Tornava de rehabilitació, quan s'aturà al davant de casa i aparcà en doble fila. Baixà el noi i obrí la porta, ajudant-me a baixar de l'ambulància. Quan em vaig dirigir cap a la vorera, vaig pegar un crit en veure la sabata davall de la roda, només foren uns segons, però l'ensurt ja el portava al damunt... El noi s'espantà del meu crit i em preguntà si estava bé i si volia que m'acompanyés fins al pis... Llavors vaig reaccionar i li vaig demanar: Tu què creus, què ha arribat primer la sabata o el cotxe?" i ell rient em va dir "Vols que miri si hi ha algú a sota, potser aconsegueixo que arribi viu a l'hospital?"...
Jejeje! La pregunta del chico fue genial!
ResponEliminaEspero que sigas mejorando.
Un abrazo Paula
Terminamos riéndonos los dos, pero el susto -aunque breve- fue monumental. ;-)
EliminaPoquito a poco... ¡pero creo que sí!
Aferradetes, Fernando.
Docs sí, fa un efecte terrorífic aquesta sabata sota de la roda.
ResponEliminaM'has recordat un accident que vaig tenir, una vegada que se'm va tirar a sobre (o a sota) una moto que venia en direcció contrària , que es veu que va patinar i va envair el meu carril, Després del cop, de la cremada al braç que em va fer l'airbag en disparar-se i de l'espant surto, miro davant del meu cotxe i veig la moto sola, sense motorista, ben encastada al davant del meu cotxe. També van ser uns segons, però vaig pensar que el motorista estava per allà a sota esclafat en algun lloc que jo no veia i vaig fer un xiscle esgarrifós. I en aquestes, sento uns crits de lluny, "senyora, senyora" ben bé 50 metres més lluny venia el motorista, corrent, que havia sortit disparat un bon tros enllà. Totalment il·lès, caminant i tant tranquil... En saber que estava bé, va ser quan em van venir ganes de donar-li un parell de plantofades, però em vaig aguantar.... he,he, he...
Aferradetes, bonica!
Quin desastre!! 😅
EliminaNo sé jo si m'hauria aguantat... vas sortir més mal parada tu... i no només per l'ensurt.
Aquells segons que no saps què passa són terrorífics, per sort no va passar res greu.
Aferradetes, preciosa!
Quin ensurt!!!
ResponEliminaM'has fet riure!!!
Petons.
Tret dels segons del primer impacte... també vam riure.
EliminaPetonets, Xavi!
Such a frightening sight. Years back my mother parked her car in our car port. She walked round the front and found a baby asleep on the ground inches from her wheel. She vomited - and then called the child's mother. Who hadn't realised the baby was missing.
ResponEliminaGet well soon. Hugs.
En què estaria pensant la mare del nadó? Ufff!! Hi ha coses que no tenen cap explicació, vaja ensurt que se'n dugué la teva mare.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sue!
Whew.
ResponEliminaAnyway, the ambulance definitely seems to need new tyres
La roba, i en aquest cas, la vamba, guarda les formes humanes dels que les han dut. És normal l'ensurt.
ResponEliminaHe llegit la resposta al comentari que li fas al Fernando. Poc a poc. M'alegro molt de la millora, encara que sigui lenta.
¡Sustazo! Con algo así, jajaja
ResponEliminaBesos.
Looks like a murder scene
ResponEliminaLa fotografia és curiosa i fins i tot simpàtica.
ResponEliminapodi-.
Aparentemente era para asustarse desde luego.
ResponEliminaUn abrazo
¡Je!
ResponEliminaQue mala leche...
Xxx
The first few seconds are scary,
ResponEliminaluckily everything was fine!!
I have happened to see a traffic fatality and what I was left with was the white shoe in the middle of the road, of the woman who had just taken the ambulance.
Bad memory!!
Realment fa impressió a primer cop d'ull. Sort que al final tot va quedar en no res.
ResponEliminaAbraçades!!
La reacció del noi, és d'allò més professional. ;)))
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.