Na Neus vivia una vida molt tranquil·la, a prop de l'aigua. Li agradava el mar i aquell xiuxiueig de les ones en tocar la roca, li semblava com una melodia blava. Aquella tarda li arribà un sobre blanc amb un paper dins, on li deien que hi havia una cursa al dia següent sobre la platja. Sempre havia somiat emportar-se la medalla d'or, el groc era un dels seus colors preferits i s'imaginava com lluiria damunt del jersei negre que li havia regalat la seva àvia.
A la nit va tenir un somni molt estrany, una cursa de colors. La sortida era millor que un Arc de Sant Martí, feia goig veure'ls tots tan nets i tan lluents. No sé qui ni quan va donar la sortida per un altaveu, els colors sortiren disparats cap a la meta, ara anava davant el vermell, molt seguit del verd, el blau no els treia l'ull, mentre el taronja amb un pam de llengua no es volia rendir. El marró i el gris anaven a la par i van ser depassats pel lila, que venia de darrera amb una velocitat fantàstica...
Va obrir els ulls i no va saber on era. Mirà el despertador i s'aixecà com un llamp, escoltant la veu de sa mare dient-li que arriba tard a l'escola. Estava tan nerviosa que no encertava amb els cordons de les sabates, al final agafà la motxilla antiga perquè hi cabien més coses i sortí cap a la cuina. Donà un petó a la mare i se'n dugué l'esmorzar per menjar pel camí. Quan sortia, la mare li va preguntar on anava tan de pressa i ella li va mentir, dient-li que a l'escola, on si no?
Quan va arribar a la platja no hi havia ni una ànima, tragué el paper de la motxilla i s'adonà que era fals, no hi havia cursa, ni medalla d'or i ella arribà tard a l'escola.
I em preguntàveu quin color voldria ser?...
El lila, és clar!!
Thank you so much for joining us again. Love your use of colour. And that is a stunning photo.
ResponEliminaUn plaer sempre.
EliminaMoltes gràcies, Sue!
Mindful living is a pleasure and luxury
ResponEliminaSí, eso dicen. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Una història molt tendra i molt acolorida. M'ha agradat molt!
ResponEliminaAra, pensava que encara que jo no participo a les propostes de la Sue, em podria copiar la teva idea de participar amb un mateix text al repte de la Núria i als Relats Conjunts.. que ja surten demà. A veure si me'n surto tan bé com tu.
Abraçades de color lila, nina!
Moltes gràcies, nina!
EliminaÉs l'única manera de poder participar en més d'un repte i sembla que de moment funciona. ;-)
Aferradetes de tots colors, Carme!
Blau marí!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
M'agrada el blau marí molt també. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Els somnis no duren gaire.
ResponEliminaJa aprendrà a distingir-los de la realitat.
Petons.
Sí, és una pena quan veus que són molt lluny de la realitat...
EliminaPetonets, Xavi.
M'ha agradat aquesta història de tots colors. Felicitats!!
ResponEliminaPer cert, tu en dius "fer trampes"; però jo els trobo genials aquests posts on uneixes dos jocs literaris diferents per convertir-los en un de sol. El repte és més gran i te'n surts perfectament, això té molt mèrit. Ja tinc ganes de llegir el teu Relat Conjunt d'aquest mes (i el de la Carme que ara he vist que també s'hi apunta al 2x1). ;-)
Abraçades!!
Moltes gràcies!
EliminaSom al mes de gener, això del 2x1 gaire sempre funciona, si ho necessites, és clar! ;-)
Em manca temps per arribar a tothom i aquesta és la manera que vaig trobar per fer-ho, espero que ningú es molesti.
Aferradetes, Mac!
Un relato tan bonito como esas flores lilas, aunque el final dé un poco de pena...
ResponEliminaUn abrazo
Seguramente algún día pueda hacer esa carrera y posiblemente ganarla. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando!
Bonita historia del sueño de una niña, que no pudo convertir en realidad. Muy bonita las flores que acompañan a tu historia.En la vida encontramos gran cantidad de ilusiones, pero no todas ellas se pueden realizar.
ResponEliminaUn abrazo.
Cierto, no todas son factibles, aunque mientras soñemos... quién sabe!
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Antonia.
Un relat convenientment molt cromàtic que t'has eixit molt bé. Una foto de formoses flors.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Ho he fet tan bé com he sabut. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!
Un relat ple de color i llum, amb una foto molt bonica!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Jo, en un abans de nèixer ja van preguntar-me i vaig dir "blau!"
ResponEliminapodi-.
Avançat en el temps, mira tu que bé! ;-)
EliminaBon vespre, Carles!
Quin somni tan bonic ple de colors, quina llàstima que l'endemà, quan anà a la platja, s'adonà que no era real. Una història preciosa amb un final on no podia faltar quin color series.
ResponEliminaHo has sabut fer molt bé d'ajuntar les dues propostes, ho trobo genial i com t'han dit més amunt, no és pas "fer trampes", al contrari.
Gràcies i aferradetes, nina!
Aquesta era la pregunta important, quin color m'agradaria ser. Doncs des de molt petita i no em preguntis perquè, m'agrada moltíssim el lila. ;-)
EliminaUna mica de trampa si és, però sé que m'ho perdoneu.😅
Moltes gràcies a tu, preciosa!
Aferradetes!
Pues a mi me gusta ese color.
ResponEliminaBesos
A mi no me gusta, ¡¡me encanta!! ;-)
EliminaBesos
Yo sería los colores primos y ya de allí haría todos los demás, excepto café, gris y negro.
ResponEliminaBesos.
¡Buena idea!
EliminaA mí me gustan todos los colores, unos más que otros. ;-)
Besos, Sara.
Two birds with one stone again.
ResponEliminaAnd so well done.
Aferradetes, Paula.
Ho vaig aprofitar tot. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Hugs, Sean.
A mi també m'agrada molt el lila. Que s'ho menja tot en la teva història.
ResponEliminaÉs un color molt suau i no massa utilitzat.
EliminaMoltes gràcies, nina!
Un altre repte resolt!! 👍A mi sempre m'ha agradat molt el taronja, potser perquè l'associï amb el color del capvespre, però el lila també és bonic!!😉🤗😘
ResponEliminaCadascú té el seus gusts, a mi tampoc em desagrada el taronja.😉
EliminaBon vespre, Alfons! 😘🤗