em quedo encongida i sóc incapaç de fer res... A Mallorca, tant la primavera com la tardor duren menys que una llaminadura enmig del pati d'un col·legi. Cada cop són més curtes i sembla que passa de la calor al fred i a l'inrevés de la nit al dia.
— No exageres una mica?
— Què no em veus? Porto un quintal de roba al damunt, un pijama, un jersei, una bata i uns guants, tinc l'estufa engegada des de les cinc de la tarda i a les sis ja és de nit... això no és vida!... brrr!
— Carai, noia!
— Saps que faria si tingués diners suficients?
— No, digues-me?
— Viatjaria a l'estiu i a l'hivern a llocs on fes primavera o tardor... Però no!, així no podría ser quasi a Mallorca... Els colors de la meva terrona són molt macos, tant a la primavera, com a la tardor i a l'estiu m'agrada moltíssim la llum... de l'hivern crec que no m'agrada res, ni aquí ni a Pekín!...
— Ja ho veig, ja... Vols una xocolata calenta amb una coca de patata?
— Síii, clar!
— Veus? ja hi ha una cosa que t'agrada de l'hivern.
Our winters are not cold by global standards and I love them. They are often crisp with bright blue skies. It is summer (which we are in now) that I have problems with. Tooo hot for me, and I find it harder to cool down than to warm up. Just the same there is beauty in every season. Love your bight and cheery photo with this post.
ResponEliminaDoncs ja sé on anar a passar l'hivern.
EliminaLa foto sembla que la vaig fer quan estava tremolant de fred. ;-)
Moltes gràcies, Sue.
Un diàleg divertit d'una fredolica amb una altra que sembla que tot li va bé! Hi ha d'haver gent per tot.
ResponEliminaJo, aprofitant que som a l'hivern, m'apunto a la xocolata desfeta amb coca. Per cert, ens has d'explicar un dia això de la coca de patata, qeu no la conec...i si la saps... amb recepta inclosa.
A mi de l'hivern m'agrada sobretot la neu (ara en veig molt poca) però quan vivia al Pirineu, m'encantava la neu. També m'agrada la sensació de recolliment i la quietud i les poques ganes de sortir. M'agrada estar a casa. Reconec que el fet que la claror se'n vagi tan aviat és un inconvenient. Això sí.
Aferradetes, bonica!
Síii, hi ha gent per a tot!!
EliminaCrec que no és l'hivern el que no m'agrada, més bé el fred i la humitat que combinats no deixen que pari de tremolar. ;-)
També m'agrada estar a casa, és una sort, però si saps que no et pots moure d'allà, hi ha moments que t'enfiles per les parets.
Ja te passaré la recepta de les coques de patata. ;-)
Aferradetes, nina!
Jejeje! Muy bueno, hay que buscar siempre la parte positiva...
ResponEliminaLo mejor es tener todas las estaciones, pero cada vez "las mejores", primavera y otoño, se notan menos, pasamos casi del verano al invierno.
Un abrazo Paula
Al menos le gusta "una cosa" del invierno, no la veo tomando chocolate caliente en verano. ;-)
EliminaSí, es una pena que passen tan deprisa.
Aferradetes, Fernando.
He he, un diàleg que m'ha fet somriure. Al final ha trobat una cosa bona de l'hivern! A mi l'únic que m'agrada de l'hivern són les infusions ben calentes, però tampoc diria que no a una xocolata i coca :D També coincideixo amb el fet que a l'estiu hi ha molta llum i m'agrada, però la calor que fa els últims estius cada cop em costa més de suportar. Així que el millor són primavera i tardor, tot i que cada cop més faci el temps que no toca...
ResponEliminaMoltes gràcies per participar de nou, nina.
Aferradetes!
Crec que gairebé tothom té les nostres preferències, tot i que de cada cop estem més desorientats amb les estacions.
EliminaGràcies a tu!
Aferradetes, bonica.
You've always cherished the light of summer, the long days that seem to stretch into eternity. But when those summer days turn into heatwaves, it can be just as unbearable. Spring and autumn in Mallorca may be fleeting, but they're magical in their own right, a time when the island comes alive with color and vibrancy
ResponEliminaDoncs sí, tot té els seus pros i contres i aquesta no serà una excepció.
EliminaLes primaveres i les tardors són meravelloses a Mallorca, però duren molt poc.
Salutacions, James.
I read and write in all seasons ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Et crec, això vol dir que tens un aparell d'aire condicionat molt bo. ;-)
EliminaHugs, Sean.
No hi ha aire condicionat a Seanhenge. ;-)
EliminaEsteu molt forts per Seanhenge. ;-)
EliminaEntranyable relat, ben construït i amb l'enyorança i el sentit de l'humor que et caracteritza.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep! ;-)
EliminaAferradetes.
Som fàcils de convèncer.
ResponEliminaTrobo que a la gent que li agrada el fred el que li agrada en realitat és poder combatre'l amb eficàcia: que si una xocolata, que si roba d'abric, que si unes mantes acollidores,, que si ficar-te a un lloc calent... En aquest sentit pot ser apropiat que t'agradi l'hivern però no pas el fred.
podi-.
Doncs sí, com bé dius tu, no és que no m'agradi l'hivern, més bé és el fred i la humitat que et cala fins als ossos i no hi ha manera de treure-t'ho de sobre.
EliminaAferradetes, Carles.
Muy buenos diálogos, Paula. Estoy como uno de tus protagonistas que desearía primaveras y otoños.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Gracias, pues ya somos tres! ;-)
EliminaAferradetes càlides, Sara.
El canvi climàtic ens està tornant bojos.
ResponEliminaPassem de la calor extrema al fred en un no res...
Petons.
I el cos no ho tolera i ens fa tornar bojos, ben cert.
EliminaDesprés diuen que són romanços això del canvi climàtic. :-(
Petonets, Xavi.
Jo el fred de l'hivern sempre l'he suportat millor que no la xafogor de l'estiu, però és ben cert que amb els anys noto que m'estic tornant més fredolic així que m'apunto sense dubtar-ho a la tassa de xocolata amb una coca de patata (que fins ara desconeixia el que eren, però que buscada la recepta sembla que tenen molt bona pinta). ;-)
ResponEliminaAbraçades!!
Amb els anys sembla que el fred s'acosta més, almenys a mi.
EliminaCom has pogut veure, porta molta elaboració això de les coques de patates, però són boníssimes, sobretot amb xocolata calenta, tot i que jo les he menjat mullades amb aigua quan era petita. ;-)
Aferradetes, Mac!
Ohhhh!!!!
ResponEliminaUna coca de patata de Valldemossa!!!
Mmmmm!!!
Tant és, si és hivern o estiu, el seu sabor i textura, em recorden l'olor de les flors a la primavera, i el color dels fulls de la tardor.
Mai estem contents.
Petonets, sa lluna!
Sí, les de Valldemossa tenen fama, però com les del meu pare, cap. ;-)
EliminaCrec que no estem contents amb els extrems i ara la calor és molta calor i el fred molt de fred.
Petonets, Alfred.
Fred versus calor... Uf! n'hi ha per triar i per vendre. Qui no voldria una temperatura a la carta!! Amb l'edat m'he tornat fredolic....
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
No soporto ni el fred ni la calor, parlo dels que fa ara. No sé si és l'edat o és que el temps s'ha tornat boig, però és insuportable. :-(
EliminaAferradetes, Joan.