Sembles fràgil, però ningú sap res de la teva vida, de que vas comptant monedes -una a una- per saber si et bastarà per comprar algún tros de pa per posar a la boca dels teus fills o si tindràs sort i hi podràs afegir res més... Ningú sap que vas treballar molts anys i que l'empresa va tancar just quan tenies una edat que ja no et tornarien a donar treball... Ningú sap que vas criar quatre fills sola, perquè el teu marit va desaparèixer quan va néixer el darrer i et va deixar sense res... bé sí, amb més d'una nit de pallisses... Ningú sap la vergonya que passes -dia rere dia- d'anar a demanar... Pots semblar fràgil, però sé que no ho ets, perquè segueixes lluitant pels teus fills, fins que et necessitin.
[Pels 25 dies d'escriptura de la Núria]
Pels seus fills, una mare és capaç de treure la força que no diries mai que podia arribar a tenir i aleshores t'adones que la seva fragilitat era només aparent.
ResponEliminaAbraçades!
Una mare és capaç de tot pels seus fills, fins i tot fer el sacrifici de renunciar de la seva companyia, si és pel seu bé...
EliminaAferradetes, Mac.
De fràgil, res.
ResponEliminaTé més força que un gegant.
Petons.
Tota la del món pels fills.
EliminaPetonets, Xavi.
Quina història tan entranyable plena de duresa i valentia. Només ella sap la lluita que ha passat i està passant, i ho farà fins que calgui. En ella no hi ha fragilitat, sinó tot el contrari i ens ho has explicat molt bé.
ResponEliminaI saps? L'inici m'ha recordat a un microtext que vaig escriure fa temps, sobre una persona que viu al carrer, compta les monedes al final del dia, i es demana si almenys en tindrà per un entrepà o alguna cosa més. Quina coincidència!
Moltes gràcies per animar-te a continuar amb el repte, Paula!
Aferradetes, nina!
Sí que és coincidència!. De vegades hi ha aquestes complicitats entre noltros. ;-)
EliminaGràcies a tu per animar-nos a escriure!
Aferradetes, bonica.
Quina fortalesa tenen aquestes persones, sobretot aquestes mares que amb una vida tan difícil, han de continuar alimentant els seu fills! I ho fan, no saben ni elles mateixes d'on poden treure tanta força.
ResponEliminaUn relat i una fotografia ben colpidors, de moment anem molt ben compenetrades en aquest repte de la Núria.
Aferradetes, preciosa!
I si és necessari, se'l treuen de la boca perquè ells mengin.
EliminaMoltes gràcies! Sí, de moment anem bé. ;-)
Aferradetes, nina!
Una situación de muchas personas que has sabido denunciar utilizando este medio que es la fotografía.
ResponEliminaAbrazo
Esta foto en concreto no necesitaba muchas palabras, pero el reto era escribirlas. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
In a world that judges so quickly, it's easy to overlook the silent battles that each of us fights. I see the immense courage it takes for you to wake up each day, count those coins, and still keep going for the sake of your children. Your story is one of incredible strength and perseverance, and it deserves to be told and respected
ResponEliminaCert, de vegades es jutja molt fàcilment i, no sé si és pitjor, passar pel seu costat com si no existissin...
EliminaSalutacions, James.
I un pare sempre donava una moneda a una persona que demanava al carrer i la filla el preguntà "però papa, i si t'està enganyant?" i el pare li responia "tant debó m'enganyi i en realitat no li calgui".
ResponEliminapodi-.
Bona pregunta i millor resposta.
EliminaAferradetes, Carles.
Good story. Sad reality.
ResponEliminaAferradetes.
Moltes gràcies!
EliminaÉs trist i molt dur.
Hugs, Sean.
Magnífico relato. Me ha gustado mucho, Paula.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias, Sara!
EliminaAferradetes dolces.
Este mundo nuestro hace demasiada agua por todos lados.
ResponEliminaCada día me convenzo más de que somos una especie sin futuro.
Besos
Tiene muy difícil solución, de cada vez los ricos son más ricos y los pobres más pobres.
EliminaBesos
Tanto la foto como el relato son estupendos. Las desigualdades cada día son más grandes, se puede ver a personas gastando compulsivamente sin necesitar nada de lo que compran y al lado personas que no tienen lo esencial.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaEste mundo así como lo conocemos ahora, tiene muy poco futuro.
Aferradetes, Fernando.
Excel·lent descripció d'una imatge que, malauradament veiem massa sovint.
ResponEliminaAferradetes Paula
¡Moltes gràcies!
EliminaA mi em preocupa molt aquest "massa"...
Aferradetes, Josep.
Dramatismes que veiem, però i els que no veiem? (Sudan, Etiopia....)
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
N'hi ha per tot arreu i també, possiblement, pitjors...
EliminaAferradetes, Joan!