AVUI s'acaba el repte de la nostra companya Núria i ho fa amb el repte de dir quin ha estat el nostre darrer llibre i quin és el que tenim en marxa ara. Moltes gràcies, nina!
He de dir que, així que quan era més joveneta sempre en tenia un o dos en marxa, ara sóc més tranquil·la amb la lectura. Hi dedico una estona amb la claror del dia i quan baixa ja m'és impossible llegir més temps... i ja m'hi he avesat...
L'últim llibre que he llegit, té com a títol "Al País del núvol blanc" de Sarah Lark. És un regal de la meva neboda pel meu aniversari, signat el 27 de gener de 2016 i què, en aquell moment, em va encantar i per això n'he fet una segona lectura.
És tracta d'una novel·la de 734 pàgines ambientada en la colonització de la desconeguda Nova Zelanda. Tot i tenir moltes pàgines és molt entretinguda, perquè barreja molt bé la història amb els diàlegs dels seus personatges. El viatge té la sortida des de Londres a 1852.
La història comença així: "L'església anglicana de Christchurch, Nova Zelanda, busca dones joves i respectables, versades en les tasques domèstiques i l'educació infantil, que estiguin interessades a contraure matrimoni cristià amb membres de bona reputació i posició acomodada de la nostra comunitat". Dues noies, totalment diferents, es troben embarcades en un viatge cap a un destí que no s'esperaven cap de les dues, la (mala) sort de les dues les uneix per a sempre...
Ara he començat "El Faro del unicornio" de Francisco Melero Maíllo.
Llibre de 386 pàgines, dividit en cinc parts: Futuro. Presente. Pasado. Eternidad. Epílogo/Epitafio.
De moment només puc avançar-vos la sinopsi:
La tranquil·litat del Sr. Bücher, vell llibreter de barri que havia adquirit infinitat de manies al llarg dels seus anys de constant treball i perenne solitud, es veu sobtadament pertorbada per l'arribada al barri d'un nou propietari, advocat de professió, que li insta, mitjançant una denúncia, a netejar i ordenar el negoci per raons de seguretat i salubritat veïnal. Des d'aquell moment, tot el seu món es desestabilitza, el seu cap solapa la realitat amb un deliri centrat en les seves innombrables lectures i compartirà amb el lector un descens als inferns del seu penós passat.
SALUT i PER A MÉS LECTURES PER A TOTS!
Salut i bones lectures!!!
ResponEliminaPetons.
Moltes gràcies, igualment!
EliminaPetonets, Xavi.
Gracias a Dios que ha terminado el reto, me resultó muy difícil leer extensiones tan largas, cada día, en estas oscuridades, en otro idioma intermitente y en el móvil, con tal no perderme tus buenísimas historias :))))
ResponEliminaNada que!, esperemos que ya el traductor no nos falle. Felicitación grande por haber cumplido con el reto. Te las apañaste como campeona. ¡Bravo! Yo estoy leyendo dos libros, uno es "izquierda" y otro "derecha", trata de historia política de mi país. Son de Alejandro Páez y Álvaro Delgado ambos. Ah y también "Gracias"de nuestro expresidente. Magníficos los tres!!!
Besos de anís!
Me quedó un día pendiente, quizás lo acabe o no, dependerá de lo que vea en estos días, pero sé que Núria estará contenta con nuestra participación.
EliminaA partir de ahora, el blog seguirá siendo "slow", por lo menos esa mi intención. ;-)
Mis ojos ya no me dejan leer como antes, así que me es totalment imposible leer dos o más libros a la vez, como hacía antes. Ahora, uno tras otro, a mi ritmo... Parecen interesantes tus libros, los dejaré en pendientes y quizás algún día pueda leerlos. ¡Gracias!
Espero que a partir de ya mismo, el traductor respete lo que es, un traductor.😅
Besos, Sara.
Aquest del País del núvol blanc, em fa gràcia. En prenc nota.
ResponEliminaGràcies, Paula per seguir el repte... Ha estat una proposta agradable de seguir.
Aferradetes, preciosa.
A mí em va agradar molt, tant a la primera lectura com a la segona. ;-)
EliminaGràcies a tu, també! Sí, ha estat un bon repte.
Aferradetes, Carme!!!
Reading has enriched my life. It educates me, entertains me and comforts me. I hope to keep reading until my last breath.
