Si FOSSiS UN COLOR, QUiN SERiES?

(Aquí vos deixo un altre relat compartit entre els blogs de la Sue i el de la Núria)

Na Neus vivia una vida molt tranquil·la, a prop de l'aigua. Li agradava el mar i aquell xiuxiueig de les ones en tocar la roca, li semblava com una melodia blava. Aquella tarda li arribà un sobre blanc amb un paper dins, on li deien que hi havia una cursa al dia següent sobre la platja. Sempre havia somiat emportar-se la medalla d'or, el grog era un dels seus colors preferits i s'imaginava com lluiria damunt del jersei negre que li havia regalat la seva àvia. 

A la nit va tenir un somni molt estrany, una cursa de colors. La sortida era millor que un Arc de Sant Martí, feia goig veure'ls tots tan nets i tan lluents. No sé qui ni quan va donar la sortida per un altaveu, els colors sortiren disparats cap a la meta, ara anava davant el vermell, molt seguit del verd, el blau no els treia l'ull, mentre el taronja amb un pam de llengua no es volia rendir. El marró i el gris anaven a la par i van ser depassats pel lila, que venia de darrera amb una velocitat fantàstica...

Va obrir els ulls i no va saber on era. Mirà el despertador i s'aixecà com un llamp, escoltant la veu de sa mare dient-li que arriba tard a l'escola. Estava tan nerviosa que no encertava amb els cordons de les sabates, al final agafà la motxilla antiga perquè hi cabien més coses i sortí cap a la cuina. Donà un petó a la mare i se'n dugué l'esmorzar per menjar pel camí. Quan sortia, la mare li va preguntar on anava tan de pressa i ella li va mentir, dient-li que a l'escola, on si no?

Quan va arribar a la platja no hi havia ni una ànima, tragué el paper de la motxilla i s'adonà que era fals, no hi havia cursa, ni medalla d'or i ella arribà tard a l'escola.

I em preguntàveu quin color voldria ser?... 

El lila, és clar!!