276è joc literari d'en TIBAU - "Homenatge a VÍCTOR CANICIO"
Una escriu des de molt petita
per conèixer el joc de les paraules
 |
| Bàrbara, Colau i Paula - 1958 |
una escriu i surt l'arc de Sant Martí
Una escriu per saber
qui no ets, qui vols ser i qui seràs
T'espanta el full en blanc i una escriu
encara que després esborri
Una escriu per animar i consolar
encara que sap que res recomforta el dol
Una escriu per cridar tot el que li fa mal
quan per la boca no surt ni l'alè
Una escriu per recordar
quan el passat es desdibuixi i el futur sigui curt
De vegades una escriu i no diu res
d'altres no pot escriure i és quan vol dir més
Una escriu a l'amor
el que sent, el que somia, el que rep
moltes gràcies, i escriu, escriu, escriu
ResponEliminaA tu Jesús, per convidar-nos a escriure.
EliminaUna aferrada :)
Escrius
ResponEliminai no tens res a dir
escrius per a tu...
Bona tarda sa lluna:)
Quan no tinc res a dir ... escric amb silencis,
Eliminad'aquells tan intensos que arriben on han d'arribar.
Bessets, Pere :)
Escriu, sa lluna, i oblida-ho després.
ResponEliminaBon diumenge.
Oblidar només allò que vols oblidar,
Eliminaem resisteixo a oblidar tot el que m'ha fet
sentir i ser ... però mai se sap, és com
una "garantia" per si un cas això passés.
Bona tarda, Consol!
Aferradetes :)
Jo els comparteixo tots, tots els teus versos...
ResponEliminaEscriu, escriu...
Compartir és una paraula molt maca
Elimina-donar i rebre, rebre i donar-
sense que res ens obligui,
amb l'única "intenció" de conèixer i conèixer-se.
Escriu Carme i ... omple de colors els nostres raconets.
Aferradetes :)
No deixem mai d’escriure en cara que sembli que no diem res...
ResponEliminaAbraçades!
Quedem retratats a les nostres paraules,
Eliminaencara que sembli que no diem res a simple vista,
o millor dit, als ulls d'alguns que no saben llegir-nos.
Aferradetes, bruixeta maca! :)
Tu segueix escrivint, que SI que dius molt!
ResponEliminaUna abraçada
I tu no deixis de fer-nos veure a través dels teus ulls.
EliminaÉs una altra fantàstica manera de dir.
Aferradetes! :)
Me agrada molt ho que escrius. Que passis una bona tarda de diumenge. Una aferrada i bessets.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Rafel!
EliminaAferradetes i bona tarda :)
M'agrada molt aquest: "Una escriu per saber qui no ets, qui vols ser i qui seràs". El primer també penso que és important, les paraules de petits les veiem com un joc i és important no perdre-ho mai de vista. Petonets per a la Paula petita i la Paula gran!
ResponEliminaEl de les ulleres de sol té tota la culpa que jo escrigui ...
Eliminaanava deixant els seus llibres en qualsevol racó
(per no fer els deures) i jo els hi recollia tots. ;)
La Paula petita diu que molts per a tu, la gran somriu. :)
escriure amb el dit sobre una pell també és escriure, no diem res però ho diem tot. No paris, escriu
ResponEliminaEscriure amb el dit sobre la pell és ... un somni! ;)
EliminaDiem molt sense dir res, encara que sigui xifrat.
Tu ets un bon mestre!!
Aferradetes :)
Bones reflexions per posar paraules als sentiments.
ResponEliminaGràcies Rafel, posar paraules als sentiments a voltes és molt complicat.
EliminaAferradetes :)
Doncs jo escric perquè em fa il·lusió...Penso que també és important...
ResponEliminaPetonets escrits, Lluneta.
La il·lusió és molt important per escriure i
Eliminaper a tot allò que vols fer per sentir-te realitzada.
Bessets, amb "SS" perquè quedin més aferrats ;)
I si a més ho fas com ho fas, no pots demanar res més. M'encanta com ho fas.
ResponEliminaAcabe de veure una peli que seria el complement perfecte al teu post, "la ladrona de libros", tot un homenatge a la literatura, a la lectura, als llibres.
Bona setmaneta, i aferradetes d'hivern.
Tinc molt per aprendre de tots, m'agrada la paraula aprenent,
Eliminasempre en marxa, sempre atenta a tot allò que t'ajuda a créixer
interiorment, perquè físicament ... non ho l'età! ;)
Ets molt amable, gràcies!
Aferradetes de nit :)
no deixis d'escriure mai estimada,perque les teves lletres son importants per molts
ResponEliminat'estimo bonica, encara que estigui callada...
aferrades dolces
T'estim quan parles i quan calles
EliminaT'estim quan somies i quan et despertes
T'estim pel que ets i pel que lluites
T'estim quan mires i quan somrius
T'estim per com estimes i als qui estimes
Per estimar-te, t'estim perquè et fas estimar.
Bessets tant dolços com els teus ulls, ninona meva.
Potser perquè compartim l'afició, entenc el què dius. M'agrada especialment la idea d'escriure per saber qui no som. Si algun dia arribem a saber-ho, tindrem molt de guanyat. Petonets
ResponEliminaS'ha de tenir molt clar qui no som i què no volem.
