Tornava de rehabilitació, quan s'aturà al davant de casa i aparcà en doble fila. Baixà el noi i obrí la porta, ajudant-me a baixar de l'ambulància. Quan em vaig dirigir cap a la vorera, vaig pegar un crit en veure la sabata davall de la roda, només foren uns segons, però l'ensurt ja el portava al damunt... El noi s'espantà del meu crit i em preguntà si estava bé i si volia que m'acompanyés fins al pis... Llavors vaig reaccionar i li vaig demanar: Tu què creus, què ha arribat primer la sabata o el cotxe?" i ell rient em va dir "Vols que miri si hi ha algú a sota, potser aconsegueixo que arribi viu a l'hospital?"...
Jejeje! La pregunta del chico fue genial!
ResponEliminaEspero que sigas mejorando.
Un abrazo Paula
Terminamos riéndonos los dos, pero el susto -aunque breve- fue monumental. ;-)
EliminaPoquito a poco... ¡pero creo que sí!
Aferradetes, Fernando.
Docs sí, fa un efecte terrorífic aquesta sabata sota de la roda.
ResponEliminaM'has recordat un accident que vaig tenir, una vegada que se'm va tirar a sobre (o a sota) una moto que venia en direcció contrària , que es veu que va patinar i va envair el meu carril, Després del cop, de la cremada al braç que em va fer l'airbag en disparar-se i de l'espant surto, miro davant del meu cotxe i veig la moto sola, sense motorista, ben encastada al davant del meu cotxe. També van ser uns segons, però vaig pensar que el motorista estava per allà a sota esclafat en algun lloc que jo no veia i vaig fer un xiscle esgarrifós. I en aquestes, sento uns crits de lluny, "senyora, senyora" ben bé 50 metres més lluny venia el motorista, corrent, que havia sortit disparat un bon tros enllà. Totalment il·lès, caminant i tant tranquil... En saber que estava bé, va ser quan em van venir ganes de donar-li un parell de plantofades, però em vaig aguantar.... he,he, he...
Aferradetes, bonica!
Quin desastre!! 😅
EliminaNo sé jo si m'hauria aguantat... vas sortir més mal parada tu... i no només per l'ensurt.
Aquells segons que no saps què passa són terrorífics, per sort no va passar res greu.
Aferradetes, preciosa!
Quin ensurt!!!
ResponEliminaM'has fet riure!!!
Petons.
Tret dels segons del primer impacte... també vam riure.
EliminaPetonets, Xavi!
Such a frightening sight. Years back my mother parked her car in our car port. She walked round the front and found a baby asleep on the ground inches from her wheel. She vomited - and then called the child's mother. Who hadn't realised the baby was missing.
ResponEliminaGet well soon. Hugs.
En què estaria pensant la mare del nadó? Ufff!! Hi ha coses que no tenen cap explicació, vaja ensurt que se'n dugué la teva mare.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sue!
Whew.
ResponEliminaAnyway, the ambulance definitely seems to need new tyres
Fa temps que no condueixo i així, a ull nu, no podria dir-te si necessita neumàtics nous o no, el que sí et puc dir és que no era l'ambulància. ;-)
EliminaHugs, Sean.
La roba, i en aquest cas, la vamba, guarda les formes humanes dels que les han dut. És normal l'ensurt.
ResponEliminaHe llegit la resposta al comentari que li fas al Fernando. Poc a poc. M'alegro molt de la millora, encara que sigui lenta.
Va ser un instant, suposo que no vaig pensar fredament abans i per això em vaig portar un bon ensurt.
EliminaDues sessions a la setmana no m'és suficient i més que des de Nadal que vaig començar, entre festes i malentesos, pràcticament només n'he feta una a la setmana. Però sembla que no va a més, així que de moment va bé. Moltes gràcies!
Aferradetes, Xavier.
¡Sustazo! Con algo así, jajaja
ResponEliminaBesos.
El primer impacto fue fuerte, debo agradecer al conductor de la ambulancia su humor. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Looks like a murder scene
ResponEliminaAixò vaig pensar quan ho vaig veure. ;-)
EliminaSalutacions, James.
La fotografia és curiosa i fins i tot simpàtica.
ResponEliminapodi-.
Una vegada passat el primer moment, m'ho va semblar. Per això vaig fer les fotos, perquè veiéssiu l'efecte. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Aparentemente era para asustarse desde luego.
