19 de gener 2025

MiRANT LES MEVES MANS, M'ADONO QUE Hi GUARDO . . .


Mirant les meves mans, m'adono que hi guardo gairebé tota la meva vida. Cada solc que hi ha, mostra les feines que he fet i no parlo de treball, que també, sinó de tot el que han parlat. 
Les mans poden dir el meu estat físic i emocional... com quan visites a un psicòleg... Tos els seus moviments, si les amago o si les sacsejo, si estic còmoda o no, tot diu com em sento...
Guarden infinitat de carícies fetes a cadascun dels ésser estimats i també encaixades, pessigolles o pessics. També guarden moments de donar i de demanar, de fer guardar silenci o d'amagar-me darrera d'elles, els ulls o la boca o el cap, fins i tot altres parts per vergonya o per protecció... Guarden, juntament amb els braços, moltes aferrades per saludar, com a mostra d'amor o per consolar quan no sé què dir... També m'han servit per pentinar-me i despentinar-te, per vestir-me i despullar-te... Penso també amb el tacte fred de les tecles del piano o de posar la mà a l'aigua -sigui d'on sigui- sense pensar si és freda o no... 
Podria dir tantes coses de les meves mans que, si les deixés fer, aquest escrit no tindria fi.

36 comentaris :

  1. Les mans...
    Un homenatge merescut.
    Després de llegir-te miro les meves i les dono les gràcies.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mans fan i diuen tantes coses que les hi podríem agrair a tota hora.
      Moltes gràcies!
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Hi tenim tant de guardat a les mans, no només allò físic sinó emocional també com bé dius. Tot ho tenim entre les mans, i aquestes saben parlar, expressar, demostrar tantes emocions i sentiments.
    Un text preciós que donaria per més, i és que, com els agraïments, amb les mans tampoc no acabaríem.

    Gràcies per ser-hi, aferradetes ben dolces encara que siguin virtuals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert això que dius, no acabaríem mai d'explicar i d'agrair.
      Gràcies a tu, nina!
      Aferradetes, siguin com siguin, espero t'arribin.

      Elimina
  3. Com, per una cançó del Toni Morlà del seu monumental disc "Idò" sé que a Mallorca, del que al principat en diem "arrugues" també en dieu "síquies"?
    En parlar dels solcs de les mans m'hi has fet pensar.
    Has fet un escrit ple de mots que ens fan pensar.
    I per completar una important part dels Països Catalans,... Raimon:
    "De l'home (i la dona) mira sempre les mans..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al meu poble una síquia és un canal petit que porta aigua per regar. Per aquí diem arrugues (realment rues, suposo que escurçarem,😅) i si parlem de "rues" grans, solcs.
      M'agrada molt la cançó de "Les mans" de Raimon, però crec haver-la posat en un altre post.
      Gràcies, Xavier!

      Elimina
  4. Funny that I see my hands differently. I also read my palm creases, and these beliefs shape my journey so far

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'ha servit per veure-les d'una altra manera, em fas contenta. ;-)
      Salutacions, James.

      Elimina
  5. Que bonic, com ho dius... les mans guarden tantes coses, que potser ho guarden tot.
    M'agrada molt.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment podem fer poques coses sense les mans, així que les hem de mimar molt. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, nina! 🤗

      Elimina
  6. I quan ensenyem el pam de la mà per saludar i no sabem que estem dient "ei mira, no porto armes, confia en mi".
    M'agrada fer-ho amb consciència del fet.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó!, a partir d'ara, també en seré conscient.
      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  7. Unas manos en posición de mostrar aquello que se guarda en ellas. Y es verdad que ahí se reflejan nuestras vidas
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Casi todo pasa por ellas.
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  8. … También pueden ser las manos de un Cristo guardando en ellas las cicatrices de una crucifixión injusta. O puede ser una mano extendida ofreciendo una sincera amistad, o quizás una mano cerrada dibujando un puño dispuesto a defenderse.
    Las manos pueden decir tantas cosas diferentes, pero mis favoritas son las que (como las tuyas) fueron bendecidas con el talento de crear y compartir tan hermosos textos y bellas imágenes que depositan alegría en todos los corazones de los que (como yo) tenemos la fortuna de visitar tu blog.
    ¡Gracias por este tan bello momento de luz!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mí me gusta tenerlas extendidas, ofreciendo amistad, al menos de mi parte o de la tuya, como puedo ver en tu ventana.
      Y sí, pueden decir mucho, incluso teclear palabras que agradezco de corazón.
      Un fortísimo abrazo, JC.

      Elimina
  9. This is beautiful. And true. Thank you.

    ResponElimina
  10. Ho expliques molt bé. Més enllà de la part física (que també és molt important), les mans ens ajuden a expressar els sentiments perquè les fem servir per rebre'ls i per donar-los. Es mereixen aquest agraïment i aquest homenatge que els fas.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Els gestos són molt importants pel coneixement de les persones i unes mans en fan molts. ;-)
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  11. Magníficament i sentimentalment expressat. Meravellosa fotografia.
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes, Joan!

      Elimina
  12. Preciosa entrada, tanto la foto como la reflexión son geniales.
    Enhorabuena Paula
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Fernando!
      Aferradetes vàries. ;-)

      Elimina
  13. Un truco de los dibujantes muy apañado es poner una de las manos del personaje en primer plano, en un plano corto de la cara de este para reafirmar algo.
    Dicen mas de lo que nos damos cuenta.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si dedicas un día a anotar todo lo que hacen, nos maravillaríamos. ;-)
      ¡Gracias por el truco!
      Besos

      Elimina
  14. Si les mans parlessin....
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui... parlen, parlen!! ;-)
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  15. Gesticulating (with my hands) was never my thing. This part is taken over by my eyes and the corners of my mouth. ;-)
    And I deeply enjoyed reading your thoughts.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, això de gesticular amb les mans, és més propi dels habitants dels països banyats per la Mediterrània. A més, ens gesticula tota la cara i parts del cos.😅😂
      Em fa contenta saber que t'agrada saber com penso. ;-)
      Hugs, Sean.

      Elimina
  16. La llista de coses pot ser molt llarga, interminable per la nostra capacitat d'imaginar, han donat forma a totes elles.
    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, una llista mooolt llarga. ;-)
      Petonets, Alfred.

      Elimina
  17. Sí, les mans també són portadores de memòria. No només fan tasques físiques, sinó que també expressen emocions, i moments viscuts. El que és tangible i emocional estan molt units. Sant Tomàs no va creure fins que va tocar!!😉 Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. A moments en fa gràcia pensar com van fent sense, aparentment, fer res per a que es moguin, però cada moviment té el seu perquè. ;-)
      Pobrissó Sant Tomàs.🤭
      Aferradetes, Alfons!! 😘🤗

      Elimina
  18. Helena Bonals25.1.25

    Molt ben trobat això: "Tos els seus moviments, si les amago o si les sacsejo, si estic còmoda o no, tot diu com em sento...", jo també ho penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gestualitat no es pot amagar, sempre ens delata. ;-)
      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!