François Boucher, 1767, Le courrier secret
[Avui un -3x1-, el relat és compartit per
Relats Conjunts, Sue i Núria]
Des del punt més alt del turó, es podia veure tota la meravellosa vall. Des que ho va descobrir, era estrany el dia en que Beatriu no hi pujava. S'enduia un petit entrepà amb melmelada dels fruits que recollia a la seva baixada. Seria molt complicat trobar llocs com aquell, on sentia una pau immensa i estava lluny dels dimonis de la ciutat. Era divendres, tenia molt de temps per observar ocells, llegir i respirar. Avui el seu marit no hi aniria a dinar, estava molt enfeinat gairebé sempre i, a més, tornaria tard, de manera que podia passar la tarda amb aquell silenci que tant desitjava.
S'assegué al costat de la font, era un lloc lluminós i li agradava escoltar l'aigua córrer. Un colom se li va apropar portant una cinta groga lligada a una pota, va mirar a un costat, després a l'altre i no va veure ningú. S'aixecà i tornà a mirar a banda i banda i res. El colom no es movia de la pedra, semblava que esperava que recollís la nota. Aixecà amb molt de compte la pota, tragué la cinta i aquell paper es quedà entre les seves mans. L'obrí i quedà sorpresa en llegir dues paraules "Un petó". Va somriure en veure que no estava signat, només aquelles dues paraules i prou... Guardà el paper entre les pàgines del llibre i tragué l'entrepà, mentre es preguntava per què el colom no es movia del seu costat? En acabar es netejà la comissura dels llavis i les mans, recollí tot a la cistella i es posà a llegir mentre amb un dit anava toquejant la nota... No perdia l'esperança que, quan baixés, trobaria l'amo de la nota i li tornaria...
Començava a baixar el sol i aviat podia quedar-se ben fosc. Així que va recollir de pressa i es va encaminar de tornada a casa. El que no sabia Beatriu era que el propietari d'aquell petó era el seu marit i tampoc no li ho diria mai, era el seu secret!... i possiblement per a ella un xoc.
El xoc està assegurat.
ResponElimina:)
Petons.
Segurament sí! ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Today even three in one go. ;-) And what a story! Bravo.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
D'això en diuen "embolicar la troca". ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Hugs, Sean.
Apa, Paula! Quina bona combinació de tres en un! Molt bé.
ResponEliminaUna bona història, amb un final incert, hi haurà xoc o no hi haurà xoc?
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Carme!
EliminaSi els dos s'entesten a no explicar-se res, no sé jo. ;-)
Aferradetes, nina.
That is a powerful story right there
ResponEliminaTant que la incomunicació és el que la fa més potent. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Bonita historia
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias, Fernando!
EliminaAferradetes.
La vida està plena de sorpreses.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
I tant!, de vegades bones i d'altres menys bones. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Ell no diria que ell era l'emissor i ella tampoc no diria que l'havia rebut...
ResponEliminapodi-.
I així estan a hores d'ara! ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
WONDERFUL. Thank you.
ResponEliminaGràcies a tu, Sue!!
EliminaUn final ben sorprenent, tant per a la protagonista (que jo crec que sí que tindrà un xoc quan se n'assabenti) com per als lectors (almenys en el meu cas, no me l'esperava pas). Un relat molt ben trenat. Felicitats!!
ResponEliminaPer cert, i ja que l'altre dia parlàvem de cançons. Quan l'he acabat de llegir, m'ha vingut al cap una possible banda sonora. Coneixes "Un ramito de violetas" de Cecilia? ;-)
Abraçades!!
PS: Amb això del 3x1, ja estàs "arrissant el rínxol" dels combos blogaires. :-DD
Moltes gràcies, Mac!
EliminaDoncs sí que la conec i, ara que ho dius, l'hagués pogut posar perfectament. ;-)
Crec que ja no es pot arrissar més... o sí! :-)))
Aferradetes!!
Admirable i inspirat relat conjunt. M'impressiona la teva capacitat de treball.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!
EliminaDoncs no creguis, em falten hores!! ;-)
Aferradetes, Joan!
Pensava que li tornaria un petó al remitent enamorat.... però es clar, no es van fent petons a tort i a dret, sense saber-ne el destinatari ! :))
ResponEliminaHeu fet un bon remix d'iniciatives literàries, salluna i companyia !!.
Salut !!.
És complicat donar un petó a qui no coneixes... però això va a gustos! ;-)
EliminaHo tenia complicat avui, però ha quadrat gràcies a la Núria per proposar un teme lliure, a Relats conjunts per no marcar directrius, més que el quadre i a la Sue per ser generosa amb les paraules proposades.
Aferradetes, Artur!
Veo que tiene subrayadas las palabras claves para desarrollar la hstoria. Alguna que otra vez he participado en ese juego.
ResponEliminaMe ha gustado tu linca historia.
Un abrazo.
No siempre cuadra, pero hoy ha salido prácticamente sola. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Antonia.
Caram, avui amb un 3x1, això va pujant de nivell! Enhorabona per sortir-te'n tan bé.
ResponEliminaM'agrada molt la història i el final... a mi ja m'hi has deixat, en estat de xoc amb aquest final.
Moltes gràcies per ser-hi un dia més i per aquesta bona combinació que has sabut fer.
Aferradetes, preciosa.
Sort que ja acabem, perquè ho tindria molt cru per pujar de nivell. ;-)
EliminaCrec que hi hem acabat tots en xoc.
Gràcies a tu, Núria!
Aferradetes, bonica.
Excel·lent relat partint del meravellós quadre de Boucher!
ResponEliminaAferradetes
De fet han estat tres blogs els que m'han inspirat, el quadre de Relats conjunts, el tema lliure de la Núria i les paraules claus de la Sue. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Muy buena composición. Felicitación, Paula.
ResponEliminaBesos de anís.
¡Muchísimas gracias, Sara!
EliminaBesos.
Molt maca i original aquesta història, com el quadre que l'inspira.
ResponEliminaSí, està bé el quadre, tot i no ser del meu estil.
EliminaAferradetes, Helena.
Ah, la incomunicació per la incapacitat de manifestar obertament els sentiments. De vegades som analfabets afectius, una pena perquè ens priva d'experiències molt gratificants i enriquidores, que són les que més importen. Però mai no és tard per superar aqueste incapacitat. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponElimina"La gent parlant s'entén", i tot i ser una dita més antiga que Matusalem, gairebé ningú ho fa. No sé si per desconfiança, per por, per guardar la seva intimitat o què sé jo!, però què bonic és poder parlar de tot obertament, sense secrets ni altres històries!
EliminaAferradetes ben fortes, Alfons! 😘🤗