ResponEliminaUn abrazo
Los cuatro o cinco segundos que duró mi reacción, antes de pensar fríamente, fueron terribles.
EliminaAferradetes, Luis.
¡Je!
ResponEliminaQue mala leche...
Xxx
No sé si se hizo con o sin intención, pero se logró el objetivo... De todas formas, no se me ocurrió mirar si era una cámara oculta. :-)))
EliminaBesos
The first few seconds are scary,
ResponEliminaluckily everything was fine!!
I have happened to see a traffic fatality and what I was left with was the white shoe in the middle of the road, of the woman who had just taken the ambulance.
Bad memory!!
Afortunadamente no he visto nunca un accidente de tráfico, pero puedo imaginarme la escena, se te queda en la retina durante mucho tiempo.
EliminaAferradetes, Katerina.
Realment fa impressió a primer cop d'ull. Sort que al final tot va quedar en no res.
ResponEliminaAbraçades!!
Jo no em vaig ajupir i el de l'ambulància tampoc, així que no sé si realment hi havia algú sota el cotxe. ;-)
EliminaAferradetes, Mac!
La reacció del noi, és d'allò més professional. ;)))
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Sí, va ser molt professional. :-)))
EliminaAferradetes, Alfred.
No m'estranya que t'enduguessis un bon ensurt, almenys d'entrada. A mi m'hauria passat el mateix.
ResponEliminaSort que al final vau acabar rient, una anècdota més :)
Aferradetes, preciosa.
Sort que només va ser una anècdota, però l'ensurt me'l vaig endur. Tots com aquest! ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Quin ensurt, salluna !! .... per sort, només va ser una sabatilla !....o potser el vàreu "desintegrar" ! hehehe
ResponEliminaSalut i alegria !
No sé jo, la veritat és que cap dels dos ens ajupirem. ;-)
EliminaAferradetes, Artur.
La teva reacció (i la del noi) va ser molt lògica, però l'ensurt no te'l treu ningú. Ja no parlem de l'incivisme de la persona que va deixar les sabatilles velles allà a terra, costa tan deixar-les al contenidor de les escombraries??
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Devia tenir pressa o no sabia on havia deixat la sabatilla. ;-)
EliminaAferradetes, Joan!
Cada dia es veuen coses noves i increibles!
ResponEliminaAferradetes
Com aquesta no n'havia vist cap mai! ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Un susto que te puede ocasionar un infarto y de eso también se muere.
ResponEliminaUn abrazo.
Suerte tuve de tener un buen corazón...
EliminaAferradetes, Antonia.
That sounds like a very intense moment, and I can imagine how much of a fright it must have been. It’s a good thing nothing serious happened, though, and it’s nice that the boy had a bit of a sense of humour about it, even if the situation was a bit scary. It’s always those sudden, unexpected moments that can make your heart race, but it’s great that you both could laugh it off in the end! How did the rest of the day go after that?
ResponEliminaSí, l'ensurt va ser gran, però l'humor del noi em va fer reaccionar ràpid.
EliminaDesprés de l'experiència, vaig pujar a casa per deixar tot el que portava a les mans i vaig baixar ràpidament (és un dir) perquè no moguessin el cotxe sense haver-li fet unes fotos. Això em va servir per fer una mica d'exercici, que mai m'és de més. ;-)
Benvinguda al racó!!
El meu pare una vegada gairebé em xafa tot el peu amb el cotxe, només va començar a xafar-me'l. Tenia catorze anys i encara me'n recordo.
ResponEliminaCom per oblidar-se'n, ni tu ni ell!
EliminaAferradetes, Helena.
Afortunadament tot va quedar en un ensurt!! Em crida l'atenció que els cordons de la sabatilla no estan nuats. Ja no tenim paciència ni per deslligar-nos el calçat!!😅😉🤗😘
ResponEliminaEn realitat volia dir que sí que estan nuats!!🤦♂️😅🤗
EliminaEls cordons sense lligar, els pantalons sota el cul... i apa! ;-)
EliminaAi, aquestes modes!
Ho he entès, encara que que hagis escrit una contradicció.😉
EliminaHi ha gent que li és igual no portar el cordons nuats quan caminen o no deslligar-se'ls quan se les treu.😅
Aferradetes, Alfons! 😘🤗