Mirant les meves mans, m'adono que hi guardo gairebé tota la meva vida. Cada solc que hi ha, mostra les feines que he fet i no parlo de treball, que també, sinó de tot el que han parlat.
Les mans poden dir el meu estat físic i emocional... com quan visites a un psicòleg... Tos els seus moviments, si les amago o si les sacsejo, si estic còmoda o no, tot diu com em sento...
Guarden infinitat de carícies fetes a cadascun dels ésser estimats i també encaixades, pessigolles o pessics. També guarden moments de donar i de demanar, de fer guardar silenci o d'amagar-me darrera d'elles, els ulls o la boca o el cap, fins i tot altres parts per vergonya o per protecció... Guarden, juntament amb els braços, moltes aferrades per saludar, com a mostra d'amor o per consolar quan no sé què dir... També m'han servit per pentinar-me i despentinar-te, per vestir-me i despullar-te... Penso també amb el tacte fred de les tecles del piano o de posar la mà a l'aigua -sigui d'on sigui- sense pensar si és freda o no...
Podria dir tantes coses de les meves mans que, si les deixés fer, aquest escrit no tindria fi.
Les mans...
ResponEliminaUn homenatge merescut.
Després de llegir-te miro les meves i les dono les gràcies.
Petons.
Les mans fan i diuen tantes coses que les hi podríem agrair a tota hora.
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Hi tenim tant de guardat a les mans, no només allò físic sinó emocional també com bé dius. Tot ho tenim entre les mans, i aquestes saben parlar, expressar, demostrar tantes emocions i sentiments.
ResponEliminaUn text preciós que donaria per més, i és que, com els agraïments, amb les mans tampoc no acabaríem.
Gràcies per ser-hi, aferradetes ben dolces encara que siguin virtuals.
Ben cert això que dius, no acabaríem mai d'explicar i d'agrair.
EliminaGràcies a tu, nina!
Aferradetes, siguin com siguin, espero t'arribin.
Com, per una cançó del Toni Morlà del seu monumental disc "Idò" sé que a Mallorca, del que al principat en diem "arrugues" també en dieu "síquies"?
ResponEliminaEn parlar dels solcs de les mans m'hi has fet pensar.
Has fet un escrit ple de mots que ens fan pensar.
I per completar una important part dels Països Catalans,... Raimon:
"De l'home (i la dona) mira sempre les mans..."
Al meu poble una síquia és un canal petit que porta aigua per regar. Per aquí diem arrugues (realment rues, suposo que escurçarem,😅) i si parlem de "rues" grans, solcs.
EliminaM'agrada molt la cançó de "Les mans" de Raimon, però crec haver-la posat en un altre post.
Gràcies, Xavier!
Funny that I see my hands differently. I also read my palm creases, and these beliefs shape my journey so far
ResponEliminaSi t'ha servit per veure-les d'una altra manera, em fas contenta. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Que bonic, com ho dius... les mans guarden tantes coses, que potser ho guarden tot.
ResponEliminaM'agrada molt.
Aferradetes, preciosa.
Realment podem fer poques coses sense les mans, així que les hem de mimar molt. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina! 🤗
I quan ensenyem el pam de la mà per saludar i no sabem que estem dient "ei mira, no porto armes, confia en mi".
ResponEliminaM'agrada fer-ho amb consciència del fet.
podi-.
Tens raó!, a partir d'ara, també en seré conscient.
EliminaAferradetes, Carles.
Unas manos en posición de mostrar aquello que se guarda en ellas. Y es verdad que ahí se reflejan nuestras vidas
ResponEliminaUn abrazo
Casi todo pasa por ellas.
EliminaAferradetes, Luis.
… También pueden ser las manos de un Cristo guardando en ellas las cicatrices de una crucifixión injusta. O puede ser una mano extendida ofreciendo una sincera amistad, o quizás una mano cerrada dibujando un puño dispuesto a defenderse.
ResponEliminaLas manos pueden decir tantas cosas diferentes, pero mis favoritas son las que (como las tuyas) fueron bendecidas con el talento de crear y compartir tan hermosos textos y bellas imágenes que depositan alegría en todos los corazones de los que (como yo) tenemos la fortuna de visitar tu blog.
¡Gracias por este tan bello momento de luz!
A mí me gusta tenerlas extendidas, ofreciendo amistad, al menos de mi parte o de la tuya, como puedo ver en tu ventana.
EliminaY sí, pueden decir mucho, incluso teclear palabras que agradezco de corazón.
Un fortísimo abrazo, JC.
This is beautiful. And true. Thank you.
ResponEliminaGràcies a tu, Sue!! 🤗
EliminaHo expliques molt bé. Més enllà de la part física (que també és molt important), les mans ens ajuden a expressar els sentiments perquè les fem servir per rebre'ls i per donar-los. Es mereixen aquest agraïment i aquest homenatge que els fas.
ResponEliminaAbraçades!
Moltes gràcies!
EliminaEls gestos són molt importants pel coneixement de les persones i unes mans en fan molts. ;-)
Aferradetes, Mac.
Magníficament i sentimentalment expressat. Meravellosa fotografia.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!
Preciosa entrada, tanto la foto como la reflexión son geniales.
ResponEliminaEnhorabuena Paula
Un abrazo
¡Muchas gracias, Fernando!
EliminaAferradetes vàries. ;-)
Un truco de los dibujantes muy apañado es poner una de las manos del personaje en primer plano, en un plano corto de la cara de este para reafirmar algo.
ResponEliminaDicen mas de lo que nos damos cuenta.
Besos.
Si dedicas un día a anotar todo lo que hacen, nos maravillaríamos. ;-)
Elimina¡Gracias por el truco!
Besos
Si les mans parlessin....
ResponEliminaAferradetes Paula
Ui... parlen, parlen!! ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Gesticulating (with my hands) was never my thing. This part is taken over by my eyes and the corners of my mouth. ;-)
ResponEliminaAnd I deeply enjoyed reading your thoughts.
Aferradetes, Paula.
Ja saps, això de gesticular amb les mans, és més propi dels habitants dels països banyats per la Mediterrània. A més, ens gesticula tota la cara i parts del cos.😅😂
EliminaEm fa contenta saber que t'agrada saber com penso. ;-)
Hugs, Sean.
La llista de coses pot ser molt llarga, interminable per la nostra capacitat d'imaginar, han donat forma a totes elles.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Ben cert, una llista mooolt llarga. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Sí, les mans també són portadores de memòria. No només fan tasques físiques, sinó que també expressen emocions, i moments viscuts. El que és tangible i emocional estan molt units. Sant Tomàs no va creure fins que va tocar!!😉 Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaA moments en fa gràcia pensar com van fent sense, aparentment, fer res per a que es moguin, però cada moviment té el seu perquè. ;-)
EliminaPobrissó Sant Tomàs.🤭
Aferradetes, Alfons!! 😘🤗
Molt ben trobat això: "Tos els seus moviments, si les amago o si les sacsejo, si estic còmoda o no, tot diu com em sento...", jo també ho penso.
ResponEliminaLa gestualitat no es pot amagar, sempre ens delata. ;-)
EliminaAferradetes, nina.