ResponEliminaSí, és una bona "feina" això de llegir, fins i tot ens du a viure altres mons, altres maneres de veure les coses...
EliminaBon diumenge, Sue!
Very good that you can and read books,
ResponEliminathey open worlds and paths in the mind,
different for each of us.
The books you described look extremely interesting,
I can't wait to find out how the balance will be restored in the second book!
També ens ajuda a somiar, a viatjar tant en el temps com a altres països, tenen molta força els llibres.
EliminaDel primer ja podría explicar com acaba, però del segon haureu d'esperar una mica. ;-)
Moltes gràcies, Katerina!
Ay, Señor... Si yo tuviera que leer un libro de casi 800 paginas creo que antes tendria que ingresar en algun convento donde me dieran paz y sosiego... Soy incapaz de esas proezas. Cuando voy por la pagina 300 lo normal es que haya olvidado los nombres de los personajes...
ResponEliminaSí, soy un desastre, que le vamos a hacer...
Sobre la traducción, tendré que consultar con mi asesor tecnico en estas cuestiones... Uhhhhhhhhhhh
Un abrazo, amiga. Y feliz domingo
Al comienzo de todos los libros es algo que suele suceder a menudo y más si de golpe te presentan a muchos personajes, pero a medida que van pasando las páginas, ya te vas haciendo a la idea de quién es quién.😅
EliminaDe momento no he ingresado en ningún convento, aunque nunca se sabe.;-)
Tu asesor técnico no tiene mucho que decir, con que vayas al margen lateral, busques traductor, piques encima y elijas el idioma, luego ya todo es automático. 😂
Aferradetes, amic.
PD: Discúlpame por el despiste, el jueves era tu santo, ¡¡¡FELiCiDADES!!!🥂
Com he fet amb la Carme, vull començar agraint-te aquesta 'marató' de posts. Ha estat un plaer acompanyar-te en aquest repte bloguer des dels comentaris. Gràcies!
ResponEliminaPel que fa a les lectures, jo sempre he pensat que llegir és l'únic "vici" que s'adapta a les nostres circumstàncies i no al revés. Jo ara llegeixo més que anys enrere perquè tinc més temps per fer-ho, però no em considero millor lector que, per exemple, durant una època de la meva vida que no agafava ni un llibre durant els mesos d'estiu perquè la meva feina a l'hostaleria no em deixava temps pel lleure. Amb això vull dir, que el ritme lector de cadascú és molt personal i que l'únic que importa és que ens hi sentim còmodes, no si llegim molts o pocs llibres.
Molta salut també per a tu i molt bones lectures al ritme que sigui. Abraçades!!
En el mateix sentit, t'he(m) d'agrair el teu (vostre) acompanyament. A partir d'ara, la tònica del blog serà com abans (slow). Moltíssimes gràcies!
EliminaEntenc molt bé el que dius, en el meu cas no és per manca de temps, més bé perquè no puc llegir sense claror natural (fins que em vulguin operar els ulls) i a la part del matí tinc altres feines què fer. Ja m'agradaria poder llegir més!! El que importa és què quan ho faig, m'ho passo bé. ;-)
Aferradetes i molta salut, Mac!
Bona lectura!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
No em puc comparar amb els grans lectors que hi ha per aquí, però vaig fent al meu ritme... no em queda més remei!
EliminaAferradetes, Joan!!!
También hace tiempo que era una buena lectora. Ahora mis múltiples obligaciones me ha hecho abandonar el buen hábito de la lectura.
ResponEliminaUn abrazo.
Siempre se puede buscar un momento para leer, aunque sea chiquito y a tu ritmo. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
No conec cap de les lectures que has compartit, però en prenc nota. Fa temps que no llegeixo llibres de tantes pàgines, prefereixo menys pàgines, però si la trama és interessant no em fa res.
ResponEliminaUn cop més agrair-te la teva participació, feliç que m'hi hagueu acompanyat i que us hagi agradat participar al repte.
Ens continuem llegint i comentant, nina.
Aferradetes.
En aquest més gran no te n'adonaràs i ja l'hauràs llegit, els diàlegs el fan més interessant.
EliminaGràcies a tu, ha estat un plaer poder seguir-te!
Això està fet, continuem!!
Aferradetes, preciosa.
Com va dir Cervantes, "El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt".
ResponEliminaAferradetes Paula
Cap dels dos els faig en excés, això vol dir que no sé res. ;-)
EliminaAferradetes, Josep!