EliminaMolt bon dia, nina!
Bessets :)
Escric per no fer una barbaritat...
ResponEliminaPetons.
I te'n surts molt bé ... per això tenim la sort de llegir-te.
EliminaBessets! :)
Sa lluna escriu i el sol llegeix.
ResponEliminaFita
:) M'ha agradat molt això, Xavier.
EliminaBenvingut al raconet!!
Aferradetes!
Preciosa manera d'escriure-HO...
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!
EliminaAferradetes per totes dues :)
Querida Luna, decirte que la foto del río no está trucada. Está tomada tal cual. El tablao flamenco estaba montado en este lado del río, en lo que se conoce como Campo de la Verdad...
ResponEliminaBien es verdad que uno es un acreditadisimo fotografo, vamos con mucho mando en plaza, lo que hace que uno pueda tomar esas excepcionales perspectivas...
Je,je,je...
Y eso que no tengo abuela...
Un abrazote, amiga
Bueeeeeeeeno, tendré que fiarme de tí -en el río no era-
Eliminamás que por tí, por explicarme que estaba situado en el Campo de la verdad,
no serías capaz de mentirme en ese lugar, no?
Desconozco tu currículum, pero es cierto que me encandilas con tus fotos, jejje
Yo tampoco tengo abuelas, ni abuelos, pero me defiendo muy bien!!
Besotes, amigo!
Precioses lletres i tendre imatge. Na Paula és la més petita? Fa cara de susto...:)
ResponEliminaMés que enfadada estava absent, és una cosa innata en ella quan "l'ambient" no li agrada, se'n va per altres mons. Encara que aquests dos li feien passar de tots colors.
EliminaTampoc li agradava que li fessin fotos, jejje
Aferradetes ben dolcetes, nina! :)
A mi m'agrada llegir-te, així que d'una manera molt egoista et demano que ho segueixes fent. Així que... què fas ara ací davant d'esta pantalla? Apa, vés a escriure ja, noia! :D
ResponEliminaBesets :)
Saps? Sempre tinc paperots per tot arreu. Quan em ve alguna idea, busco qualsevol paper per anotar.
EliminaEl més complicat és quan els musos em visiten a la nit, repeteixo somnolenta "què bonic, demà me'n recordaré i ho escriuré" ... i arriba demà i tot s'ha quedat en un somni ...
Ara sóc davant de la pantalla per contestar al teu amable comentari, però surto pitant, ara mateix!! ;)
Aferradetes i boooon dia!!
:)
EliminaJo també estic sempre apuntant coses i amb paperets d'ací cap allà. Crec que fa dos o tres anys que vaig solucionar el problema de les idees que venen quan u està ja a punt de dormir: tinc un paperet sempre en blanc i un rotu a la tauleta de nit, i moltes vegades ho he aprofitat, escric a les fosques i no sempre és fàcil desxifrar el que vaig escriure, però almenys em faig una idea...
Un abraç ben gran!! :)
Destapar-se, posar-me les ulleres, agafar el paper i el boli ...
EliminaHo provaré i ja t'explicaré si m'ha anat bé. ;)
Uns bessets!
sovint escrivim per necessitat, per sobreviure... o sigui que a escriure i compartir, sobre tot !
ResponElimina;-)
Escriure i compartir és el que fem, potser per sobreviure, potser per viure.
EliminaAferradetes, Joan! :)
Es cierto, amiga, a veces escribimos y no decimos nada...
ResponEliminaCreo, mejor estoy seguro, que en el fondo solo escribimos para nosotros mismos...
Un abrazo fuerte
Mala conciencia?? jejjej
EliminaOtro abrazo, Antiqva!
Escriure , viure, sobreviure, lluitar ,estimar , rebelar-se , pensar,viure, escriure.
ResponEliminaGracies per saber que no esteim tan tot sols, ni mai vençuts i désser aixi que ens enlairem i de nou escriurem.
Aferrades fortes.
No estem sols i molt menys vençuts perquè sabem rebel·lar-nos i lluitar.
EliminaEscriu, nin!
Aferradetes :)
De vegades una escriu i no diu res
ResponEliminad'altres no pot escriure i és quan vol dir més
Quina preciositat!!
Sempre hauríem d'escriure, encara que "sembli" que no diem res.
EliminaGràcies, bonica!!
Aferradetes ben dolces :)
De vegades escric sense saber que escric. Sense accent.
ResponElimina:) L'accent marca molt.
EliminaAferradeta, Jordi!
arribo tard però que bé que he arribat ......preciós! m'ha agradat molt el que dius i com ho dius
ResponEliminaQuan un arriba realment tard és quan no arriba ;)
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes :)
Delicioso tramo... un deleite sensorial y espiritual.
ResponEliminaAún bajo los efluvios del padre astro de la canícula me deleito en los sentidos, en la sensibilidad, en la quietud...
...el océano virtual, trae estas máculas de lodo, de mensajes indescifrables pero maravillosos...
Es un lugar cálido.
Sereno e intenso.
Es azuluz en esencia, una abraçada tendre.
Tot un plaer tenir-te aquí i llegir-te, amic.
EliminaAferradetes dolces.